Manacor reconeix la seva gran tasca social i cultural
Manacor té quatre nous fills il·lustres. Els seus records i els seus retrats ja llueixen a una de les parets de la sala de plens on avui, en ple especial i extraordinari, Catalina Riera, Joan Riera Ferrari, Aina Sansó i Lluïsa Fuster han estat reconeguts per les seves carreres i els èxits que els han duit a ser estimats per tot un municipi.
Després del ball dels Cossiers a la plaça des Convent i enmig d’un ambient entre festiu i emocional, la comitiva i els familiars han pujat fins a la sala on s’ha iniciat el protocol. El regidor Sebastià Llodrà ha estat el defensor de Catalina Riera (Manacor, 1955-2019), recordant-la com una de les fundadores, el 1982, de la companyia teatral Els Capsigranys, “que entre altres coses va ajudar amb les seves obres a reescriure la història robada ” durant la dictadura, i convertir la capital del Llevant en el focus teatral més gran de Mallorca. “Com a actriu va ser una diva sense voler-ho i com a persona era encara millor”. Riera va continuar interpretant fins que la malaltia li ho va impedir, deixant darrere una pedrera teatral i fotogràfica, la seva altra gran passió.
Després de les paraules també elogioses de la regidora Júlia Acosta, que ha rememorat el seu vessant musical a la zona costanera del municipi, Maria Antònia Sansó ha estat l’encarregada de dibuixar la figura universal de l’artista Joan Riera Ferrari (Manacor 1942-2017). Pintor. Format a Barcelona, el 1962 va exposar per primera vegada al Centre Cultural de Manacor. La seva obra va aconseguir el reconeixement internacional. Atrevit, trencador, innovador, Riera Ferrari va contribuir a les arts plàstiques i a l’art contemporani mallorquí. Experimentador, les seves obres matèriques i de gran format van marcar el final de la seva carrera.
Per la seva banda, Carles Grimalt, com a fiscal, ha recordat també el seu vessant més solidari, els seus sopars de l’Auba per recaptar fons amb els seus quadres o de la seva estreta relació amb el poble que el va veure néixer i el cafè diari a s’Agrícola . Així mateix, ha reivindicat la rehabilitació del monòlit creat per Ferrari i que fa més d’un lustre va ser destrossat per un bus en un accident de trànsit a l’entrada a ciutat des de Palma.
La regidora de Serveis Socials, Carme Gomila, ha lloat la figura d’Aina Sansó Rosselló (Manacor, 1960-2017). Mestra, musicòloga i experta en cultura popular de Mallorca. Aina Sansó va ser, juntament amb Maria Coloma Gelabert i Maria Galmés, una de les tres recuperadores de la dansa dels Cossiers a Manacor el 1981. A part de recuperar les antigues partitures amb què ballava el grup, va ser la primera flabiolera a un moment en què el cercle tradicional era eminentment masculí. “Fou una dona lliure que va posar amor en tot allò que va fer”. El 2018 tot el fons documental que va anar acumulant durant les seves investigacions va ser cedit per la família a l’Escola Municipal de Mallorquí. Jaume Mut, a la figura de fiscal, només ha tengut paraules d’agraïment per la tasca de Sansó cap a la revitalització de la cultura local.
Finalment, la regidora del PP, Maria Isabel Bauzá, ha defensat la figura de Lluïsa Fuster Cortès (Manacor, 1905-2000). Mestra de Primer Ensenyament des de l’any 1929, la senyora Lluïsa és encara un referent en l’educació. Amb la seva tasca, va posar en valor l’Escola Pública, tant en temps de la República com de la dictadura de Franco. Va exercir a Sa Graduada i encara avui el seu record perdura en diverses generacions. Guillem d’Efak, que va ser alumne seu, se’n va recordar sempre amb molt d’afecte i agraïment. “Va ser una dona d’un gran coratge i avançada al seu temps”.
L’acte ha conclòs amb la presentació dels quadres dels quatre fills il·lustres del municipi que a partir d’ara romandran penjats a la sala de plens de l’antic consistori manacorí, i que són obra de l’artista local Aina Perelló.
