Fins ara es creia que havia estat assassinada a Porreres
El vicepresident i conseller de Memòria Democràtica del Govern Balear, Juan Pedro Yllanes, ha informat aquest dijous de la identificació de les restes de la sindicalista i militant del Partit Comunista, Aurora Picornell, assassinada el 5 de gener de 1937 al cementiri manacorí de Son Coletes.
Les proves d’ADN han confirmat que Aurora Picornell era una de les cinc dones els cossos de les quals van ser trobats a la fossa número 3 del cementiri de Son Coletes entre novembre i desembre del 2021, durant la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementiri de Manacor, que va dur a terme la Societat de Ciències Aranzadi, en col·laboració amb Àtics, dins del Tercer Pla de Foses (2020-2021) del Govern Balear.
Encara no s’han pogut identificar les restes de les altres quatre dones els cossos de les quals van aparèixer en aquesta mateixa fossa, però tot apunta que es tracta de les seves companyes Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, totes lluitadores antifeixistes, conegudes com Les Cinc del Molinar.
“Avui és un dia històric per a les Illes Balears”, ha dit el vicepresident Yllanes, que ha qualificat la identificació d’Aurora Picornell com “un èxit de tota la societat balear i del moviment memorialista sense excepció”. “Estam molt orgullosos d’haver-la trobat perquè els seus botxins volien fer-la desaparèixer i esborrar-la de la història però no han sortit amb la seva”, ha afegit.
A més, juntament amb les restes de la figura més emblemàtica del panorama polític repúblicà a les Illes Balears van aparèixer diversos objectes, la majoria elements de vestimenta, i també una ploma estilogràfica que està sent restaurada als laboratoris d’Àtics, a Mataró.
Que les restes d’Aurora Picornell i de les Roges del Molinar, hagin aparegut al cementiri de Manacor i no al de Porreres, obliga a descartar la hipòtesi que van ser assassinades a la Creu de Porreres, tal com ha plantejat tradicionalment la historiografia.
“L’excavació de Son Coletes ha revolucionat l’estudi de la repressió franquista, amb sorpreses com la de la recuperació de les restes de Pere Llull Fullana, batle d’Algaida, que sempre s’havia situat com a assassinat a Son Mas, i ara aquesta” , ha assenyalat Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern, qui ha volgut agrair especialment a la Comissió de Foses i Desapareguts de les Illes Balears per la seva ferma decisió d’obrir la fossa de Son Coletes malgrat tots els informes que qüestionaven la seva viabilitat.
Qui sí que ha estat identificat com una de les víctimes assassinada i enterrada a Porreres és el pare d’Aurora Picornell, Gabriel Picornell Serra, les restes de la qual s’haurien localitzat a la fossa número 10 del cementiri de Porreres, exhumada el febrer del 2021.
L’exhumació del cementiri de Son Coletes
Entre novembre i desembre del 2021, la Societat de Ciències Aranzadi, en col·laboració amb Àtics, va dur a terme els treballs de la segona fase d’excavacions i exhumacions del Cementiri de Son Coletes, a Manacor, dins del Tercer Pla de Foses del Govern Balear ( 2020-2021).
Es van localitzar set fosses comunes amb víctimes de la repressió franquista, en què van ser recuperats un total de 38 esquelets en posició primària, a més de fragments ossis amb trauma perimortem corresponents a 22 persones més. A la fossa número 3 van ser identificats tres grups que correspondrien a moments diferents d’enterrament. El grup 3 de la fossa 3 estava format per cinc esquelets, tres d’ells recuperats complets i dos representats només per les extremitats inferiors, ja que la fossa es va veure afectada per la construcció de les criptes als anys cinquanta. Un dels esquelets complets correspon a Aurora Picornell.
Així ho ha explicat Almudena García-Rubio, arqueòloga forense de la Societat de Ciències Aranzadi i coordinadora dels treballs d’exhumació. “Estava en bon estat de conservació, se’l va estimar sexe femení, una edat d’entre 23 i 35 anys, i una estatura aproximada de 151 cm. Presentava bona salut oral, gairebé sense desgast i cap càries ni pèrdua en vida. Respecte al trauma perimortem, van ser identificats tres trets al crani, un va entrar per l’occipital, un altre per la templa dreta i un altre per la zona facial esquerra. Al post crani també es van identificar lesions perimortals pel pas de projectil d’arma de foc a la quarta costella dreta i al cúbit i radi esquerres, a l’altura del canell. També presenta una fractura de possible origen contús al peroné dret”, ha detallat.
L´ADN d´Ignasi Picornell, clau en la identificació d´Aurora Picornell i del seu pare, Gabriel Picornell
L’informe d’identificació biològica d’Aurora Picornell s’ha realitzat al laboratori BIOMIC de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz).
Segons ha explicat García-Rubio, la identificació de les restes d’Aurora Picornell ha estat possible gràcies a la comparació amb el perfil genètic del seu germà Ignasi Picornell, identificat a les fosses de Porreres l’any 2016. Ha estat, a més, una doble identificació, ja que la comparativa ha servit per identificar també Gabriel Picornell Serra, pare d’Aurora i Ignasi.
Biografia d’Aurora Picornell Femenies
Palmesana del Molinar, nascuda el 1912, casada i amb una filla petita, era modista de professió. Responsable de l’organització de dones del Partit Comunista a les Illes Balears, havia estat membre també de la directiva de la Lliga Laica de Mallorca. Sindicalista i feminista, va ser la primera impulsora del Dia de la Dona Treballadora a Mallorca. Aurora va ser detinguda els primers dies després del cop d’estat militar, va ser tancada primer a la Presó Provincial de Palma i després a la Presó de dones del carrer Sales. Va desaparèixer juntament amb altres companyes la nit del 5 de gener de 1937.
