Pau Tomàs Ramis

 

 1.- Introducció

La publicació del llibre Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou ha permès desvetllar la història de més de mig milenar de mallorquins que acudiren a l’Olimpíada Popular de Barcelona l’any 1936 i que es trobaren amb l’inici de la Guerra Civil mentre eren a la mar, entre Mallorca i la Península. 

Les circumstàncies en que es trobaren vesteixen l’odissea que varen haver de viure amb traços anguniosos i tràgics. Una trobada que havia de ser un gran esdeveniment esportivocultural, festiu i antifeixista i es convertí en un malson de separació familiar, mancances, pors i incerteses.

2.- L’Olimpíada Popular de Barcelona

L’any 1931 el Comitè Olímpic Internacional (COI) havia d’escollir quina ciutat seria la seu on es celebrarien els Jocs Olímpics de 1936. Barcelona era la que més possibilitats tenia però l’adveniment de la II República provocà que el COI, un organisme fortament aristocratitzat, es decantàs per Berlín. Tant el Comitè Olímpic Espanyol (COE) com l’Internacional no mostraven gaire simpatia ni pel nou govern de l’Estat ni pel pas d’una règim monàrquic a un de republicà. Preferien cedir l’organització a un govern com l’alemany que els era molt més proper ideològicament parlant.

Però el 1933 Adolf Hitler va assumir el poder d’Alemanya i la designació olímpica de Berlín prengué una altra dimensió. Moltes democràcies europees i els EUA mostraren els seus temors, inclús la disconformitat, de mantenir Berlín com a seu olímpica ja que aquell fet suposava la llegitimització del nazisme i les seves tesis supremacistes, racistes i antisemítiques. Però el COI no se feu enrere i mantingué la capital d’Alemanya com a ciutat on es celebrarien els Jocs de 1936.

 

Degut a aixó, i després d’un procés on el caliu covava, sorgí la idea de celebrar a Barcelona una contraolimpíada de caràcter obrer i proletari. S’anomenaria Olimpíada Popular i seria una mostra d’esport i folklore on hi serien convidats a participar tots els països, nacions i territoris que s’afegissen a la lluita antifeixista. El caràcter dels esportistes que hi acudissen havia de ser amateur i tendria lloc entre els dies 19 i 26 de juliol, poc abans de la inauguració dels JJOO de Berlín. 

La decisió s’havia pres entre finals d’abril i principis de maig d’aquell mateix 1936 i tot i el poc temps per organitzar-ho s’esperava la participació d’uns 5.000 esportistes i més de 20.000 visitants. Aquella cita també s’havia de convertir en una mostra de folklore mai vista, on hi participassen diversos elements de la cultura popular i tradicional arribats d’arreu del planeta.

Per tal d’organitzar l’expedició mallorquina que hi havia d’acudir, dia 4 de juny es reuní a la Casa del Poble de Palma, per primera vegada, el Comitè Provincial pro Olimpíada Popular de Palma. S’acordà intentar fer seleccions d’esportistes i d’elements del folklore de l’illa i cercar el suport moral i econòmic de les institucions. Per això, ja entrat el mes de juliol, poc abans de l’inici de l’Olimpíada Popular i quan ja s’havien nomenat presidents d’honor d’aquell comitè a Emili Darder, batle de Palma, i a Jaume Garcia, president de la Diputació Provincial, dirigiren una carta a tots els Ajuntaments de les illes demanant una aportació econòmica per tal de poder assumir les despeses de l’expedició. 

A TODOS LOS AYUNTAMIENTOS DE BALEARES

Ciudadanos:

Organizada ya la expedición que Mallorca traerá a Barcelona con motivo de la celebración de la OLIMPIADA POPULAR en los días 19 al 21 del corriente mes, este Comité organizador de la expedición tiene el deber de dirigirse a todas las corporaciones, ayuntamientos, entidades obreras y políticas, culturales y ciudadanos en general, solicitando una ayuda material encaminada a ayudar a sufragar los cuantiosos gastos que esta expedición ocasiona, gastos que no dudamos un solo momento ver resueltos gracias a la aportación voluntaria de todas aquéllas a quien nos dirigimos, amantes siempre a todo lo que represente cultura y esparcimiento del arte popular mallorquín.

