Parlam amb Noèlia Hernández (Manacor, 1982), directora de la Fundació Trobada de Manacor, ara que fa 30 anys va obrir l’alberg. Un lloc on donar acollida a persones en risc d’exclusió social. Des de fa uns anys també compten amb el centre de dia a través del qual acompanyen aquestes persones per treballar en la seva inclusió social i laboral.
-Com va sorgir l’alberg de la Fundació Trobada?
Va ser l’any 1992 quan els meus padrins van sentir la necessitat d’ajudar la comunitat. No sabien exactament com, així que van investigar i demanar a les entitats que ja estaven assentades a Manacor com la Creu Roja o Caritas, què hi mancava, quin servei… i així va sorgir la idea d’obrir un alberg. Sobretot perquè era un servei fins aleshores molt centralitzat a Palma. Es va decidir comprar l’actual edifici i començar a funcionar amb voluntaris.
-Quin era el perfil dels primers usuaris?
Era distint a l’actual, estam parlant de fa 30 anys, quan la immigració a Mallorca era més peninsular, de gent temporera que venia a fer feina i acabava en una situació complicada de lleugera vulnerabilitat. En canvi quan jo vaig entrar, l’any 2009, el aproximadament el 70% dels usuaris ja eren extracomunitaris.
Fa 30 anys el perfil solia ser de gent temporera que venia a fer feina i acabava en una situació de vulnerabilitat
-També funcionava d’una manera distinta fa 30 anys?
Sí. En principi va ser un servei que obria damunt les vuit del vespre i tornava a tancar a les vuit del matí, és a dir que era per dormir i berenar. Teníem 12 places… ara són 25 i amb una llista d’espera que els darrers anys sol estar entre les 20 i les 30 persones.
-Passats tots aquests anys, el model té futur o s’han de cercar noves vies?
El de l’alberg tal i com el coneixem és un model que va cap a la desaparició. L’objectiu final és el de dignificar cada cop més la persona i està clar que aquí les habitacions són de fins a dotze, que dormen en lliteres i que hi ha usuaris que tenen problemes de salut també. El model cap a on es vol anar és el que comença a estar vigent al nord d’Europa i que també s’està assentant a ciutats com Madrid o Barcelona, que és el de les vivendes tutelades dividides en dues categories: el ‘housing first’, per a usuaris cronificats i el ‘housing led’, on es pot fer més feina per a la seva inserció laboral. De fet a Manacor ja hi ha un ‘housing led’ per a tres persones.
-Cap on va l’alberg de Manacor idò?
En un moment donat l’alberg s’haurà de transformar en un servei de filtre, perquè una persona que ve del carrer ha de tenir tot un procés de seguiment i una primera acollida abans de passar a un d’aquests pisos. I és aquí on anam. Però per això també s’haurà d’habilitar l’edifici. Sabem que l’IMAS (Institut Mallorquí d’Afers Socials) està treballant en un reglament de metres mínims per persona. La idea és que l’alberg es converteixi a mitjan termini en un filtre, en un model intermig de seguiment i valoració.
-Ampliareu la capacitat?
Ens trobam en un punt en que l’administració ens exigeix un canvi de paradigma i per això ens cal ampliar l’espai, per fer una habitació més i que els usuaris puguin estar més còmodes. Una millora qualitativa que de moment l’ajuntament de Manacor no ens accepta.
En un moment donat l’alberg s’haurà de transformar en un servei de filtre
-Costen les relacions administratives?
Costa que ens entenguin perquè nosaltres treballam amb uns perfils que no estan visualitzats ni social ni políticament.
-Sempre hau tengut llista d’espera? Hi ha diferència segons l’època de l’any?
Des de 2017 cap aquí sempre n’hi ha hagut, però és cert que va empitjorant. Sobretot des de la pandèmia mai hi havia hagut tantes persones que venguessin a demanar si podien quedar… avui han estat tres en un sol dia, per exemple. Abans hi havia diferència d’afluència entre l’estiu i l’hivern; ara ja no. Només es nota de forma puntual els dies de molt de fred.
-Els usuaris poden quedar-se el temps que faci falta?
No hi sol haver un plaç màxim perquè cada persona té un objectiu distint: el de trobar feina o el d’aconseguir hàbits d’higiene, per exemple. Feim feina amb plans individuals.
-Encara poden disposar d’algunes les cases rurals municipals?
Ja no. Poder disposar de les cases de Son Talent o Sa Murtera ens va salvar durant el confinament. Vostè imagini’s el que hagués estat 25 persones tancades aquí sense poder sortir al carrer. I si algú havia d’estar aillat, hagués estat quasi impossible.
-Quantes menjades serveixen a l’any?
Servim berenars, dinars i sopars els 365 dies de l’any, multiplicat pels 25 usuaris que hi caben. El menjar ve del restaurant Es Celler, que és qui va guanyar el concurs.
Amb la normativa actual, sense l’ajuda del Consell hauríem de tancar
-Ha crescut el nombre d’usuàries dones?
Ara mateix tenim sis places per a dones, en una planta separada. Però estic convençuda que si oferissim el 50% també les ompliríem. Jo diria que l’home arriba aquí més fàcilment, mentre que la dona ho veu com una darrera opció, encara que normalment la seva problemàtica sigui més complexa.
-Els problemes del usuaris són més complicats avui dia?
Sí, era el que li deia que mentre abans arribaven moltes persones en situació de vulnerabilitat, ara solen ser gent amb risc d’exclusió o directament en situació d’exclusió social, amb problemàtiques diverses, complexes i simultànies. A més ara depenem del Consell de Mallorca, així que rebem usuaris de distints pobles de l’illa, no ens centram només a Manacor.
-Arriba a ser una labor frustrant?
No sent frustració, perquè la situació reflexa una problemàtica social, no del servei. De fet l’evolució de la Fundació Trobada ha estat de prestar un servei caritatiu a estar dins la xarxa de l’IMAS. Estam molt satisfets en aquest sentit.
No sent frustració, perquè la situació reflexa una problemàtica social, no del servei
-Funcionen amb subvencions que s’han d’anar renovant peròdicament?
Encara sí, i està clar que suposa un problema d’estabilitat, perquè mai pots estar tranquil. L’ideal seria ser un servei concertat. Actualment rebem uns 11.600 euros mensuals, però d’aquí també hem de pagar a les cinc persones que tenim en plantilla… i amb la nova normativa aquesta xifra haurà d’augmentar.
-Per què?
Pel ratio d’usuaris prest haurem de ser més treballadors. Això vol dir que sense l’ajuda del Consell hauríem de tancar. Perquè sense professionals que acompanyin els usuaris l’IMAS ens llevaria l’autorització com a servei. És una mica el peix que es mossega la cua.
-Com ha estat la relació amb els Serveis Socials locals des de 1992?
Durant aquests 30 anys ens hem trobat de tot, amb polítics i funcionaris amb molt bona voluntat i també amb algunes decepcions. Actualment la relació és molt bona i esperem que continui així.
Cercador d’històries. Redactor durant més d’una dècada a la delegació de Manacor de Diario de Mallorca