La Secció Sementals: 50 anys al servei de Manacor

Joan Caldentey Brunet

El passat mes de febrer s’iniciava oficialment la temporada de monta del 2022, que s’allargarà fins al proper mes de juny. Però disortadament des de fa poc més d’un quart de segle sense que la Secció Sementals de l’Estat ofereixi cap dels seus productes.

Situada al quarter existent entre els carrers de Sant Antoni i Lepant la Secció, depenent de Cria Cavallar, estigué quasi 50 anys al servei dels criadors de la Comarca. Els seus orígens es remunten a finals des 1955, moment en el qual el Ministeri de l’Exèrcit trasllada la Secció des l’antic quarter del carrer Bonaire de Ciutat.

El fet que Manacor tengués encara una important base agrícola en fou un fet determinat, ja que en aquells moment molts dels productes trotadors també s’utilitzaven per a les tasques del camp. A més l’Ajuntament de l’època oferí gratuïtament el solar per tal que el quarter pogués ser una realitat. Sota el comandament d’un Capità de Cavalleria, el quarter comptava també amb un oficial Manescal, un oficial auxiliar, quatre suboficials, dos caporals primers, quatre caporals i quasi una trentena de soldats. 

Durant la temporada de cubricions els cavalls eren desplegats per distintes localitats de l’arxipèlag quedant així establertes diferents parades. Des de l’Hipòdrom de Son Pardo de Pardo de Palma, passant per Artà, Campos, Sa Pobla, l’Hipòdrom de Torre del Ram de Ciutadella, l’Escorxador Municipal des Mercadal també a Menorca i en temps més antics a la veïna illa d’Eivissa.                  

Apart d’això, tradicionalment els exemplars que estaven en condicions de competir ho feien fora d’aquesta temporada, el que sempre generà un gran debat entre els aficionants. Per alguns la participació dels estellons propietat de l’estat eran un mitjà per a promocionar el exemplars com a cavalls pare. Per a d’altres, era considerada una certa “competència deslleial”, ja que la major capacitat econòmica del Ministeri de Defensa front als propietaris locals quasi sempre creava importants desequilibris a nivell de la competició.

No obstant això, s’ha de dir que pels responsables de la Secció la competició mai fou una prioritat, i prova d’això és que sempre foren conduits per conductors amateurs com Sebastià Rosselló de s’Espital, Jaume Brunet Jan o Mateu Sastre. Com també per soldats de reemplaçament com Guillem Riera, Salvador Santmartí o Rafel Hernández. Als darrers temps el sementals deixaren de competir de manera oficial i s’obtà per disputar carreres d’exhibició just abans de la temporada de monta.

Foren també molts els joves de la comarca que com a voluntaris pogueren fer la ‘mili’ a prop de casa gràcies al quarter de Manacor.  

La Secció tengué notables èxits com l’adquisició de Jorim Assa, un cavall capaç de rodar als primers 80 per davall d’1,18 malgrat no quedar-ne registre degut a l’elevat handicap que rendia. També Napolitain fill de Florestan, modest dins la pista però bon reproductor.

També alguns fracasos com Gour, que tot i tenir potencial no tengué massa acceptació entre els criadors degut a la seva reduïda estatura. O Kamaran, un trotador que venia de guanyar una carrera semi clàssica a França i que ostentà el rècord de l’Hipòdrom de Manacor, però que fou estèril. Motiu pel qual fou subhastat al no ser apte com a reproductor.

La Secció no només tenia trotons als seus estables, també cavalls àrabs, espanyols i ases per produir muls. També als 80 i davant la creixent afició al galop arribà el pura sang Zatopek. Igualment es procurava oferir als criadors la possibilitat de cobrir les seves egües amb exemplars tant de raça francesa com americana. Malgrat que sempre predominà la primera ja que tradicionalment era la més demanada.

Resum dels productes adquirits per la Secció Durant els anys d’estada a Manacor

A mitjans del anys 90 la incipient supressió del Servei Militar i la conseqüent professionalització de l’exèrcit provocà que el quarter tancàs. Temporalment els sementals foren traslladats a unes instal·lacions a Porreres i més tard a Saragossa. Per la qual cosa només eren translladat a les Illes durant els mesos de cubrició.

A principis de segle la Secció desaparegué i els seus animals venuts. El món de la cria canviava, la popularització de les inseminacions artificials i la prioritat per donar més varietat genètica també contribuiren a que any rera any les demandes dels criadors pels cavalls de l’estat fos menor.

Amb tot la Secció va estar dels 1955 al 1994 (quasi mig segle) a Manacor, oferint exemplars de primer nivell a canvi de pagar una taxa que no arribà a 1.000 pts als darrers temps. També a mantenir viu el Barri des Tren. De fet, quan el quartet tancà les seves portes aquest entrà en un declivi que no va acabar fins fa relativament molt poc.  Era tot un espectacle veure desfilar cada matí per l’actual Passeig Ferrocarril i el que avui és la Ronda Felanitx (on hi havia una pista d’entrenament) els cavalls menats pels soldats. Una imatge que mai més es repetirà.