Cuina / Eva Remolina
La primera recepta de truita de patates documentada és del 1854 i concretament apareix en un llibre de receptes de José López Camuñas. L’origen d’aquest plat tan nostre, no està exempt de discussions, ja que molts són els que volen atribuir-se el mèrit de la seva invenció i fer-se seva aquesta exquisida recepta.
A causa de la multitud de versions existents, l’única cosa que sí que pot donar-se com a certa és que la seva aparició se situa entre els segles XVIII i principis del s. XIX, i potser la més estesa és la que diu que la va crear Tomás de Zumalacarregui durant el setge a Bilbao i davant la dificultat d’alimentar correctament a les tropes i l’escassetat d’aliments existents. L’èxit de la truita sens dubte prové de la senzillesa dels seus ingredients i la seva fàcil elaboració.
Quant al debat de si incorporar o no la ceba als ingredients, no se sap tampoc quan es va iniciar i al final es redueix a una qüestió del gust de cadascun. Si bé segons les enquestes, el 71% de les persones la prefereix amb ella, la veritat és, que els premis a la millor truita d’Espanya se l’han emportat durant dos anys consecutius truites que no contenien ceba.
Amb ceba o sense, és sense dubte un dels menjars més bons i un dels plats més barats que existeixen.
El truc perquè quedi perfecta és posar per cada patata que càpiga en el puny, la quantitat d’un ou. I davant el dubte, posar un ou de més, perquè sempre és millor pecar de molt que de poc si no volem que ens acabi resultant un xic resseca.