Desplazaremos gracias a los trabajos efectuados, a una fuerte representación del folklore mallorquín cuyas canciones, y bailes típicos son tan celebrados en la ciudad de Barcelona, a más de una fuerte representación deportiva, formada especialmente por muchachos obreros que alternan el deporte con el trabajo, siendo por tanto fieles representantes del deporte amateur.

Vamos por tanto a competir en deporte y folklore con las demás regiones de España que también se han desvelado por estar bien representadas en Barcelona, y nuestro mayor deseo es, no ver rebajado nuestra representación en lo más mínimo con relación a las demás regiones. Solo es posible lograr eso con la cooperación de todos los mallorquines que, haciendo como siempre, ayudarán a tan magna empresa de la cual queremos ser fieles intérpretes.

Esperamos ver satisfechos nuestros deseos de que Mallorca sea representada en la OLIMPIADA POPULAR, saludamos a todo el pueblo balear, y le invitamos a engrosar la suscripción que para tal fin se ha abierto.

Por el Comité Organizador:

El Presidente El Secretario

Vicente Garcés Mateo Abraham

Los donativos pueden dirigirse a Antonio Pujol Nicolau, Depositario, (Casa del Pueblo), PALMA DE MALLORCA”

Desconeixem quan va arribar aquesta comunicació a l’Ajuntament de Manacor però degué ser, com a altres consistoris de l’illa, entorn a dia 10 o 11 de juliol. 

El cert és que la petició no es feia amb gaire temps de marge ja que la delegació mallorquina havia de partir del moll de Palma el vespre del 18 de juliol per assistir a la inauguració de l’Olimpíada el diumenge, dia 19. L’esclafit de la revolta contra la II República dia 17 a Àfrica i estesa pel territori de l’Estat justament dia 18 provocà que molts d’Ajuntaments, tot i haver rebut la petició, no haguessin tengut temps de tractar-la als plenaris municipals, altres com els casos de Palma, Llucmajor o Manacor sí que ho feren però sense assignar-hi una quantitat determinada, igual com també havia passat a la Diputació Provincial que en la sessió del dia 14 de juliol s’acordava pasarlo a la ponencia de Hacienda.

A Manacor, a la sessió plenària també de dia 14 de juliol s’exposava que:

Dada lectura a una circular del Comité Provincial pro Olimpiada Popular interesando una subvención para poder llevar a cabo el desplazamiento de un equipo balear que tome parte en dicha manifestación deportiva, se acuerda pase a informe de la Comisión de Hacienda.

Aquesta és l’única comunicació o referència oficial que hem localitzat de l’Ajuntament que parli directament d’aquella Olimpíada Popular a Barcelona, suficient per adonar-nos que els dirigents municipals manacorins, amb el batle Antoni Amer Llodrà (a. Garanya) al cap davant, estaven assabentats d’aquella gran manifestació obreroesportiva i folklòrica que s’havia de celebrar a Barcelona i a la que, com a Ajuntament sorgit del Front Popular, hi donaven suport. 

Altres consistoris, sense el tràmit de passar per la comissió d’Hisenda, hi assignaren una partida. Així sabem, per exemple, que a Marratxí es concedeixen 25 pessetes,6 a Felanitx 100 pessetes7 o a Campos 15 pessetes.

 

3.- Els viatgers olímpics 

L’expedició mallorquina que havia d’acudir a l’Olimpíada de Barcelona estava formada per esportistes de boxa, ciclisme, atletisme i futbol entre els que hi havia jugadors del Baleares FC, de l’Athletic FC, del CD Lluchmayor, i segons ens conta Tomeu Ferrer, n’Andreu Serra, lateral dret del que llavors es denominava Racing Club de Manacor. Donat el caràcter esquerrà i reivindicatiu de l’Olimpíada Popular els directius del CD Mallorca, tal volta l’equip més potent de l’illa juntament amb els balearicos, no volgueren que cap dels seus jugadors hi prengués part, ja que el club representava la part benestant de la societat ciutadana, majoritàriament d’ideologia dretana.

