Després de més de 30 anys el projecte viu els seus moments més baixos, amb problemes d’aigua i males olors que posen sobre la taula la seva eliminació
“No tornarem a veure mai aquelles imatges de l’aigua com una piscina de l’any 1990. Desenganyem-nos, aquestes fotos ja no tornaran”, diu Sebastià Nadal, regidor responsable de la zona costanera de Manacor en referència al torrent de s’Illot, reconvertit fa més de tres dècades en estany artificial i que durant els darrers anys viu els seus moments més baixos entre vegetació indesitjada i males olors. Tant és així, que el mateix ajuntament manacorí té dubtes sobre si continuar gastant doblers en un manteniment més turístic que efectiu.
Fa just un any, a l’inici de l’estiu postpandèmia del 2021, el Partit Popular ja va denunciar una situació precària. Unes fotos de la zona amb vegetació insalubre a la deriva, olors i un nivell d’aigua per sota del que és normal, ampliades després per les queixes de l’associació de veïns, no donaven precisament una bona benvinguda als turistes dels hotels propers a la platja de Cala Moreia, punt d’intersecció que separa els municipis de Manacor i Sant Llorenç.
Ara, dotze mesos després “tornam a una situació preocupant de manca d’aigua i de males olors. Crec que són demandes en positiu i per saber què s’està fent i de quina manera s’està actuant per corregir-ho”, assenyala la portaveu del PP local, Maria Antònia Sansó, cansada d’un problema recurrent que cada estiu torna a brollar.
“Almenys no s’ha comptabilitzat cap peix mort i els ànecs procreen a molt bon ritme, la fauna està en perfecte estat i no ha proliferat la vegetació com el 2021”, subratlla Nadal, que explica que el que es vol aconseguir és que l’ecosistema del riuet de s’Illot no entri en anòxia, és a dir, que es produeixi una manca d’oxigen que faci malbé els peixos de l’estany artificial, pensat durant la reconstrucció del passeig marítim després de les destrosses provocades per la torrentada del 1989.
Aquestes obres van dissenyar una especie de riu fals a partir de la desembocadura del torrent de ca n’Amer (normalment seca) que arribés fins a la platja, amb un pont elevat entre les zones hoteleres dels dos municipis. Tot això creant un espai bucòlic amb peixos i casetes per a ànecs, més semblant a una albufera que a una torrentera. Per això doncs, i des de fa 32 anys, Manacor ha d’emplenar diàriament i durant hores l’estany amb aigua salada impulsada des de la mar, amb la despesa econòmica que suposa i els continus trencaments de canonades i bombes.
“És cert que hem tingut problemes per calcular el raig d’aigua necessari tant perquè la maquinària no es faci malbé com per no elevar massa el nivell d’aigua”, cosa que podria provocar aquesta manca d’oxigen per als peixos “que també es veuen afectats perquè el llit quedi excessivament remogut cada dia”, conclou el regidor, que pel que fa als problemes d’olors culpa veladament l’ajuntament de Sant Llorenç. “Per part nostra aigües són Tovell revisa cada dia que no hi hagi abocaments… però les olors vénen de la part llorencina”.
Futur sense aigua?
Atès que els perjudicis d’una imatge de l’estany decrèpit, sense aigua i amb olors estranyes, no és la més ideal per a una zona turística, el batle de Manacor, va tornar a incidir durant el darrer ple de juliol la possibilitat d’eliminar definitivament el projecte dels noranta: “Naturalment hauria de ser una torrentera seca i neta”, encara que també va llançar un missatge implícit a la Conselleria de Medi Ambient perquè durant l’hivern s’encarreguin del manteniment de l’espai com si fos natual, i evitar els problemes recurrents de cada temporada alta.
Cal recordar que l’any passat per aquestes dates el llit va haver de ser netejat diverses vegades per la brigada municipal, la majoria d’ocasions de manera manual però d’altres van haver d’utilitzar la succió mecànica, cosa que va comportar despeses de 1.500 euros cada cop.
