El gegant més antic de Balears és manacorí i es diu Vicenç. Restaurat i redefinit l’any 1942 en honor a Sant Vicenç Ferrer, encara es manté actiu amb el seus 3,80 metres d’alçada i 50 quilograms de pes. Una salut recuperada de manera esplendorosa l’any 2001 quan, després de dècades sense sortir al carrer, l’Associació Cultural de Sant Domingo va crear la Colla Gegantera i la primera gran trobada dins les Fires i Festes de Primavera.
Si tiram la vista enrere, el 1823 ja trobam documentació escrita que hi ha gegants a Manacor. Són presents a les festes que fan els Pares Dominics del Convent pel final del Trienni Liberal (1820-1823). A partir d’aquí anam trobant referències de gegants a la ciutat, sempre vinculats a les festes de sant Domingo i sempre relacionats amb els Moretons i s’Alicorn.
L’any 1886 els trobam relacionats a una despesa de 15 pessetes pels músics i cossiers, i una altra d’idèntic valor pels vestits dels gegants. Cal fer notar que es refereix als gegants en plural, cosa que demostraria que ja en aquella època eren dos: el gegant i la geganta.
Quatre anys més tard (1890) ‘La Verdad relatava com a la part cívica de la festa hi hagué els moretons, el gegant i la geganta que, acompanyats de la música, recorregueren els principals carrers manacorins. Així doncs, la seva funció era la d’acompanyar els dansaires durant la recollida d’almoines.
La desgràcia ocorregué l’any 1926. Segons el ‘Lumen Domus’ del convent “com a final de festa vam tenir la desgràcia que se’ns cremés la geganta. Una espurna despresa de la traca valenciana va prendre en el vestit de la geganta que, en pocs minuts, va quedar reduïda a cendres. D’aquest esdeveniment se’n conserva la glosa següent:
Es dia de Sant Domingo
Sempre me’n recordaré;
sa geganta s’encengué
I és gegant va quedar viudo
Per aquest motiu, entre 1927 i 1932 el gegant no participà a les festes. El ‘Lumen Domus’ escriu l’any 1929: “Es troba a faltar la sortida dels gegants, els quals no surten per haver cremat la geganta a la festa de l’any 1926. Aquests anys se li penjà un rètol a lloc ben visible que deia així: “Este pobre viudo está muy desconsolado pide una limosna para ser casado”. La recuperació es féu efectiva l’any 1933. Es quan va tenir lloc la reaparició del gegant renovat i una geganta nova construïda a València (el bust) per l’escultor Sr. Cuesta i costejada pel MRP Provincial.
El 1942 els encarregats de la festa varen anotar al llibre de comptes que l’excessiu pes dels gegants obliga a una reparació d’alleugeriment, sota pena de no poder-los dur. De fet, havien hagut de pagar als portadors. Aquest mateix any s’estrenava el gegants actual, de tal manera que passà a haver-n’hi tres: la geganta (vestida de pagesa), el gegant nou (vestit a l’estil medieval, amb una gran capa i un mocador pel cap) i el gegant vell (vestit encara de moro). Els dos gegants actuals fan aproximadament 3’80 metres d’alçada, i pesen uns 50 quilos. Els seus noms Vicenç (1942) ve donat per Sant Vicens Ferrer; na Catalina (1933) per Santa Catalina de Siena.
L’any 2001 i després de dècades de sortir només per les festes de Sant Domingo, es crea la Colla Gegantera Sant Domingo, a fi de participar a “I Trobada de Gegants” de Manacor, dins el marc de les Fires i Festes de Primavera. Al mes de setembre del mateix any comencen les eixides dels gegants, que participen a les trobades de Mallorca i fora d’ella.