A més, a la part cultural, hi acudiren mitja dotzena d’orfeons, tots ells pertanyents a partits d’esquerres o agrupacions de caràcter antifeixista, la Rondalla Mallorquina, un dels grups de ball de bot i música tradicional més coneguts del moment a l’illa, i la parella de gegants de Palma. També hi viatjaven aficionats a l’esport com a espectadors i una gran quantitat de gent que aprofitava la rebaixa dels bitllets del viatge per anar a visitar la Ciutat Comtal un parell de dies o peninsulars que tornaven a casa.

Entre els esportistes que foren seleccionats hi anava un jove manacorí, n’Esteve Caldentey Adrover, conegut com n’Esteveta o n’Esteve de na Xicamunda ja que la família habitava i treballava aquelles terres de per devers el Pou Nou. Tenien posada a Via Majòrica. Ell, que feia de gerrer, havia nascut dia 30 de maig de 1918 i era el penúltim dels set infants que havien tengut Joan i Maria, son pare i sa mare. Tomeu Ferrer escrigué que Esteve era un jove humil, baixet i valent, com diria el poeta Costa i Llobera fill de gent de casta forta, però molt enyoradís de l’illa.

De nin havia anat a escola els vespres a un mestre que li deien en manco, casat amb una frareta, i a una altra escola, també els vespres, un poc passat Son Jusepet, però no gaire temps, just per aprendre a llegir i escriure.

L’afició per la bicicleta li venia d’enrere, quan ja d’al·lot s’ajuntaven grups de joves, aplecs que llavors els hi dèien comissions, i els diumenges o dies de festa anaven pedalejant al Port de Manacor, a Vilafranca, a Sant Salvador… Però a fer carreres no s’hi va posar fins l’any 1935 animat pel seu amic Eloi Llobet. A la primera que participà i que havia organitzada aquest amic, de Manacor a Montuïri i tornar, va quedar en tercera posició. A la segona cursa, organitzada també per Llobet i que consistí en fer la ruta Manacor – Montuïri – Manacor – Sant Llorenç – Artà – Coll de Morell – Son Serra de Marina – Santa Margalida – Petra – Manacor amb final a la pista de bicicletes manacorina, va quedar segon. Llavors participà, també, en algunes carreres populars per l’illa com a una de Sencelles, on quedà en primera posició però on l’organització el desqualificà acusant-lo que els demés corredors l’havien deixat guanyar, fet que ell sempre negà.

El Primer de maig de 1936 Esteve fou el vencedor de la cursa que es celebrava aquell dia en que es commemorava la festa del treball i de l’obrer i tengué l’oportunitat d’entrar a formar part del Club Ciclista Manacor. 

Feia ben poc temps que hi era quan va sortir la convidada per poder assistir com a corredor a l’Olimpíada Popular que s’estava preparant a Barcelona. L’encarregat de seleccionar els corredors, designat pel Comitè Provincial pro Olimpíada Popular de Palma, era Miquel Bover Salom Sardiner, ídol del ciclisme mallorquí, qui dia 26 publicava la següent nota al setmanari satíric Foch y Fum: 

Invitación a todos los corredores ciclistas sin licencia

Teniendo que celebrarse en la tercera decena del próximo mes de Julio, la Olimpiada popular de Barcelona, en la cual han de asistir representaciones deportivas, artísticas, etc., etc., de todas las demás partes del mundo, nos complacemos en invitar a todos los aficionados corredores de la Isla, para que tomen parte a las Carreras Ciclistas que tendrán lugar en el Velódromo de Palma, en fecha que a su debido tiempo comunicaremos.

En dichas carreras, serán seleccionados los cuatro corredores que mejor se clasifiquen, lo cual, juntamente con los demás grupos, también seleccionados, pasarán a Barcelona a enfrentarse con sus hermanos de clase de todo el Orbe.

También se celebrará, con igual fin, una carrera infantil para niños de 13 a 16 años.

Todos los gestos de Viajes y estancia en Barcelona, correrán a cargo del Comité organizador.

Todos los que deseen participar en dichas carreras, pueden pasar a inscribirse en la conserjería de la Casa del Pueblo, calle Fermín Galán, 47.

¡Trabajadores! Todos los que estéis al alcance de ello, adheriros al Comité organizador para asistir a tan magno acontecimiento, gran Certamen de cultura física y moral, y que ha de servir para poder sellar la fraternidad mundial del proletariado, tan necesaria en estos críticos momentos en que la paz se halla tan amenazada.

Esteve complia les condicions per ser seleccionat. Era amateur i uns dies d’estada a Barcelona per tal de competir li venien ben de gust. Així que es presentà a les proves on també hi anaren altres manacorins com en Rotlo, que era de Fartàritx, o un que li deien es Carritxer. 

També a Nuestra Palabra es publicà un extens programa de la diada que a més concloïa dient:

Mallorquines: Acudid a prestar vuestro calor y apoyo a las delegaciones que han de acudir en representación de Baleares a la olimpiada popular.

Regirán precios económicos para que puedan asistir todas las clases Populares.

La diada ciclista celebrada a Palma, al velòdrom de Tirador, dia 5 de juliol, a més, aniria acompanyada d’una desfilada inicial dels corredors i d’una gran vetllada artística i cultural organitzada i pactada pel batle de Palma, Emili Darder, i Ferran Radó, en aquells moment president del Comitè pro Olimpíada Provincial, on entre d’altres hi actuaren l’Orfeó Proletari de la Casa del Poble, dirigit en aquella ocasió per Jaume Dalmau, on hi interpretaren Salut Cantors, Dins el Bosc, L’Emigrant i La Balanguera, la banda de Música Municipal de l’Ajuntament de Palma i el grup folklòric de música i ball de bot Rondalla Mallorquina.

A les proves ciclistes, el manacorí de na Xicamunda, que en aquells moments havia acabat de fer els 18 anys, va demostrar ser el més fort i potent de tots. Com a quatre primers classificats a la prova dels 40 quilòmetres o les 120 voltes amb puntuació cada quatre voltes es seleccionaren a Esteve, que agafà volta a tots els seus oponents, al català resident a Mallorca Ricard Monmany Bosch, a l’esporlerí Miquel Vich Comas, de Can Verd, i a Jaume Maimó. Igualment es va seleccionar al senceller Nadal Mateu Ramis de Cas Murer per tal de representar a l’equip balear de ciclisme a la prova dels 110 quilòmetres que s’havia de celebrar al Parc de la Ciutadella de Barcelona en aquella Olimpíada Popular.

Miquel Vich, contava a una entrevista que Un dia al velòdrom Tirador de Ciutat vaig quedar en tercera classificació per anar a participar amb quatre corredors més a l’Olimpíada Popular de Barcelona que s’havia de celebrar del 19 al 26 de juliol del 36.

Miquel Bover sardiner, qui havia fet la crida a través de Foch y Fum, havia de dirigir i viatjar a Barcelona amb els seleccionats però sembla que degut a certes desavinences finals entre aquest i el Comitè quedà a Mallorca. Tal i com contava Esteve Caldentey en Bover vell havia de venir de director amb noltros, però no va poder venir perquè no es varen entendre amb la directiva. El substituí el germà gran de Ricard Monmany, un dels ciclistes seleccionats.

Del fet que Caldentey fos seleccionat per anar a l’esdeveniment català se’n parlà aquells dies a Manacor i la publicació local Voz y Voto, des de les seves pàgines, va voler desitjar-li grans èxits. Publicava que: 

Con motivo de las Olimpiadas Populares que han de celebrarse próximamente en Barcelona, ha salido hoy para dicha ciudad, el corredor del Club Ciclista Manacor, Esteban Caldentey que fue seleccionado en las carreras que se celebraron en Palma el día 5 del mes corriente.

Dicho corredor se ha mostrado muy animado, y dice que hará lo posible para poner en su sitio el buen nombre de Manacor.

Deseamos al novel ciclista un feliz viaje y hacemos votos para que alcance un puesto honroso en la clasificación.

4.- La partida

Així, el vespre del 18 de juliol, sense que encara haguessin arribat notícies clares del cop d’estat militar que dia 17 ja s’havia produït al protectorat espanyol del Marroc, l’expedició olímpica mallorquina salpà rumb a Barcelona amb la motonau Ciudad de Barcelona, el vaixell que habitualment feia el trajecte entre Palma i la capital catalana.

En aquell vaixell entre esportistes, folkloristes, representants institucionals, aficionats i curiosos hi viatjaven unes 650 persones, la majoria formant part d’una delegació olímpica popular força important pel poc temps que hi havia hagut per organitzar-la.

La travessia nocturna cap a Barcelona fou tranquil·la i sense assabentar-se de res del que estava passant ja a la Península o a la pròpia illa que havien deixat enrere. L’expedició comptava arribar el matí de dia 19 a Barcelona, desembarcar i estar preparats per l’horabaixa poder acudir als actes inaugurals de l’Olimpíada Popular, però tot el que havien imaginat les setmanes anteriors quedà en no res quan amb la primera llum del dia arribaren a la Ciutat Comtal. Un grup de militars rebels ja havien intentat fer-se amb el control de Barcelona i la població, juntament amb algunes dotacions de forces de seguretat lleials a la República, els havien fet front. Des del vaixell, que quedà aturat enmig port, els mallorquins sentien els tirotejos i veien columnes de fum que sortien de l’interior de la ciutat. El cop d’estat feixista s’havia estès ja per tot l’Estat. Havia començat la Guerra Civil.

El manacorí Esteve Caldentey recordava que hi havia molts de tirs per dins el moll quan nosaltres arribàrem(…). N’hi va haver dos que amb una metralladora pujaren damunt l’estàtua de Colom. Això m’ho varen contar, però jo vaig veure els jaços d’aquí on havien caigut. Perquè hi pujaren damunt l’estàtua de Colom amb un ascensoret i quan eren allà a dalt els tallaren la corrent i als tres dies que els havien tallat la corrent es tiraren a baix i encara hi havia el jaç a la gespa del cop d’haver caigut.

Davant la situació de perill, i quan feia unes hores que el vaixell dels mallorquins era allà, es decidí fer mitja volta i retornar a l’illa. Alguns passatgers poc a poc s’anaren assabentant del que havia passat a la Península i el retorn degué ser tens i poc encoratjador. 

Ja entrada fosca, quan el vaixell era a l’altura de sa Dragonera, quan els mallorquins ja es veien casi amb els peus a terra illenca, el Ciudad de Barcelona rebé un radiotelegrama d’un vaixell que fugia del port d’Alcúdia, el Ciudad de Tarragona capitanejat per Pedro Riutort Julià, avisant al capità del vaixell olímpic, Francisco Nadal, que a Mallorca s’havia declarat l’estat de guerra i que el general Goded, cap militar de l’illa, s’havia posicionat al costat dels rebels, a favor dels que s’havien aixecat contra la República.

Aquesta comunicació salvà la vida a molts dels passatgers. Molts d’ells eren dirigents de partits esquerrans, sindicalistes, llibertaris, comunistes, anarquistes, etc. que quedarien en un evident perill si desembarcaven a Mallorca. Les noves autoritats els esperaven per detenir-los i confiscar el vaixell. Per això es decidí tornar a fer mitja volta i retornar cap a Barcelona. La tensió ja era més que evident i els queviures començaven a escassejar.

El matí de dia 20 de juliol, d’aquesta forma, arribaren a Barcelona però no pogueren desembarcar i el vaixell fou dirigit a Tarragona. Esteve Caldentey recordava que A les dues de s’horabaixa es barco es va posar en marxa i una comissió va anar a xerrar amb el capità a veure a on anàvem, perquè no havíem menjat res del dissabte. I el capità digué “ara de moment m’han dit si a Tarragona està tranquil. Si Tarragona està tranquil desembarcarem a Tarragona i si hi ha lio a Tarragona anirem a desembarcar a Portbou. Aquests passatgers que duc jo no els vull desembarcar a cap lloc que hi hagi lio” i vàrem desembarcar a Tarragona.

Una vegada al port tarragoní molts dels passatgers pogueren davallar a terra i cercaren fondes i locals on poder comprar una mica de menjar. 

A Tarragona presenciaren la crema d’algunes esglésies inclús l’afusellament d’alguns religiosos. Era el primer contacte que tenien amb la nova situació de l’Estat. La Guerra Civil havia començat i a aquells mallorquins els havia aplegat al mig de la mar. Començava una odissea que per molts s’allargaria tres, quatre, cinc o més anys. 

Després de tres dies de ser a Tarragona l’expedició mallorquina rebé l’ordre de retornar a Barcelona amb el vaixell. Un cop allà alguns dels passatgers davallaren a terra i començaren a cercar-se la vida, però la majoria quedaren a viure al mateix vaixell que es va convertir en una mena d’hotel flotant.