Costes ja ha denegat aquest estiu diversos permisos per no adaptar-se a la servitud de trànsit

Les terrasses de les zones de costa de determinats municipis podrien estar seriosament perill de cara a l’estiu que ve. I és que Demarcació de Costes ja ha començat a denegar determinades sol·licituds que afecten establiments concrets del municipi de Manacor per la seva proximitat a la línia de costa, condició de podria ampliar-se a una sèrie més de bars i restaurants de s’Illot o Porto Cristo, amb els consegüents perjudicis econòmics que això podria suposar en temporada alta.

Si atenem el Pla General manacorí aprovat a finals del 2021, podem observar les dues zones de restriccions marcades. Una és la servitud de trànsit, que va dels zero als sis metres a partir de la línia límit maritimoterrestre, i l’altra és la servitud de protecció, entre els sis i els vint metres cap a l’interior. Totes dues amb diferents graus de protecció.

A la zona anomenada servitud de trànsit, és Demarcació de Costes qui té el dret exclusiu per poder autoritzar o no l’ocupació de l’espai per taules, cadires o qualsevol estructura d’un local comercial, com ara un quiosc o una botiga de souvenirs. Mentre que per a la zona de servitud de protecció la darrera paraula la té el mateix Consell de Mallorca.

Tot i que ambdues sol·licituds es tramiten a través de la delegació d’Activitats dels ajuntaments respectius, uns condicionants que ja han afectat negocis de la zona del Llevant. El de Manacor, per exemple, ha rebut aquest estiu la denegació de dues llicències presentades conjuntament amb altres dels diferents nuclis costaners. Per això el consistori tem ara que de cara a l’any que ve el problema es pugui incrementar, amb el consegüent dany comercial.

El principal escull és que molt pocs negocis d’aquesta primera línia que estan dins dels primers sis metres, poden deixar el pas obligatori de tres metres abans d’arribar a la terrassa o zona ocupada, a causa de les edificacions o dels carrers que hi ha just darrere.

L’adequació a la norma suposaria, per exemple, la reducció al mínim o l’eliminació directa de bona part de les terrasses del passeig marítim de la platja de Porto Cristo, així com moltes de les situades al passeig que voreja la platja de Cala Moreia , al nucli de s’Illot o en determinats casos de s’Estany den Mas, per exemple. Tot i que també és cert que Costes preveu una sèrie d’excepcions al reglament depenent dels casos.

Consultat per aquesta revista, l’ajuntament de Manacor, explica que arribat el cas d’una denegació massiva de Costes, es cercaria un pla alternatiu que passaria, en el cas de Porto Cristo, per aplicar la zona de vianants del carrer Bordils (on són les terrasses afectades) i la reculada d’aquests espais fins a les façanes dels bars, hotels o restaurants en qüestió.

L’ajuntament reconeix que es veurien obligats a fer un replantejament de les coses, “perquè una denegació massiva dels permisos suposaria hipotecar una part de l’economia de s’Illot o Porto Cristo i una redistribució obligada”. Cal recordar també que el proper 1 de gener està previst que les competències de Costes passin a ser del Govern de les Illes Balears, malgrat que això no significarà un canvi de criteri o de la seva aplicació.