El Claustre del professorat de l’IES Mossèn Alcover de Manacor, reunit en sessió extraordinària aquest dijous, 13 d’octubre, ha aprovat amb un 99% de vots a favor un manifest on expressa la seva preocupació pel desenvolupament i aplicació que es fa durant aquest curs de la nova llei educativa, la LOMLOE. Així mateix, fa una sèrie de peticions i de demandes a la Conselleria d’Educació en relació amb aquest tema.
El Claustre també s’ha adherit a la reflexió expressada en el manifest elaborat per l’IES Madina Mayurqa. Així, l’IES Mossèn Alcover segueix el camí iniciat per l’IES Guillem Cifre de Colonya (Pollença), l’IES Santa Margalida, l’IES Madina Mayurqa (Palma) i l’IES Sineu i expressa públicament el seu malestar.
Sr Conseller / Sra Presidenta:
El Claustre de l’IES Mossèn Alcover de Manacor vol expressar-li la seva preocupació per:
- a) la nova regulació de l’ESO i el Batxillerat, derivada de la LOMLOE, que ha aprovat aquests darrers mesos la Conselleria d’Educació.
- b) les incerteses que envolten el començament d’aquest curs acadèmic, motivades per l’entrada en vigor de manera precipitada i poc consensuada d’aquesta nova normativa
- c) la greu afectació que tot això tendrà sobre el desenvolupament de la nostra tasca docent i, en conseqüència, sobre l’aprenentatge del nostre alumnat.
La nova llei educativa (LOMLOE) comporta canvis importants en l’àmbit escolar, alguns dels quals ja s’han volgut començar a aplicar aquest curs 2022-23. Consideram que l’entrada de la LOMLOE es fa de manera precipitada i sense garanties de poder-la aplicar correctament. A part, també consideram que la Conselleria ha fet interpretacions particulars -especialment respecte a l’avaluació- que no compartim i que ens preocupen seriosament.
Pel que fa a la precipitació:
- Fins dia 1 d’agost no s’aprova el decret 32/2022 que estableix els currículums a la nostra comunitat autònoma quan el curs escolar comença dia 1 de setembre.
- La resolució sobre l’alumnat NESE es va aprovar el 31 d’agost, amb canvis substancials sobre el model anterior, sense deixar-nos marge de maniobra per a poder interpretar-los i incorporar-los correctament.
- La formació del professorat que s’havia anunciat arriba tard, més tard dels terminis que se’ns exigeix per a tenir les feines fetes.
- No va ser fins dissabte 10 de setembre, només quaranta-vuit hores abans del començament del curs, que es varen publicar al BOIB les instruccions d’avaluació que, a més, s’anuncia que seran modificades i encara ens trobem a l’espera d’una nova redacció que no sabem si serà definitiva.
Aquesta tardança en la publicació de normativa fonamental per al desenvolupament de la tasca docent ha estat totalment inadequada i impossibilita una reflexió serena i adequada que guiï de forma correcta la nostra pràctica docent.
Pel que fa a l’avaluació:
Consideram que les resolucions per les quals s’aproven les instruccions per avaluar, publicades al BOIB del 10 de setembre i que són responsabilitat de Conselleria, són inacceptables, greument lesives per a la nostra pràctica docent i perjudicials per a l’alumnat. A més a més s’han imposat sense el més mínim consens amb la comunitat educativa.
Es pretén que el professorat esmicoli d’una manera inacceptable el procés d’ensenyament-aprenentatge donant percentatges i repartint els criteris d’avaluació d’una manera arbitrària i impossible d’aplicar en el dia a dia dins l’aula (sovint amb 35 alumnes a primer de batxillerat), amb un procediment d’avaluació complex, inintel·ligible i que no complirà adequadament un dels seus objectius bàsics: mostrar d’una manera clara i entenedora a la família i a l’alumnat els avenços en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. S’haurà de dur una segona comptabilitat per a saber si allò que s’avalua és el que realment reflectirà aquest programa que ens volen fer implantar i que, a dia d’avui, encara ens resulta desconegut.
