Jaume Perelló ‘Jape’ (Manacor, 1976) és el secretari de l’Associació Cultural Amics de Sant Antoni de Viana de Manacor. Un col·lectiu alternatiu que va nèixer com a resposta a les mancances (integradores i organitzatives) del Patronat, que no arribava a llocs com a Cales de Mallorca, l’Hospital de Manacor o la residència d’Aproscom. Pioner també en la integració femenina a la festa.

-Entén el debat sobre el paper de la dona dins el Patronat i la Colla de Dimonis?

-Crec que és un debat anacrònic. Si el tenguéssim a l’any 1976, quan vaig nèixer, encara ho podria entendre, però que avui dia s’hagi d’obrir un meló com aquest me fa sentir una certa vergonya de la societat que tenim.

 -Quan va començar l’associació Amics de Sant Antoni?

-L’activitat com a associació cultural es va iniciar el 2004 amb la intenció de fer un fogueró al barri de Santa Catalina. Ja abans, a finals dels anys 90 i per cohesionar els distints col·lectiu joves del poble vam fer unes camisetes conjuntes de Sant Antoni, abans que ho fes el Patronat.

-I es van enfadar?

-Una mica, però quan en realitat es van posar nerviosos fou quan vàrem fer rèpliques de la careta del Dimoni Gros. Tant que va haver d’intervenir el batle Antoni Pastor. Al final vam arribar a un acord: deixaríem de fer carotes a canvi que alguns de nosaltres entràssim  a formar part del Patronat. Al final foren membres concrets que quan van veure com es feien les coses al Patronat varen abandonar.

-És aquí quan decideixen crear uns dimonis nous?

-Sí, és quan finalment al 2007 va sorgir la Colla de Dimonis com a tal, amb la intenció d’arribar als llocs on la del Patronat no podia per manca de temps o perquè consideraven que no eren llocs tradicionals, com Cales de Mallorca, l’Hospital o la residència d’Aproscom, on també es mereixen poder gaudir de dimonis els dies que toca.

-Es senten discriminats pel Patronat?

-Discriminats no però sí que assenyalats. I això que sempre hem intentat fer les coses bé, o fins i tot no creuar els recorreguts per evitar conflictes. Tot i així la relació sempre ha estat complicada.

-Tornant al paper femení dins la festa; vostès mai han tengut problemes en aquest sentit, no és així?

-El primer president de l’Associació Cultural Amics de Sant Antoni de Viana va ser una dona: Aina Mayordomo, que després, com que Sant Antoni, que també era una dona, va tenir un infant, també va passar a substituir-la. Enguany s’hi ha incorporat una altra dona de dimoni… Vull dir que a nosaltres tot aquesta demanda social no l’hem tenguda, perquè el procés ha estat natural des del primer moment.

-Deixant espai per a tothom

-Fins i tot, fa uns anys, al grup de tres dimonis que som se’ns hi va unir una nina que volia fer de dimoni petit. La vam acceptar sense cap problema i fins i tot tant ella com la seva mare pujaven amb nosaltres a l’autocar d’un lloc a un altre.

-Què els diria a aquells que posen d’excusa la grandària que ha de tenir un dimoni?

-El Dimoni Gros ha de tenir trossada perquè les figures estan estereotipades així, però hi ha dones grans que podrien fer-ho perfectament. Com li deia, allò important no és la persona que hi hagi dins sino la festa.

-Però hi ha dues famílies que consideren que com a ‘salvadores’ de la festa haurien de continuar…

-Com a discurs abans, fa uns anys, li hagués pogut comprar. Però tot canvia i la festa la fa el poble i les tradicions s’han d’anar adaptant a la societat, que per tant també ha de poder tenir veu en l’organització.

-Quants de doblers rep el Patronat cada any per part de l’Ajuntament?

-El Patronat rep 12.000 euros municipals per organitzar la festa de Sant Antoni, sense comptar els doblers que després el consistori ha de posar de la butxaca de tots en hores extres de Policia, brigada, seguretat o materials com terra o llenya.

-Quants en reben vostès?

-Nosaltres no rebem cap ajuda econòmica pública. Ho treim tot de rifes o de la bacina… el nostre compte corrent té lo just per si hem d’arreglar alguna cosa que s’espenyi. Som dels que pensam que tot allò que es guanya s’ha de tornar reinvertir en la festa. Una altra cosa no tendria sentit.

-Quina és la seva relació amb la colla de Dimònies de l’Assemblea Antipatriarcal?

-Sempre hem tengut una bona relació, perquè diguem que som les colles alternatives, encara que elles es considerin més com a un element reivindicatiu i social que no una colla com a tal. Tot i això le convidàrem a la Dimoniada que vàrem organitzar fa tres anys i sempre ballam junts, els cinc dimonis a les Completes alternatives del 16 de gener a la plaça de Sant Jaume.

-Tenen preparada qualque novetat pel proper Sant Antoni?

-Enguany cream una colla jove de dimonis per empoderar els menuts menors de 14 anys, que sempre vénen a les trobades i que pensàvem que havien de tenir un paper més protagonista i tengui el seu propi espai.