La imatge actual de la zona portuària de Porto Cristo és l’estampa d’un paratge serè, gairebé bucòlic, que només sembla enfadar-se en escassos dies de torrentada. Però l’espai més proper a la platja ha estat, tradicionalment, un parany mortal per a les embarcacions que en dies de tempesta, van trobar aquí el seu propi laberint, aquell que durant segles ha vist enfonsar-se navilis que encara avui romanen al llit marí. Cinc vaixells localitzats i que a poc a poc seran estudiats per tractar de discernir quina relació va tenir el port de Manacor amb el món maritimocomercial de la Mediterrània entre els segles I i XX dC.
És fàcil que qui hagi estiuejat amb certa freqüència a Porto Cristo conegui la història de les restes romanes. Aquest ‘ser mitològic’ que durant dècades va surtir a bussejadors aficionats i arqueòlegs furtius de lluernes, àmfores i monedes romanes. Molts deien haver-ho vist a simple vista; uns altres li posaven més èpica i subratllaven les dificultats d’un relat condimentat amb tresors lluents. I encara que les proves existien, la majoria no s’ho acabava de creure que aquella part de la història pogués haver sobreviscut tant de temps.
“Cercau al lloc equivocat”, li va dir un veí a Javier Rodríguez Pandozi, director de projectes de l’Institut Balear d’Estudis d’Arqueologia Subaquàtica (IBEAM), el 2012, quan era responsable de fer una prospecció inicial del port de la costa manacorina pagada amb l’1% cultural del pressupost de l’Ajuntament. “El mite aviat va passar a ser real quan un dels nostres bussejadors no va estar ni cinc minuts a confirmar que en aquell lloc hi havia alguna cosa”. Aquest va ser el gèrmen perquè el 2015 i amb l’ajut econòmic d’empreses privades de la localitat i el suport complementari del Consell de Mallorca i el consistori manacorí, s’iniciés la primera campanya d’estudi del restes del derelicte romà de Porto Cristo.
Ara que ha finalitzat el que ha estat la sisena campanya (el 2020 i 2021 no es van dur a terme), ja es pot començar a completar una visió més fidedigna de com era ‘ses llumetes’, anomenat així per part del carregament que portava al moment en què es va enfonsar, i cap on anava. Aquesta embarcació romana del segle I dC. s’encarregava de cobrir la ruta entre la desembocadura del riu Guadalquivir, a la Bètica, fins a Roma; amb una càrrega formada en essència amb àmfores plenes d’una apreciada salsa de peix o garum, lluernes, vi, oli i materials d’obra com la puzzolana (materials silicis amb què s’aconseguia històricament el ciment). Segurament, i durant el seu trajecte, va fondejar prop de la platja de Porto Cristo com a escala.
Ses Llumetes podria haver estat un vaixell de l’època de l’emperador Neró, d’entre 18 i 20 metres màxims d’eslora i possiblement fet per un fabricant anomenat Caius Iulius, segons les inscripcions localitzades fa uns anys a les fustes que encara es conserven del que va ser un dels costats de l’embarcació, molt a prop de la platja urbana.
Aquesta ha estat una campanya especial, en el sentit que és la que ha durat més, set setmanes entre el novembre i el desembre, i la que ha permès a l’equip de l’IBEAM treballar amb més tranquil·litat que quan per qüestions de subvencions del Consell ho havien de fer a l’estiu : “amb vents de nord i de ponent és més fàcil treballar, a més de per no tenir tanta gent a la platja o entrant i sortint del port”, explica Rodríguez, que agraeix al Club Nàutic, les Coves del Drach i l’empresa Skualo l’aportació econòmica. Una campanya que per segona vegada, a més, ha comptat amb una línia de finançament de la prestigiosa Universitat de Victòria (Canadà), amb el professor Alejandro G. Sinner com a codirector de la campanya juntament amb Rodríguez Pandozi.
L’objectiu de les excavacions no és treure el vaixell a la superfície ni tampoc objectes o peces susceptibles de dany pel contacte amb l’oxigen: “han estat uns dos mil anys dins del mar i treure-la les pot posar en perill”. No obstant això, n’hi ha d’altres que sí que es poden dipositar al Museu d’Història de Manacor, on es dessalinitzen, s’estabilitzen i es restauren per poder arribar a les vitrines i magatzems museístics de la localitat.
Quatre vaixells més
Però encara que l’estudi del vaixell romà del primer segle després de Crist sigui ara la prioritat, l’equip de l’IBEAM té constància i localització d’almenys quatre embarcacions més a prop de la platja portenya. A més de Ses Llumetes hi ha dos vaixells més dels que hi ha indicis seriosos des del 2018: un altre similar també del segle I dC. i un altre, en aquest cas d’època bizantina, que es dataria entre els segles IV i V dC. Els que sí que estan corroborats ja de manera fidedigna són un vaixell enfonsat a Porto Cristo al segle XIX i un vapor que va córrer la mateixa sort ja al segle XX.
I aquí vindria la gran pregunta: Què significava Porto Cristo en les rutes comercials mediterrànies? Era un port important? És real la possibilitat del port romà com s’ha especulat històricament?. “Són incògnites que mica en mica tendrem la possibilitat d’aclarir. El port ha patit molts canvis amb els segles. El dragatge dels anys 40 i 50 va tornar a transformar la seva imatge fins a arribar al que és ara”.
