Toni Galmés (Manacor, 1983) va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. De tornada a l’illa el 2019, ara combina els treballs editorials amb la docència a l’escola universitària ADEMA de Palma. ‘La Treva’ és el seu darrer llibre il·lustrat, basat en l’episodi protagonitzat per soldats britànics i alemanys quan, el dia de Nadal del 1914, van silenciar les armes per un partit de futbol. Surt a la venda aquest proper 3 de novembre.
-Com definiria ‘La Treva’?
-És un conte de Nadal. No és un llibre sobre la guerra sinó sobre la pau, sobre la convivència. El conflicte és el teló de fons d’una història d’amistat que té un gir final màgic.
-Quan va néixer la necessitat de contar aquesta història en dibuixos?
-Pel que fa a la història, és un episodi ja mític de la Primera Guerra Mundial que jo vaig llegir el 2017. Tot i que és cert que no tots els historiadors es posen d’acord sobre la seva vericitat, ja que és molt complicat de demostrar. Si fa referència al projecte, ‘La Treva’ va néixer durant la pandèmia, una mica responent a les ganes que tenia de fer coses noves amb idees pròpies, fora de la publicitat i els encàrrecs en què treballava quan estava vivint a Barcelona.
-És fàcil editar una història com aquesta avui dia?
-No ho és. ‘La Treva’ va ser el projecte guanyador d’una de les subvencions per a l’edició de llibres il·lustrats que va convocar l’Institut d’Estudis Baleàrics el 2019. Això inclou també una partida per facilitar la traducció a les editorials estrangeres interessades. Les ajudes culturals continuen sent molt importants, almenys al nostre sector. Per iniciativa pròpia no hauria estat possible.
-Però després cal imprimir-ho…
-Efectivament després va venir la tasca de cercar editorial i va ser quan va sorgir l’oportunitat de fer-ho amb La Galera. Ja està a màquines. Té un format quadrat de 40 pàgines i un desplegable d’un metre de llarg amb la representació d’una trinxera. Amb un paràgraf de text a cada pàgina.
-Està enfocat només a un públic infantil?
-Està pensat per a nins a partir de sis anys, però té diferents nivells de lectura perquè els pares també el puguin disfrutar.
-El seu traç sempre ha estat molt amable, un senyal d’identitat que repeteix aquí
-La meva temàtica principal, la cosa que defineix millor les meves històries i el meu estil diria que és la nostàlgia, l’amistat i aquells moments més entranyables i espontanis de la vida.
-Inverteix més temps en el dibuix o en la història que s’explica?
-La major part de la feina es fa sense un llapis a la mà, amb això vull dir que és la idea i la seva recerca el més important per a mi, més que l’elaboració tècnica… és clar que el dibuix ha d’estar ben fet i ser agradable , però sense lo primer el llibre no funcionaria.
-Quina tècnica sol utilitzar?
-He tornat a la tinta i l’aquarel·la en substitució de la il·lustració digital, encara que això no vol dir que em sembli malament. És una tornada a les tècniques tradicionals que el lector i el mercat valoren molt. De fet, vaig poder entrar a França, per exemple, perquè treballava amb l’aquarel·la i amb planxa única.
-Per cert, què és l’inktober, on també està actiu?
-És un challenge mundial creat el 2009 per l’il·lustrador Jake Parker i en què qualsevol pot participar. Es tracta de fer un dibuix al dia utilitzant la tinta com a material (d’aquí el nom) i en base a una paraula inspiracional triada per a cada un dels 30 dies d’octubre. Un cop completada, la il·lustració s’ha de pujar a les xarxes socials.
-No és tan senzill com pugui semblar…
-No és un repte fàcil. Les paraules, que poden ser des de substantius fins a adjectius, donen peu a que a partir d’elles poden sortir coses molt diferents. Es tracta d’estimular la creativitat. Cada dia Parker escull uns quants dibuixos i els publica al seu perfil d’instagram. Una d’aquestes il·lustracions meves va ser compartida el 2019, cosa que va suposar que tengués una repercussió mundial i gent de fora del circuit estatal em comencés a seguir i a prestar atenció. El que em va servir, alhora, per tenir més forces per continuar en aquest món, que és bastant complicat.
-Enguany hi ha un nexe especial, no?
Així és. Per a aquesta edició he triat el personatge principal de La Treva, en blanc i negre amb algun toc de color. És una cosa semblant al que vaig fer el 2019 quan estava esperant la meva filla; també vaig decidir basar-me cada dia en els mateixos personatges, en aquella ocasió en una nina i el seu ca.
-Inverteix molt de temps plasmar una imatge a partir de la paraula?, Se li fa complicat?
-Com li deia abans, són les idees les que me duen més temps i treball. Una vegada tenc la situació al meu cap i com vull plasmar-la, la tècnica és més fàcil. Suposo que passa el mateix amb un escriptor. Dibuix a primera hora del matí, quan estic superestimulat creativament parlant. M’aixec cap a les cinc per avançar la feina del dia, abans que tothom es desperti. En el cas de la il·lustració per a ‘inktober’, primer pas per camps semàntics i d’aquí els relacion amb conceptes transversals. Un cop ho tenc tot, la il·lustració en sí me duu entre 15 i 20 minuts.
-Quan presentarà ‘La Treva’ en societat?
-Entre el 17 i 18 de desembre es farà una presentació oficial a la llibreria ‘La il·lustrada’ de Manacor amb alguns dibuixos originals.