Una enorme càrrega burocràtica que no va acompanyada d’una reducció de ràtios ni d’hores lectives, per la qual cosa implicarà un augment de càrrega laboral gens productiva i totalment inútil.
Aquest nou sistema d’avaluar, a més a més, va clarament contra l’autonomia pedagògica dels centres en condicionar totalment i de forma molt tancada la forma d’avaluar del docent i, per tant, la manera d’impartir la matèria. Aquesta rigidesa contrasta amb l’ampli marge que es dona als centres a l’hora de definir els criteris de promoció i titulació, criteris que haurien d’esser homogenis per a tot l’alumnat de la Comunitat Autònoma per garantir el principi d’igualtat.
Per altra banda, la imposició d’un model pedagògic únic, tancat i obligatori (basat exclusivament en les situacions d’aprenentatge) va en contra de la llibertat de càtedra, un dret fonamental recollit a l’art. 20 de la Constitució, i de l’autonomia pedagògica dels centres. A més, s’ha volgut fer d’una forma tan tancada i inflexible que la seva aplicació exclusiva i indiscriminada a determinades matèries resultarà impracticable i totalment ineficaç.
Tenim la trista impressió que amb la LOMLOE es continua amb la tendència d’emmascarar estadísticament la crua realitat que constatam diàriament a les aules: la pèrdua de qualitat de l’ensenyament públic, un dels pilars fonamentals de qualsevol societat lliure i democràtica.
S’està imposant una mentalitat del canvi pel canvi, sense la necessària avaluació objectiva dels resultats obtinguts pels canvis que es proposen, amb la imposició d’uns determinats models pedagògics que sobreprotegeixen l’alumnat, menyspreen la cultura de l’esforç, l’autodisciplina i la transmissió de coneixements i, en definitiva, no el preparen per enfrontar-se a la realitat que li espera en el futur.
Per tot el que ha estat exposat fins ara, aquest Claustre demana:
– Ajornar un any l’aplicació de la LOMLOE a la CAIB, en la línia del que s’ha fet a altres comunitats autònomes. Mentrestant, repensar i consensuar amb la comunitat educativa i amb tots els col·lectius implicats un desplegament més racional i flexible de la nova normativa. En qualsevol cas, l’aplicació de la LOMLOE aquest curs ha d’esser voluntària per als centres educatius.
Si transcorregut aquest termini d’un any de reflexió i diàleg s’arriba a la conclusió que la LOMLOE no permet garantir l’autonomia dels centres docents ni té consens suficient dins la comunitat educativa, cal que la CAIB sol·liciti a qui pertoqui la seva derogació.
– Que la nova normativa, tant pel que fa a la tasca docent com a l’avaluació, respecti l’autonomia dels centres, permeti la seva adaptació a les diferents realitats, tant de l’alumnat i del professorat com a la pròpia naturalesa de cada matèria, i posi en valor l’experiència i el saber fer dels i les professionals docents.
– Agilitat per part de la Conselleria en allò que se’ns va prometre: informació, assessorament i formació. Aquest assessorament i formació, a més, no ha de ser només burocràtic sinó centrat en la realitat de l’aula.
– La màxima ajuda i autonomia per als centres que decideixin no utilitzar l’eina d’avaluació.
– Que es canviï la normativa i l’eina d’avaluació perquè pugui ser més oberta i no fermada a percentatges tancats i que sigui el professorat el que pugui posar la qualificació de la seva matèria segons les seves dades d’avaluació.
– Que es plantegi la continuïtat d’un conseller que ha imposat de forma precipitada i gens dialogant un canvi radical, inflexible i de dubtosa efectivitat en el sistema educatiu de les Illes Balears, amb l’aprovació de les normes que l’han de regir a pocs dies de l’inici del curs acadèmic en què ja es pretén que s’apliqui.
