Jaume Capó: “El punt comú entre Zweig i Bernanos és la llibertat de pensament” 

Entrevistam l’autor del text Z/B (Zweig/Bernanos), del qual es farà la primera lectura dramatitzada demà diumenge 28 a la sala La Fornal de Manacor


Jaume Capó va publicar el seu primer llibre a Manacor a 19 anys (Ronda amb fantasmes) i als 23 el segon a Barcelona (Trànsit). Després va deixar l’escriptura literària i va dedicar-se a la literatura grisa, escrivia per encàrrec presentacions, memòries, informes i discursos. Fins que fa 10 anys va decidir fer un canvi: deixar d’assistir a màsters i cursos de comunicació i màrqueting per enganxar-se als cursos d’escriptura teatral de la Sala Beckett.

Del darrer curs surt la proposta que presenta ara a La Fornal: Z/B (Zweig/Bernanos). El projecte sorgeix quan Jaume Capó sap que poc abans del suïcidi de Zweig, el febrer de 1942, els dos escriptors varen tenir una trobada al Brasil, on estaven exiliats. Amb una important feina de documentació, s’hi ha dedicat els dos darrers anys i aquesta setmana finalment el presentarà. Ho farà el proper diumenge 28 d’agost a les 20 h a la sala La Fornal, quan tendrà lloc la primera lectura dramatitzada interpretada per Òscar Intente i Joan Gomila sota la direcció de Frederic Roda.

-Stefan Zweig i Georges Bernanos eren persones ben diferents, com els descriuria? Què representa la seva trobada?

Feia anys que m’interessava l’austríac Stefan Zweig i la repercussió que havia tengut entre les dues guerres mundials a tot Europa. A Barcelona es publicava tant en català com en castellà tan aviat com apareixien les seves obres en alemany. He anat comprant primeres edicions d’aquells anys, en traduccions de persones tan significatives com Mario Verdaguer. He de dir que m’atreuen els seus assajos, biografies i textos personals, diaris i cartes inclosos, però gens la seva narrativa literària.

L’altre personatge, el francès Geroges Bernanos, em va arribar com a veu dissident del fervor nacionalcatòlic quan comença la Guerra Civil. M’interessava el fet que descrigui a la seva obra Els cementiris sota la lluna fets tan propers a mi, on apareixen els desastres dels feixistes a Manacor i la connivència del clergat amb aquesta “Cruzada Nacional”. I això que tenia un fill de 16 anys a Falange. Per mi, té una obra literària poc interessant, però és una veu enèrgica, un home de combat que no defuig la controvèrsia i que discuteix amb tothom, sobretot amb els seus correligionaris.

-Són diferents, però amb aspectes en comú. Quins són els conceptes principals en la conversa que planteja?

Són tan diferents que no m’imaginava que fos possible una conversa profitosa d’ells dos. Per això primer vaig escriure-ho com a dos monòlegs en què simplement van coincidint en alguns temes, però en Frederic Roda, que dirigeix aquesta lectura, em va convèncer que pel bé de l’espectador havia de ser un diàleg. Al final, el seu punt comú és la llibertat de pensament, Zweig des del punt de vista de l’humanisme cultural europeista i Bernanos des d’una consciència individual més espiritual.

Com a homes d’entreguerres, tracten molts temes compartits, això sí, amb enfocaments ben diferents. Parlen de la globalització, del domini estatunidenc, del predomini de les màquines i el món industrial sobre l’intel·lectual, del desencís de la guerra com a solució als problemes de les relacions entre els estats, del paper dels intel·lectuals, també del paper que han tengut ells ara que estan al final de les seves carreres… En certa manera, encara que toquen temes sempre contemporanis, ho fan com a homes “del món d’ahir”, que diria Zweig.

-I també parlen de Mallorca?

L’estada de Bernanos a Mallorca i les seves actituds estan molt ben documentades, sobretot per la feina del pare Josep Massot. Però el que no se sap tant és que Zweig hi va venir el gener del 1931 per estar-hi tres mesos i acabar d’escriure la biografia de Maria Antonieta. I només va aguantar quatre dies, ho va trobar insuportable. Ells dos no varen coincidir a Mallorca, però possiblement en parlaren durant la seva única trobada, o això m’agrada pensar a mi.

-Cal conèixer prèviament la història dels dos escriptors per entendre la proposta?

Una mica de context sempre ajuda. Situats en aquest moment de principi del 1942, el moment crític per excel·lència del segle XX, quan sembla que el Tercer Reich i els japonesos poden sortir vencedors de la guerra, la conversa de Zweig i Bernanos ens guia. Ben aviat ens feim càrrec del caràcter i dels plantejaments intel·lectuals de cadascú en relació amb els temes que van tocant, ja sigui la mateixa guerra, el compromís de l’intel·lectual o el desig de transcendència com a creadors culturals.

-Què espera de la primera lectura dramatitzada de dia 28 d’agost

M’agradaria que aquest primer test en forma de lectura dramatitzada reforci les intuïcions inicials i amb les aportacions del públic, que en serà el primer jurat popular, donin el coratge necessari per posar-ne en marxa la producció. Jo la veig com una obra per a un públic preocupat per la cultura i la reflexió humanista, per compartir en petites comunitats i amb un interessant recorregut internacional. Esper que no siguin unes il·lusions perdudes, com les que ens té acostumat Europa.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad