Bàrbara Duran
La periodista Maria Adrover, l’actor Toni Lluís Reyes, Gabriel Sancho i la fotògrafa Maria del Vanrell protagonitzaren una taula rodona sobre el col·lectiu LGTBI que tingué lloc al pati de la torre del Palau, el diumenge 3 de juliol. La regidora Carme Gomila va encetar i cloure l’acte donant les gràcies a tots per la seva participació en un seguit d’intervencions que foren veritablement molt interessants. Sobretot, perquè els participants pertanyien a diversos segments d’edat, i aportaren diverses òptiques que enriquiren la perspectiva sobre un tema de gran rellevància social.
Jan Gómez va conduir l’acte, en castellà, i expressà primer de tot, de manera molt sincera, que el camí de Ben Amics a Manacor (entitat vinculada a l’organització de l’acte) no havia estat gens fàcil, i que havia tingut una època que ell qualificà com a difícil. Però que ara mateix, totes les portes estaven obertes i va subratllar que tant el moment social com el moment que viu l’organització és molt diferent.
Així, ell mateix, i gairebé sense voler, va dibuixar els canvis a la ciutat però també a l’Illa, els factors que han millorat moltíssim des de l’entrada de Ben Amics a Manacor. Va voler remarcar la tasca que l’associació ha dut a terme aquests darrers anys, així com la necessitat de millorar la participació del col·lectiu en festes com Sant Joan, Sant Antoni o altres.
Toni Lluís Reyes va expressar, precisament, el seu acord. Va fer referència als moments difícils que va viure l’ex secretari de Ben Amics a Manacor, Miquel Àngel Ariza, quan la seu de l’Associació va patir diversos atacs. Tot i entendre que el presentador local era una figura molt discutida, Reyes va demanar als assistents si podien entendre el què significava tenir tot un poble absolutament en contra. Va recordar que cap a l’any 2000, Manacor era una ciutat tremendament homòfoba. Va recordar, també, episodis homòfobs al voltant del ball tradicional i de la necessitat d’ampliar la mirada al voltant de manifestacions culturals que també han d’incloure nous segments socials.
Per la seva banda, Gabriel Sancho va voler incidir en el fet que, durant la seva joventut, va veure com la homosexualitat era encara un tabú a la ciutat. Va fer referència a les frases ofensives que se sentien al carrer, però també com, poc a poc, la societat ha anat cap a una acceptació pública sense tants atacs directes. També va remarcar que el fet de tenir una parella estable, una qüestió que ara està molt més regulada per llei, ajuda a fer-ho públic amb normalitat. Sancho recordà que l’Orgull no ha de ser una setmana a l’any, sinó que les reivindicacions han de ser continuades.
Maria del Mar Vanrell parlà, precisament, d’aspectes que s’han de millorar des del punt de vista legal. Per exemple, les noves famílies formades per dues dones o dos homes amb fills biològics o adoptats veuen que determinats requeriments de l’administració no estan pensats, precisament, per a famílies que no són pare/mare. I que s’han de cuidar aquests elements, sobretot col·laborant amb els progenitors, demanant com es poden realitzar els papers de matrícules, menjadors, beques i petites celebracions que responguin a la realitat que viu aquella família. També hi ha dies en els quals es veuen els avenços socials de manera clara, però altres on es pot dubtar de com anirà tot.
La periodista Maria Adrover apuntà que no solament s’ha de mirar al col·lectiu com a grup social, hi ha altres grups que suporten també pressions socials, com els dels immigrants (que en un moment determinat poder ser també membres del col·lectiu LGTBI).
Va apuntar tres elements a tenir en compte: l’establiment de locals que puguin actuar de xarxes connectores entre membres que ho necessitin; més formació a nivell social per poder entendre l’entrada de nous col·lectius i noves maneres de pensar, i també millorar la presència visible i activa de membres del col·lectiu LGTBI dins les xarxes de l’administració i ensenyament, car poden oferir informació i suport molt valuós.
També va comentar que, en tot cas, molts no viuen el fet de tenir una identitat sexual diferent com una cosa a reivindicar amb enrenou, o amb sortides de l’armari conflictives; sinó com una cosa més natural. En tot cas, subratllà, si que potser certs mites o elements del codi «habitual» de relació entre adolescents es perd, com la primera besada o la primera relació amb el sexe. En tot cas, va dir, amb una bona xarxa de suport i informació adequada no hi ha res que sigui fora del comú.
Tot i que tant el públic assistent com els participants a la taula són conscients de les dificultats del col·lectiu; la conclusió general fou que la societat avança poc a poc; però que cal cuidar molt bé com es fan les coses. L’acte també comptà amb la presència del batle Miquel Oliver i la regidora Núria Hinojosa.
