Nascut a Son Segarut, a 1,5 quilòmetres seguint una cruïlla de la carretera cap a Sant Llorenç, Jaume Mas Rosselló (1956) deixa de gestionar la cafeteria de s’Agrícola, al centre de la ciutat, després de 52 anys de molta feina i bon humor. La història de Manacor mitjançant un home feliç.
-Quan va començar vostè a treballar a s’Agrícola?
-Vaig entrar acabats de fer els catorze anys, a finals d’agost del 1970 després de la campanya de recollida de l’ametlla… és a dir que fa 52 anys que som aquí. Es pot dir que vaig venir directament de l’escola rural de Son Negre a aquesta cafeteria. De foravila al centre de Manacor. Els primers 15 anys de mosso a càrrec de l’anterior responsable del bar, Guillem Riera ‘Pichurri’. Quan ell es va retirar vaig entrar jo.
-Ha canviat molt la societat manacorina des de llavors?
-Quan vaig començar a gestionar-lo, el 1985, la societat manacorina com tota la mallorquina en general, encara era antiga i amb restes del règim. Encara era estrany veure una dona entrant aquí… avui dia són el 80% de la nostra clientela. He vist com el panorama urbà ha canviat. Imagini’s en més de 50 anys el que he pogut arribar a veure i sentir per aquí! No hi ha res del que hagi passat a Manacor al darrer mig segle del que jo no n’hagi sentit a parlar. Tot i que el ritme aquí sempre ha estat molt ràpid i, òbviament, no t’atures a escoltar les converses. Per aquí han passat processons, manifestacions, foguerons etc.
-I la cafeteria en si mateixa?
-Segueix havent-hi un espai reservat pels socis de l’Associació Cultural s’Agrícola, que tenen un petit descompte en les consumicions, però és cert que s’ha anat reduint poc a poc. Físicament la cafeteria va canviar molt amb la reforma que va fer el president Toni Serrà el 1989. La Societat ara és més de tots… com li deia tot ha anat evolucionant.
-Va per concessió?
-Pagant un lloguer mensual a la societat, amb la què sempre he tingut una gran relació i cap problema.
-Quin és el secret per aguantar tants anys al mateix lloc?
-El secret més gran no és més que fer les coses bé, no voler complicar-se i tenir un tracte agradable amb tothom. No n’hi ha més.
-En una plaça de Sa Bassa peatonal, hi ha espai per a tantes terrasses i clients?
-A la primera meitat de segle XX a Sa Bassa hi havia fins a 9 bars diferents… quan vaig començar érem l’únic sense competència. Per aquí passaven cotxes i per tant no hi havia gaire tranquil·litat. L’empedrat i la conversió en zona de vianants van fer que la gent tornés al centre. Avui dia hi ha tres cafeteries amb les terrasses, però són negocis complementaris que treballen coses diferents i cadascun amb els seus clients.
-Quan se’n vagi a finals d’any, creu que sentirà nostàlgia?
-Tenc clar que hi ha vida després d’això. A més jo confio viure fins als cent anys, de manera que men queden molts per gaudir. M’encanta foravila i viatjar, així que no hi haurà problema. No donaré molta feina a la meva dona estant tot el dia a casa, això ho tinc clar… no fos cosa que ja no em suporti [somriu].
-Tenc entès que el seu fort són els Paradors…
-Així és. Tenc la targeta or de Paradores de España. Sense anar més lluny la setmana passada la meva dona i jo vam ser al de Zamora. Són un luxe, llocs històrics i tranquils que diguem que són un tir segur a l’hora de poder descansar uns dies de l’excés de treball. Actualment n’hi ha uns 106 i ja haurem estat a la majoria.
-Com es defineix?
-Com una persona feliç. Sempre m’ha agradat aquesta feina, encara que sent honrat sigui difícil fer-se ric…
-Amb horaris maratonians
L’horari és de 6,30 fins a les 22 hores, però des de les 14 fins a les 17 hores hi ha temps per descansar una mica, ja que mai hem preparat menjars elaborats. De fet, no tenim ni planxa. Ens hem basat en els cafès, les ensaïmades o els pa amb olis i no en les pizzes o les hamburgueses. Com deia, si fas les coses bé tens molts clients. La cafetera duu 25 o 30 anys amb nosaltres, el cafè és excel·lent, el pa és del dia de Can Ribot, les ensaïmades i croissants de Can Roca, els tomàquets són del meu hort… Servim qualcuna cervesa a l’estiu i a clients que solen ser estrangers . Diguem que treballam a l’antiga pel que fa a productes.
-Sempre té una frase per a cada ocasió…
Quan em demanen què tal, sempre responc: “Un dia molt agradable”, o si em demanen si tinc això o allò els dic que “molt bo”. Amb això i amb el suport de l’equip de treballadores, tot és més senzill.
-L’estiu s’acaba… A la fi?
-Sí. Aquest estiu ha estat especialment esgotador. Perquè ha vengut més gent de fora, però també perquè els manacorins han començat a sortir i gaudir d’aquests mesos tan calorosos després de la pandèmia.
