Antoni Ferrer: “El claustre s’ha de revaloritzar com una sola unitat cultural”

Antoni Ferrer. Responsable de la xarxa de biblioteques de Manacor.

L’Ajuntament va presentar fa uns dies un pla ambiciós per triplicar l’espai actual de la biblioteca de Manacor i doblar el de Porto Cristo entre 2022 i 2027

-Fins a quin punt Manacor necessita ampliar el seu servei de biblioteca?

Fa anys que aplicam solucions puntuals. I així com en qüestions d’horari sí que complim i superam allò establert d’acord amb la població de la ciutat, fa temps que necessitam créixer en espai. Des que l’actual biblioteca va obrir al claustre, el 1995, s’ha anat ampliant fins als aproximadament 500 metres quadrats de què disposam ara mateix. L’objectiu és arribar als 1.700 m2. Això és el que preveu el Pla Director presentat fa uns dies i que pretén donar compliment a l’acord que arribàrem amb el Consell de Mallorca el 2019 i que també afecta les biblioteques de la xarxa municipal a Porto Cristo, que doblarà el seu espai o la creació d’una de nova a s’Illot.

-Què ha fet que sigui ara el moment?

El document tècnic que dóna suport a l’ampliació i que marca un període de creixement entre el 2022 i el 2027 ho explica molt bé. Però bàsicament hi ha dues fases a partir del trasllat d’altres serveis que hi ha al claustre i que faran viable el projecte d’ampliació. La primera serà quan el departament d’Urbanisme es traslladi al carrer Major i nosaltres poguem adequar els espais que deixin, a més d’una altra sala a la planta baixa. La segona anirà marcada per la construcció dels nous jutjats de Manacor al carrer Pilar i que farà que, d’aquí a pocs anys, també li poguem donar un ús cultural al vell Palau de Justícia de la plaça Font i Roig. Està pensat perquè tot formi un conjunt unitari.

-Creu que els terminis són factibles?

Som optimista, el conveni i els objectius marcats són perfectament possibles.

-Quants d’usuaris anuals té la biblioteca de Manacor?

La pandèmia ha trastocat bastant les xifres habituals, però esperam que en poc temps siguin les mateixes d’abans. El 2019 eren uns 50.000… 60.000 si comptam també amb els usuaris de les biblioteques de Porto Cristo i Son Macià. Amb la crisi sanitària i el tancament temporal del servei passàrem a la meitat. Aquest darrer any, la xifra ha tornat a remuntar fins als 30.000. S’ha de dir, però, que els préstecs han continuat sent notables i ens mantenim entre els 25.000 i els 30.000 anuals.

Els préstecs han continuat sent notables i ens mantenim entre els 25.000 i els 30.000 anuals.

-L’ampliació en superfície anirà lligada al creixement de personal i horaris?

És evident que sí i que el personal s’haurà de doblar. De totes maneres és una qüestió que haurem d’anar adaptant així com el pla vagi avançant. Pel que fa als horaris, com li deia estam ara en les 51 hores setmanals, cosa que supera les 40 que serien habituals per un servei de les nostres dimensions. Després es pot intentar desplegar un horari continuat si hi ha una demanda. De fet, ja ampliam en determinats períodes puntuals de l’any.

-Creu que les biblioteques s’estan adaptant als nous temps?

Les biblioteques han viscut i viuen una constant revolució tecnològica, com passa també amb els mitjans d’informació, per exemple. És un treball de reflexió permanent per saber cap on hem d’anar perquè hi ha hagut canvis evidents. Abans érem en molts casos centres de recursos per a aquella gent que no en tenia. Ara s’ha ampliat aquest objecte. A països del nord d’Europa ja s’ofereixen serveis tecnològics especialitzats com ara sales on poder imprimir en 3D. Sabem que l’oferta familiar encara es manté molt bé així com els espais per estudiar i concentrar-se. Com li comentava el préstec continua molt viu… també el digital. En definitiva, crec que el servei no s’afebleix sinó que es transforma i hem d’adaptar-nos. Ha de ser un lloc de relació, trobada i feina.

Les biblioteques han viscut i viuen una constant revolució tecnològica

-Però poca gent ve a la biblioteca a llegir un llibre…

La consulta en paper ha perdut pes, però encara hi ha el factor de la biblioteca com a lloc d’assessorament. També cal tenir en compte que no tots els usuaris estan formats en recursos digitals. Les primeres biblioteques públiques estaven molt lligades a l’alfabetització… ara és d’un altre tipus, però continua sent un ajut per a determinades persones. El que em deia sobre si encara es llegeixen llibres aquí, hi ha lectors que segueixen venint i fins i tot porten el seu faristol. Sobretot persones que cerquen espais tranquils. Part de la riquesa d’una biblioteca és cuidar molt l’espai, és una inversió perquè l’usuari trobi el seu lloc.

-No hauria estat millor construir una biblioteca més gran en un edifici nou?

Ho vàrem sospesar. És evident que fer-ho nou i amb espai pensats expressament és un gran avantatge, i que un edifici històric sempre tendrà les seves limitacions. Però estar en un ambient així, tranquil i aïllat del renou fa que també es minimitzin molt els inconvenients. Tenim un edifici que és la bomba. Un claustre barroc i uns jutjats que encara que ara es vegin com una cosa diferent, formaven part d’un mateix conjunt. I és així com cal veure’l, com un tot, revaloritzar-lo com una sola unitat cultural una vegada quedi buit d’altres serveis, i per tant adaptable als usos de biblioteca. És la manera de fer que sigui el centre d’una potent oferta cultural que atregui la gent.

Per acudir a un lloc, una persona ha de sentir-se còmoda i fer-s’ho seu

-Per què pensa que els manacorins no són del tot conscients del claustre?

Perquè no hi ha una vista exterior dels laterals ja ara mateix estan ocults per altres construccions, i no tenim la idea arquitectònica completa.

-Tornant a l’afluència de la biblioteca; Creu que el creixement en espai suposarà un augment paral·lel dels usuaris?

N’Estic segur. I ho dic perquè ja tenim l’experiència i perquè és una norma que s’ha complert en molts altres casos. Fa anys vam guanyar una segona sala, just damunt de la primera del 1995. Amb ella vam créixer un 35% de superfície fins a arribar als 500 m2. La conseqüència va ser que els usuaris també van pujar un 35%. Per acudir a un lloc, una persona ha de sentir-se còmoda i fer-s’ho seu.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad