Joan Galmés (Manacor, 2000) està enregistrant una sèrie de capítols per a la docu-sèrie que compondrà el seu projecte audiovisual de fi de carrera. Un recorregut per espais abandonats per provar de donar-lis una segona vida cultural.
-Com va sorgir la possibilitat o interès per aquest projecte?; Quina és la motivació?
La idea del projecte va sortir amb la creació de Neura, un col·lectiu que té dos objectius principals: d’una banda, promoure la cultura artística i sobretot musical de Mallorca i de l’altra intentar reactivar o promoure la rehabilitació d’espais que es troben en una situació d’abandó, per tal de transformar-los en un lloc on pugui cabre la cultura. A partir d’aquí pensam que una manera de promoure aquest moviment era intentant organitzar algun acte per gravar-lo i demostrar que aquests espais poden tornar a tenir una vida amb finalitat cultural.
-De quins espais tracta aquest treball audiovisual?
L’episodi pilot tracta sobre el cinema Goya de Manacor, un espai que va ser i continua sent màgic, ja que la sala de cinema es troba intacta després de més de 20 anys abandonada. La resta d’episodis es desenvolupen en altres espais de Mallorca que també necessiten ser reactivats, com ara la discoteca Dhraa, la Sala Imperial de Manacor, el Restaurant Mini Golf de s’Illot o l’antiga fàbrica de Majorica. Tots ells a la comarca de Llevant per proximitat nostra; però l’objectiu seria intentar promoure més a tota l’illa, que segur que n’hi ha molts més que no coneixem que es troben en aquesta situació.
-Quina és la seva opinió sobre el futur del cinema a les sales físiques?
Desgraciadament crec que el cinema a sales com ho hem viscut fins ara només té cabuda per a grans estrenes. Tant de bo m’equivoqui, però existint avui dia les plataformes digitals, s’ha perdut l’essència d’anar al cine a veure una pel·lícula. Les distribuïdores ja decideixen directament vendre les pel·lícules a les plataformes VOD, cosa que fa que els cinemes hagin de posar una entrada molt més elevada. Però pens que les sales més petites o alternatives sí que poden continuar tenint una vida perquè el seu públic segueix estant, ja que som els més frikis del cinema qui ens agrada anar a veure pel·lícules a les sales físiques.
-Quina solució seria la més factible per reobrir el cine Goya de Manacor, per exemple?; És viable un cinema de barri al mig d’un poble o s’hauria de transformar en una altra cosa?
Jo crec que l’única solució factible ara mateix és que l’Ajuntament o alguna institució pública inverteixi el que és necessari a rehabilitar-lo en forma de cinema de barri amb un bar o sala de concerts a la part de baix, que és el que ha estat sempre. Però crec que ja que s’ha de reformar, es podria fer de manera que pogués tenir altres utilitats com un saló d’actes, exposicions, concerts o teatre.
-Per què l’administració no sol fer la passa per aconseguir aquests immobles?
Suposo que no volen mullar-se amb un projecte del qual no saben amb seguretat si tindrà futur… i ho entenc. Però al final crec que són també les administracions públiques les que han d’intentar, com puguin, que aquests espais no acabin enderrocats. Perquè ara és un bon moment per reformar-ho; si esperen 20 anys més potser ja no tengui cap remei. I com aquest exemple, molts altres que, en el cas de Manacor, podrien reactivar tot el centre. Com s’ha vist els darrers anys, la plaça de ses Verdures o el Carrer del Pou Fondo, tot i estar en ple centre, han vist molt reduïda la seva activitat i com els comerços s’han hagut de desplaçar a altres llocs. Ara pareix que l’Ajuntament organitza fires o mercats que passin per aquestes zones. Esperem que sigui la primera passa per reactivar-los.
-Quin format donarà a la seva feina?; Sortirà com un documental?
El format del projecte consisteix en una docu-sèrie amb capítols curts (d’entre 20 i 25 minuts) que mostrin un acte realitzat a cadascun dels espais. La idea és veure la reacció de la gent per generar el desig de l’espectador per estar en aquest mateix espai. Cada episodi combinarà l’espai amb algun estil artístic com la música, el teatre o la pintura, i veurem també que pensen els artistes.
-Té algun altre projecte al cap? Cap on vol dirigir la seva carrera?
Ara en principi m’agradaria gravar els sis episodis que componen aquesta docu-sèrie, però primer s’haurà de trobar finançament. M’encantaria encaminar la meva carrera cap al documental, que és la part que més m’apassiona de poder explicar històries.
Cercador d’històries. Redactor durant més d’una dècada a la delegació de Manacor de Diario de Mallorca