El mestre i investigador Tomàs Martínez acaba de publicar el llibre ‘Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Notes per a l’estudi d’una tracició secular’. Parlam una estona amb ell per conèixer una mica més d’on provenen les neules. El proper dia 15 de desembre el presenta al Museu de Manacor i el 21 a l’Institució Alcover amb un taller inclòs.
-D’on va sorgir la idea d’investigar sobre les neules de Nadal?
-Va partir del contacte amb persones de Sant Llorenç que feien neules i s’intercanviaven models. Quan els hi vaig demanar si sabien d’on venien no m’ho van saber respondre, i així és com me vaig interessar en descobrir-ho. Consultant revistes i articles, vaig veure que es repetien sempre les mateixes històries, que si representava la neu, o les teranyines de la cova on va néixer Jesús o el manà que li va caure al poble d’Israel mentre travessava el desert. Evidentment tot això eren mites però no informació real. Així és que vaig recórrer arxius i museus de Mallorca i de Catalunya, entrevistant a gent de 90 anys en endavant per saber què recordaven de les neules a la seva infantesa.
-Des de quant hi ha i es pengen neules?
-Estan documentades des del segle XIII lligades a l’Església, i en principi estaven fetes d’una pasta de farina i aigua, encara que ja a partir del segle XIV n’hi ha exemples en paper. El que ja és més mal de trobar és el pas definitiu a les actuals fetes en paper al segle XX. Probablement fos després de la Guerra Civil espanyola, per l’escassesa del blat i la farina, amb bàndols dels governadors de províncies sobre que només es podia utilitzar la farina per fer pa. Les que es penjaven no solien durar d’un any per l’altra.
-On sorgeixen?
Apareixen a la tota la zona de parla catalana, encara que a Catalunya desaparèixen al segle XIX per una serie d’aldarulls. Ara estan en procés de recuperació. Encara que s’ha de dir que hi ha una referència al Quixot amb el nom de ‘suplicaciones’ perquè duien una oració inscrita. Sabem que Jaume I menjava neules com a postre acompanyades de piment, que era un vi especiat, com una espècie de digestiu després de grans menjars.
-O sigui que també ja es menjaven
-Les neules es pengen i es mengen, encara ara, una mica transformades en coques o torrons. Abans només eren a base de pa àcim, és a dir sense llevat.
-I on s’elaboraven al principi?
-Als monestirs sobretot perquè ells marcaven a quines festivitats s’havien de menjar, que era per Nadal, Pasqua, Pentecostès i pel patró del monestir en qüestió. Com que valien doblers, els postulants només en podien menjar la meitat que els frares. Hi havia una persona especialitzada en fer-les.
-Les neules i les òsties van en paral·lel?
-Eren coses distintes. Hi havia els neulers i els ostiers, eren eines diferents. Per fer neules es col·locava la pasta damunt el neuler, que eren unes esmolles acabades en dos grans cercles metàl·lics que es tancaven i es posaven al foc. A més, estaven marcades amb el nom de qui les havia fetes, del propietari de les neules o fins i tot amb oracions… eren veritables feines d’orfebreria. Després es retallaven les barballeres amb tissores perquè quedessin rodones. Els ostiers, en canvi, són aparells rectangulars i solen tenir espai per fer cinc òsties, una central més grossa pel capellà i quatre de petites.
-I quan passaren al poble?
-En l’àmbit civil eren els apotacaris qui les feien als segles XVI i XVII. Els metges arribaren a receptar neules com a medicina. També eren una recompensa per no menjar carn dins la Corema. Fins i tot hi havia els denominats catxets, dues mitges neules rodones que quan se juntaven creaven una pastilleta que se fonia dins l’estómac, abans que existissin les pastilles actuals.
-Les neules estan lligades ara més a Nadal, per qualque fet en concret?
-Perquè és la festa cristiana més important. Les neules penjades també estan lligades a la Sibil·la en el sentit que quan acabava de cantar, amb l’espasa tallava els fils que les sostenien, caien en terra i els fidels, que per aquells temps solien patir fam, anaven tot d’una a agafar-les. Per això deia que van desaparèixer de Catalunya, perquè hi va arribar a haver conflictes grossos.
-Quantes neules s’havien de col·locar?
-Depenia de la capacitat econòmica de cada parròquia penjar-ne més o menys.
-De què depèn que siguin calades o no i quin son els motius principals?
-De motius n’hi ha moltíssim i no tots religiosos. Una cosa curiosa és també hi ha neules de colors, però no d’ara que també, sinó d’abans. Es tenyia la pasta amb colorants naturals com violetes o safrà. Avui en dia es fan i es retallen de moltes formes. Ja sols no es dibuixen, sino que es fotocopien i després es retallen amb tissores, cutters o fins i tot bisturí si s’han de calar dibuixos més complicats. El paper ha de ser de 100 grams perquè la neula no se doblegui, 80 grams que és el que fa un fol són massa pocs i 120 ja són cartulines.
