José Luis Rodríguez, un fotògraf de postal

Antoni Ferrer Vallespir

 

A les darreres dècades del segle XIX, fa gairebé 150 anys, van començar a circular per Espanya les targetes postals per tal de facilitar i simplificar la comunicació escrita. Al cap de poc temps es van anar incorporant a aquestes postals fotografies que donaven a conèixer, principalment, els edificis i racons més emblemàtics de les ciutats amb més història.

Després d’una convulsa primera meitat del segle XX, dramàtica per a tota Europa i també per a Espanya, va arribar la calma i l’estabilitat econòmica i social, cosa que va suposar el naixement del que després coneixeríem com a turisme de masses del què Espanya va ser un dels grans beneficiats. Les nostres costes es van omplir d’hotels i les platges de gent de pell pàl·lida avides de sol procedents de les fredes terres del Nord.

I amb el boom turístic va arribar l’edat d’or de les postals. Van ser nombrosos els fotògrafs i empreses especialitzades en l’edició d’aquestes postals turístiques que després es venien als hotels i souvenirs. Gràcies a això ara podem saber com eren les nostres ciutats i el nostre litoral durant aquells anys.

En el nostre terme, si hi ha un fotògraf que va destacar en aquesta especialitat va ser el porteny José Luis Rodríguez Díaz que va fer de la seva vocació, la seva professió.

José Luis va néixer a Toledo el 24 d’abril del 1932 i es va traslladar a viure a Porto Cristo el 1963 on amb el temps es va convertir en un dels fotògrafs de referència del llevant mallorquí. Es va dedicar a la fotografia social (casaments, batejos i comunions) a més de la comercial, industrial i artística. Va ser, també, fotògraf de premsa, col·laborant en publicacions tant insulars com a locals, entre elles Perlas y Cuevas.

Va ser corresponsal a les Balears del NO DO, va fer els seus primers passos cinematogràfics filmant a les ordres d’Antoni Mus l’adaptació a la pantalla gran de la novel·la de Rafel Ferrer Massanet “Bona nit, amor”, film que mai no es va arribar a concloure. També va dirigir el migmetratge “Floració” protagonitzat per Maria Cristina Puerto amb guió del mateix Rafel Ferrer Massanet i música del mestre Jaume Vadell.

Estrenada el 17 de febrer de 1967, “Floració” va ser premi al Primer Cicle de Cinema Amateur del Grup Drach. Aquell mateix dia també va presentar “Toledo”, un homenatge que José Luis va voler rendir a la ciutat on havia nascut. Quatre anys després, concretament el juliol de 1971, José Luis va estrenar un nou documental titulat “Cap de setmana a Mallorca”. Afegir, a més, que va ser un dels fundadors del CD Porto Cristo i que el 1972 va ser premi Fulla de Parra de Plata.

Però si cal destacar una de les modalitats en què es trobava més còmode Rodríguez va ser al de la targeta postal al servei de la indústria turística. Per a la seva producció i comercialització va crear l’empresa Flor d’Ametller per competir, cara a cara i de la teva a la teva, amb una altra marca capdavantera de la Mallorca d’aquells anys: Casa Planas.

José Luís Rodriguez Díaz va morir el dilluns 9 d’agost de 1999 als 67 anys a causa d’una aturada cardíaca, deixant vídua Lucía Hernández Martín i tres fills: José Luis, Lucía i Rosa. Ell ja no hi és però queda el seu llegat, un llegat fotogràfic de gran valor patrimonial i molt necessari per poder realitzar un recorregut visual per la nostra història en molts dels seus vessants com el del fotoperiodisme, la fotografia turística, la social, l’artística o l’esportiva.

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad