Joan Caldentey Brunet
Tal i com explicarem en un entrega anterior el 1926 es produeix un fet determinant en la història de l’actual Club Esportiu Manacor. Es constituí a nivell regional una Federació de Futbol, amb la qual cosa els amistosos donaren lloc a les primeres competicions oficials. El Manacor quedà inicialment inclós en la que fou la Segona Categoria a nivell balear. Anys després, la temporada 1929-1930, el club quedà campió i ascendí a Primera Categoria, integrada per 5 equips.
Fou un salt endavant per l’entitat. El debut en el màxim nivell del futbol insular no podia ser millor. El club aconseguí el subcampionat després d’una polèmica fase final contra l’encara anomenat Alfonso XIII (actual RCE Mallorca). Tant el partit d’anada com el de tornada, disputats als estadis d’ambdós equips, finalitzaren sense gols. Fet que obligà a jugar un tercer partit de desempat a Felanitx que acabà igualment en taules.
En conseqüència s’hagué de disputar un quart encontre, en aquesta ocasió al camp de Bons Aires dels Alfonsins. Els locals s’imposaren per 1 a 0 al Manacor amb un gol marcat amb la mà de manera flagant pel davanter Nadal i que l’àrbitre donà per vàlid. Per contra, les temporades següents a l’elit Regional no foren tant exitoses.
Durant els feliços anys 20 es fundà el FC Manacor, que es convertí en un equip de referència a nivell Regional i aconseguí un substancial nombre de seguidors fidels que acudien en massa a presenciar els partits. Amb l’arribada de la Gran Depressió, la situació es revertí. El deteriorament de les economies familiars, la populartizació d’altres modalitats esportives com el Ciclisme en pista o les Carreres de Cavalls feren minvar l’interès pel futbol.
Molts de manacorins el diumenges enlloc d’acudir a na Capellera anaven al Velòdrom de la Carretera de Palma o l’Hipòdrom des Molí que s’acabava d’inaugurar.
Dins aquest context el FC Manacor passà de ser un dels millors equips de Mallorca a lluitar per evitar el descens. Tal i com va ocórrer la temporada 1932-1933 en la qual s’aconseguí mantenir la màxima categoria in extremis després d’una agònica promoció contra la Gimnàstica de Felanitx. Al partit d’anada els locals s’imposaren per 3 a 0 però a la tornada foren derrotats per 2 a 0. Per un gol s’evità el descens!. La història es repetí un any després però amb resultat desfavorable. Al 1934 la derrota a la promoció contra el FC Mediterráneo de Palma envià a Segona els manacorins.
La venda de Na Capellera
D’altra banda la caixa del club començava a estar en números vermells, en part degut al fitxatge de jugadors, alguns d’ells d’origen menorquí, que no donaren el rendiment esperat. Com també a causa del descens de públic i la caiguda de les recaptacions. Dins aquest context, el club posà en venda na Capellera per poder liquidar el dèficit. El recinte fou adquirit per la família Pinya per 27.000 pessetes (set vegades més del que havia costat inicialment). Poc temps després la propietat permutà el camp a l’Ajuntament a canvi d’un terrenys de propietat municipal. Des d’aquest moment na Capellera ha estat sempre de titularitat pública.
Al 1933 es celebrà el desè aniversari del Club sota la presidència d’Antoni Muntaner i un any després Gabriel Ferrer el substituí en el càrrec dins el context d’una greu crisi institucional que desencadenà en la suspensió temporal de l’activitat de l’equip.
A principis del 1935, Martí Bonet i un grup de col·laboradors reinscriu l’equip en el Campionat Balears amb el nom de Racing Club Manacor adoptant una altre equipació. El blaugrana dels primers anys es substituí per la camiseta blanc i vermella amb calçons negres. Aquesta refundació es veié però interrompuda per la turbulenta evolució política de l’Espanya del moment.
L’Alzamiento Nacional del 18 de juliol del 1936 i el conseqüent esclat de la Guerra Civil Espanyola suposà un nou parèntesi en la història de l’entitat que davant la paralització de les competicions optà per aturar també l’activitat. Alguns del seus jugadors foren cridats a files i això impedí que es celebràssin inclús amistosos.
La guerra fratricida dividí afició a la vegada que la pilota deixar de rodar. Un cas prou conegut fou el del jugador del club Miquel Mauri Mora qui lluità a la Batalla de l’Ebre. Migcampista de gran talent, després de la guerra fou destinat a La Rioja on jugà al Logroñés i a Tarragona on fitxà pel Nàstic.
Finalitzat el conflicte armat el Racing Club Manacor, ara per imperatiu legal amb el nom de Club Deportivo Nacional de Manacor, recuperà l’activitat com a equip de Segona Categoria Regional juntament amb l’Espanya de Llucmajor, el CE Binissalem (degà del futbol insular), la UD Poblense i el CD Llosetense. Competició també anomenada Torneig de la Unió en la qual s’entregava el conengut com a Trofeu Titoi.
A mode d’epíleg d’aquest primers anys d’existència del l’entitat cal realitzar una sèrie de puntualitzacions finals. En primera instància cal recordar que en el primer terç del segle passat l’actual CE Manacor no monopolitzava el panorama futbolística local. Era un més dels diversos clubs que existien a la ciutat. És cert també que de tots aquests, era el que més nivell futbolístic tenia, el que de millor terreny de joc disposava i el més reconegut als Campionats Regionals.
En segon lloc cal recordar dos personatges clau en l’evolució del club d’aquests anys. El notari Jordi Vidal és pot considerar el seu fundador i precursor al 1923, quelcom un pare putatiu de l’equip. Martí Bonet Marcó evità al 1935 la desaparició dins el context d’una gravíssima crisi econòmica i institucional.
En tercer lloc, s’ha qüestionat que la data fundacional del club és el 1923. Cal dir, sense intenció d’inciar un debat historiogràfic, que hi ha molts d’arguments a favor per donar per bona aquesta data. Deixant de banda el parentiu dels diferents noms del club en el seus primers anys, està clar que després dels mesos d’inactivitat del club a mitjans dels anys 30, hi ha una clara continuació dins l’estructura de l’entitat. Prova d’això és que l’equip seguí tenint en propietat na Capellera, continuà lluint la mateixa equipació i la massa social era exactament la mateixa. L’any vinent indubtablement el CE Manacor serà un club centenari!.
