Antoni Ferrer Vallespir
“Ai Quaquin que has vengut de prim!” s’estrenava la nit del dissabte 16 de febrer de 1935 al Principal de Manacor, dia clau dins la història del nostre teatre perquè naixia, amb ell, més que una obra, un mite. Avui… la comèdia segueix tan fresca com el primer dia, però convertida en l’essència de la més pura manacorinitat, i parlar del “Quaquin” és parlar de Sebastià Rubí, del meste Servera i gairabé de l’únic fenòmen que ens ha unit als manacorins…
Rafel Ferrer Massanet (1985)
La Partida
A les 9 de la nit del divendres 1 d’octubre del 1971, un nodrit grup de manacorins agafaven un autocar al Palau per dirigir-se al port de Palma, on a bord del Juan March arribarien fins a Barcelona. El clima era alegre, distès, animat i il·lusionant. El motiu: gravar l’endemà als estudis Gema de Barcelona el disc de l’obra clau del teatre manacorí: “Ai Quaquin que has vengut de prim!”, un sainet musical en un acte original de Sebastià Rubí (llibret) i Antoni M Servera (música) que des de la seva estrena, el 16 de febrer de 1935 al Teatre Principal, s’ha convertit en l’obra més popular, més estimada i amb més representacions de l’escena local. Tot un símbol de la més pura manacorinitat.
La travessia, -segons narrava Josep M. Salom a la seva crònica publicada al setmanari Manacor,- va ser tranquil·la, amb un mar en calma. Al capdavant de l’expedició manacorina, formada principalment per membres veterans de l’Agrupació Artística de Manacor i del grup escènic El Farol, hi havia el mestre Rafael Nadal. Van viatjar al vaixell, entre d’altres, mossèn Mateu Galmés, Maruja Fernández, Miquel Martí, Maria Pomar, Joaquin Cubells, Fausto Puerto, Guillem Rosselló, Martí Busquets, etc.
Dissabte 2 d’octubre
A les 10 del matí del dissabte 2 d’octubre tot l’equip ja estava concentrat als Estudis Gema, ubicats al carrer Sardenya, molt a prop de la Sagrada Família. Allà ja els esperaven dos manacorins més: Antoni Parera Fons, director i màxim responsable de l’enregistrament a més de ser un dels directius més influents del segell discogràfic Hispavox, editor de l’LP (sèrie Estel) d’Ai Quaquin… i Antoni Mus encarregat de dirigir el grup escènic.
A les 10,10 h el mestre Nadal ja ocupava el seu faristol per començar a assajar amb les veus i cors el Sant Antoni, un miracle… De mica en mica van anar arribant a l’estudi els periodistes que cobrien la notícia de l’enregistrament: Aguilo de Cáceres (Diari de Mallorca), Margalida Capellà (Ultima Hora), Josep M. Salom (Manacor), Pedro Deya (Balears) i Rafel Ferrer Massanet (Perlas i Cuevas).
La part gràfica estava a càrrec, principalment, de José Luís Rodriguez i Cary Sanz Barbera. També es varen deixar veure el director d’Hispavox a Barcelona Pedro Vidal i l’escriptor manacorí Jaume Vidal Alcover. A les 12,10 h Parera Fons donava per conclòs l’enregistrament del “Sant Antoni, un miracle…” per iniciar tot seguit el tall “S’arribada de’n Quaquin”.
A les 16 h es va aturar per dinar i una hora després ja s’estava de tornada per gravar la “Marxa fúnebre (En Quaquin s’es mort)”. L’horabaixa també van visitar l’estudi l’escriptora Maria Aurelia Campmany, els germans Guillem i Tomeu Puerto, així com residents manacorins a la Ciutat Comtal que no es van voler perdre aquest dia històric per a l’escena manacorina. En fosquejar una part de l’expedició manacorina se’n va anar per poder agafar el vaixell de tornada a l’illa, mentre que una altra part es quedaria per concloure l’enregistrament.
A les 22 h es va donar per finalitzada la gravació de “Bambols” per passar immediatament a registrar alguns diàlegs i els efectes especials. (La música, a càrrec d’una orquestra composta per mig centenar de professors de la Simfònica de Barcelona, ja s’havia enregistrat la setmana anterior, concretament el 23 i 24 de setembre). Cap a les 00,30 h Antoni Parera Fons i Antoni Mus donaven per finalitzat l’enregistrament definitiu. Va ser un dia intens, però vistos els resultats va pagar la pena.
La tornada
Diumenge 3 alguns dels manacorins que es van quedar, aprofitaren per anar a missa en una església propera oficiada per mossèn Mateu Galmés, mentre que altres van preferir visitar el Nou Camp, anar a Montjuïc o al teatre. Dilluns 4 i a bord d’un Caravelle els manacorins que quedaven van tornar a Manacor. L’aventura s’havia acabat.
El disc i el sopar homenatge
El disc, amb portada dissenyada per Joan Riera Ferrari i un text de Jaume Vidal Alcover a la contraportada que va ser íntegrament reproduït a la revista Perlas y Cuevas, va arribar a les botigues manacorines a finals de novembre-principis de desembre i va ser tot un esdeveniment social.
A la fi l’obra cim del teatre manacorí traspassava els escenaris per poder escoltar-se als domicilis particulars. Per celebrar l’èxit de l’enregistrament, l’Ajuntament de Manacor va donar suport a un acte d’homenatge a tots els que van fer possible el disc, i més concretament al coautor Sebastià Rubí, que no va poder ser a Barcelona per motius de salut.
L’acte va consistir en un sopar al restaurant Can March on van assistir uns 160 comensals. El menú que es va servir estava composat per sopes mallorquines amb arròs, olives trencades, frit de matances, vi negre i ensaïmada farcida. Parlaren el delegat municipal de Cultura, Llorenç Femenias, el batle Pedro Galmés, l’autor del llibret Sebastià Rubí, el director de l’enregistrament Antoni Parera Fons (que va llegir alguns telegrames d’adhesió com el del batle de Son Servera o el d’un directiu d’Hispavox), per tancar la vetllada Antoni Mus i el mestre Rafael Nadal.
Al nou Teatre Municipal
Amb motiu de la inauguració del Teatre Municipal de Manacor a finals de desembre de 1985, dia que es va tornar a escenificar “Ai Quaquin, que has vengut de prim!”, la delegació municipal de Cultura presidida per Sebastià Riera Fullana va promoure la primera edició del llibret del popular sainet musical de Sebastià Rubí i Antoni M. Servera.
El llibre, afavorit per Rafel Ferrer Massanet i imprès a la Impremta Àpostol i Civilitzador de Petra, incloïa una entrevista a Sebastià Rubí realitzada pel mateix Rafel Ferrer Massanet. Rubí, que va morir el 26 de novembre de 1985, mai no va arribar a veure el llibre editat, ni la inauguració del Teatre Municipal amb l’escenificació de la seva obra. Anys després, concretament a la primera dècada d’aquest segle, l’ajuntament va tornar a patrocinar una nova edició del llibret d’Ai Quaquin…, en aquesta ocasió coordinada per A. Lluis Reyes.
