L’equip de govern en ple anuncia els seus quatre nous fills predilectes i quatre il·lustres, que es faran efectius entre octubre i novembre
Per primera vegada a la història de Manacor una dona serà nomenada filla il·lustre del municipi. O millor dit, en seran tres de cop i dues més com a filles predilectes. Una ponderació que segons explica l’Ajuntament soluciona un greuge històric i un canvi de rumb cap a l’equitat.
El consistori manacorí, amb l’acord unànime de tots els seus portaveus, ha anunciat que declararà cinc dones i tres homes com a nous fills il·lustres i predilectes del municipi: Catalina Riera Roig, Joan Riera Ferrari, Aina Sansó Rosselló i Lluïsa Fuster Cortès (Fills il·lustres) i Cristòfol Pastor Noguera, M. Montserrat Ferrer Oliver, Sebastià Sansó Barceló i Margalida Cortès Fons (Fills predilectes).
Un acord ratificat en públic aquest divendres al claustre de Sant Vicenç Ferrer amb l’assistència del batle de Manacor i de tots els portaveus dels grups municipals MÉS-Esquerra, PSIB-PSOE, Podem, PP, El Pi i AIPC-SyS.
“Sabíem que teníem aquest deute. Ens tocava continuar la feina iniciada el 2018 amb el reconeixement a Guillem d’Efak i Miquel Brunet com a Fills il·lustres i a Maria Antònia Oliver i Antoni Parera Fons com a Fills predilectes, però la pandèmia ho ha complicat tot i ara feim efectiva aquesta voluntat”, ha dit Miquel Oliver, que també ha tengut un record pel recentment mort Josep Massot i Muntaner, que va rebre el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí el 2000.
“Volem que sigui un reconeixement tan ampli com sigui possible, que reflecteixi el Manacor actual. I per això, s’han de reconèixer i tenir molt en compte, també, les dones. Tots coincidim, i vull agrair la predisposició de tots els portaveus que en molt poc temps ha derivat en la proposta que avui presentam amb el màxim consens”, ha recordat Oliver.
L’acte de reconeixement dels fills predilectes tendrà lloc a finals d’octubre, mentre que a principis de novembre es reconeixeran els il·lustres.
Fills Il·lustres
1.- Catalina Riera Roig, nascuda a Manacor el 19 de març de 1955 i morta el 12 d’octubre de 2019. Actriu, membre fundadora de la companyia teatral Els Capsigranys, fundada a Manacor el 1982, que van sembrar la llavor del teatre en majúscules a Manacor. Els Capsigranys no haguessin estat possibles sense Riera, per això Manacor vol reconèixer el llegat que deixa, havent-se convertit en capital del teatre a Mallorca.
2.- Joan Riera Ferrari, nat a Manacor el 10 de juny de 1942 i mort el 4 de maig de 2017. Pintor. El 1962 va exposar per primera vegada al Centre Cultural de Manacor. La seva obra va aconseguir el reconeixement internacional. Atrevit, trencador, innovador, Riera Ferrari ha fet una contribució impagable a les arts plàstiques i a l’art contemporani.
3.- Aina Sansó Rosselló, nascuda a Manacor el 31 de març de 1960 i morta el 18 de juliol de 2017. Mestra, musicòloga i experta en cultura popular de Mallorca. Va ser, juntament amb Maria Coloma Gelabert i Maria Galmés, una de les tres recuperadores de la dansa dels Cossiers a Manacor, actualment custodiada per l’Escola de Mallorquí.
4.- Lluïsa Fuster Cortès, nascuda a Manacor el 10 de febrer de 1905 i morta el 10 de maig de 2000. Mestra de Primer Ensenyament des de 1929, va ser un referent a l’educació. Amb la seva tasca va posar en valor l’escola pública, tant en temps de la República com de la dictadura de Franco. Va exercir a Sa Graduada i encara avui és un referent per a diverses generacions. Guillem d’Efak, que va ser alumne seu, la va recordar sempre amb molt d’afecte i agraïment, i va deixar empremta a la seva obra.
Fills predilectes
1.- Cristòfol Pastor Noguera ‘Pífol’, nat a Manacor el 29 de febrer de 1920.
Pífol és un home savi i no només pels seus 102 anys. Al llarg de la vida s’ha dedicat a la cultura, la pintura, el dibuix i el teatre. Va ser regidor de Cultura de l’ajuntament de Manacor el 1991. Memòria viva de tot un segle, el sentit de l’humor l’ha acompanyat sempre.
2.- M. Montserrat Ferrer Oliver, nascuda a Manacor el 29 doctubre de 1943.
Sempre ha estat una dona avançada: va ser secretària comercial d’alta direcció i relacions públiques de l’empresa manacorina Majorica durant 28 anys. Era una alta executiva quan el món empresarial era un patrimoni exclusiu dels homes. Va entrar a l’empresa el 1969 i aviat va escalar posicions, demostrant la seva capacitat.
3.- Sebastià Sansó Barceló, nat a Manacor el 6 d’abril de 1950 i finat el 9 de novembre de 2021. Investigador incansable, exemple per a molts: mentre encara feia feina al Banesto, es va llicenciar en Història a la Universitat de les Illes Balears. Dedicà la seva tesi a la indústria de les perles a Manacor i els seus llibres sobre els fusters i l’evolució urbanística i social de Manacor són indispensables per entendre el Manacor contemporani. Fou col·laborador destacat d’aquesta revista digital des dels seus inicis, sempre puntual a la seva cita dominical amb la història manacorina.
4.- Margalida Cortès Fons, nascuda a Manacor el 7 de setembre de 1948. La feina de na Margalida Cortés sempre ha estat al costat dels més desfavorits. Va ser presidenta de la Creu Roja de Manacor i també ha col·laborat de manera desinteressada amb els Serveis Socials de Manacor, amb les Monges Benedictines i amb Can Gazà, entre d’altres. La seva voluntat de servei públic també va fer que durant un mandat fos regidora de l’Ajuntament.
