“No entenem per què el Patronat i els dimonis són tan reacis als drets de les dones”

Fa sis anys que l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor reivindica la integració femenina a les festes i les danses locals. Una lluita que segueix i que aquests dies ha tengut un nou capítol amb la petició del batle al Baciner de la Colla de Dimonis, perquè el canvi també sigui efectiu aquest Sant Antoni.

-Des de quan demanau la integració de dones al grup de ball?
L’Assemblea Antipatriarcal de Manacor es va crear el 2014 i el 2016 ja va començar entre els seus projectes a treballar per la integració de la perspectiva de gènere a les festes i danses populars a Manacor. El 2016 es van crear les ‘dimònies’ com a reivindicació. Vam sortir a ballar a la plaça de Sant Jaume aprofitant que l’any anterior un col·lectiu de persones havia creat els goigs alternatius en aquesta mateixa plaça.
Des d’aquell moment l’Assemblea ha sensibilitzat i ha posat èmfasi en la necessitat de tenir referents femenins. Ha dialogat amb els agents implicats a la festa per a accelerar la incorporació de dones en igualtat. Aquest mateix any es va aprovar la llei autonòmica d’Igualtat en què participam fent aportacions en aquest sentit.

-Per què creis que el Patronat mostra tan poc interès en la incorporació lògica de dones?
D’una banda, perquè les festes són un reflex de la societat i a la nostra, per desgràcia, les dones tenen encara problemes per assolir els mateixos espais de poder i protagonisme que els homes. En el context de les danses, a més, s’apel·la a la tradició per excusar la desigualtat i seguir discriminant les dones. També és cert que el 2016 a Manacor altres danses del municipi vetaven l’accés a dones i nines, però aquests anys totes les han anat incorporant de forma natural i no hi ha hagut cap problema. No entenem per què el Patronat i la Colla de dimonis són tan reacis als drets de les dones i ens preocupa que qui gestiona la festa més sonada del nostre poble sigui tan masclista.

-Quin ha estat el paper de l’Ajuntament aquests darrers anys?
Des que van néixer les dimònies fins avui hem vist dos governs diferents i la posició de l’Ajuntament ha estat similar. En general, ha estat de por i de no prendre’s seriosament la llei d’Igualtat. El 2019 el govern actual va donar suport al concurs fantasma que va organitzar el Patronat a l’Escola de Mallorquí per tenir un grup de gent a manera de substituts i substitutes, però no va revisar les bases del concurs ni tampoc va garantir que la intenció del Patronat i de la Colla de dimonis serà real. Es va cercar un titular fàcil per sortir un any més del pas.

-Consideren que la borsa de substituts del 2019 va ser un tongo?
Sense cap dubte. El període d’inscripció per participar va ser de tan sols dos dies gairebé sense publicitat. L’examen teòric era ridícul i també el pràctic. Sense cap transparència dels aspectes a valorar. Per altra banda, el jurat era totalment parcial.

-Què els diuen a aquelles persones que defensen que la tradició no es toca?
Com a associació els diríem que en cap moment incorporar les dones en igualtat de condicions que els homes a les festes i danses populars va en contra de la tradició. Tenim clars i recents exemples: el 2018 va ballar per primera vegada una nina a la dansa dels Indis, el 2019 van ballar per primera vegada dues dones cossier, el 2021 va ballar per primera vegada una nina va moretona. I la tradició continua igual o millor. Potser aquestes persones no defensen la tradició sinó el patriarcat.

-Creuen que el batle ha actuat preocupat per una possible denúncia per incomplir la llei d’Igualtat?
Entenem que ho ha fet perquè creu en la igualtat real entre homes i dones i perquè vol un municipi lliure de discriminació. I per conseqüència també perquè és coneixedor de la llei orgànica 11/2016 d’igualtat entre dones i homes de Balears i de les competències i obligacions municipals que aquesta li atribueix. O això volem pensar. Com a associació feminista sempre recordam als representants polítics la normativa en matèria digualtat.

-La colla de dimònies continuarà passi el que passi?
El nostre objectiu és que les dones que ho desitgin puguin ballar de dimoni a la colla oficial, amb naturalitat. I que aquelles que no s’ho han pogut plantejar per manca de referents, ho facin amb les dimònies. Volem aclarir que les ‘dimònies’ mai no han volgut ser una colla de dimònies com altres que existeixen. Per aquest motiu només surten públicament el dia 16 de gener uns quinze minuts per llegir el manifest i fer tres balls. El paper principal és la reivindicació. Avui són un referent per a moltes nines i nins i amb el pas dels anys han esdevingut també un símbol de denúncia feminista local. Ara com ara l’únic que tenim clar és que mentre les dones no tenguin accés a la festa en igualtat les dimònies continuaran.