El pla de xoc contempla incrementar l’activitat tant d’intervencions quirúrgiques, com de consultes externes i de proves diagnòstiques en jornades extraordinàries
El Servei de Salut invertirà enguany una mica més de 18 milions d’euros en un pla de xoc per fer front a les llistes d’espera en atenció hospitalària, amb la intenció de reduir dràsticament les demores per a una intervenció quirúrgica, una consulta amb un metge especialista o una prova diagnòstica generades arran que es paralitzàs l’activitat hospitalària programada per mor de la COVID-19.
El pla contempla incrementar l’activitat tant d’intervencions quirúrgiques, com de consultes externes i de proves diagnòstiques en jornades extraordinàries, en horari d’horabaixa, per reduir els temps d’espera fins a les dades prèvies a la pandèmia.
En aquests moments a l’Hospital de Manacor hi ha una llista de 898 persones que esperen ser intervingudes quirúrgicament, 26.296 pendents de consultes externes i 4.515 que encara han de ser ateses per a proves externes. Unes xifres molt elevades provocades per dos anys de crisi sanitària.
Cal recordar que des de març de l’any 2020 els hospitals del Servei de Salut varen crear un circuït doble —respiratori i no respiratori— per aïllar els pacients amb simptomatologia de COVID-19 i evitar així contagis; a més, durant les puntes de les sis onades pandèmiques es varen reestructurar les àrees hospitalàries per reservar llits per als pacients amb COVID-19 tant a l’UCI com a les plantes hospitalàries i, per tant, es va limitar la activitat quirúrgica a les intervencions urgents i oncològiques.
Això ho ha detallat el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, acompanyat del subdirector d’Atenció Hospitalària, Francesc Albertí. Juli Fuster ha recordat que durant els dos anys de pandèmia els centres sanitaris no han pogut dur a terme l’activitat al 100 %, ja fos perquè les onades de la COVID-19 obligaven a mantenir zones dedicades a la malaltia, o perquè els circuïts dobles establerts alentien l’atenció.
Amb l’objectiu de tornar a les dades de les llistes de espera del mes de gener de 2020, el Servei de Salut implementarà enguany un pla especial per incentivar la activitat extraordinària dels professionals del Servei de Salut en horari d’horabaixa.
Així, es destinaran 18.121.037 euros a fer un total de 367.100 actes mèdics, ja siguin intervencions quirúrgiques, consultes amb especialista o proves diagnòstiques. En total, es preveu fer 9.202 intervencions quirúrgiques, 155.859 consultes externes i 202.039 proves diagnòstiques.
Per centres, aquestes intervencions es distribuiran de la manera que recull la taula següent:
Hospital | Inversió | Intervencions quirúrgiques | Consultes externes | Proves diagnòstiques |
Hospital Universitari Son Espases | 5.042.031 € | 3.485 | 17.722 | 172.694 |
Hospital Universitari Son Llàtzer | 2.600.000 € | 2.000 | 36.510 | 10.862 |
Hospital Can Misses | 5.230.898 € | 1.271 | 39.627 | 6.189 |
Hospital de Manacor | 1.955.478 € | 898 | 26.296 | 4.515 |
Hospital Comarcal d’Inca | 1.709.573 € | 623 | 23.089 | 5.298 |
Hospital General Mateu Orfila | 1.223.057 € | 925 | 12.615 | 2.481 |
TOTAL | 18.121.037 € | 9.202 | 155.859 | 202.039 |
Situació actual de les llistes d’espera
El Servei de Salut fa feina des del final de la sexta onada per disminuir les llistes d’espera, que abans de la pandèmia generada pel SARS-Cov-2 es trobaven en una situació molt avantatjosa. Després de diversos anys de feina intensa, el Servei de Salut va poder posar en marxa a l’octubre de 2018 el Decret de garantia de demora, pel qual s’estableixen els terminis màxims (60 dies en el cas de les consultes externes i proves diagnòstiques i 180 dies en el cas de les intervencions quirúrgiques) en què tot usuari de la sanitat pública de les Illes Balears té dret a rebre l’assistència sanitària especialitzada programada i no urgent que li hagin prescrit.
Així, amb l’entrada en vigor d’aquest decret es crea un sistema que garanteix que, en cas d’incomplir-se els terminis, el Servei de Salut de les Illes Balears ha d’oferir als pacients una alternativa en centres propis, centres vinculats a la xarxa pública i en centres concertats perquè puguin rebre l’assistència sanitària indicada.
Aquest decret va quedar suspès degut a la pandèmia de la COVID-19, perquè va ser impossible dur a terme amb mitjans propis o concertats la activitat programada. Cal destacar que al gener de 2020 hi havia 12.056 pacients en llista d’espera quirúrgica (dels quals 641 esperaven més de 180 dies) i la demora mitjana per a una intervenció era de 76,6 dies. Avui hi ha 15.185 pacients en llista d’espera quirúrgica (dels quals 3.549 esperen més de 180 dies) i la demora mitja per a una intervenció és de 131 dies.
En el cas de les consultes externes la pandèmia també ha incrementat notablement les llistes d’espera. Així, al mes gener de 2020 hi havia 41.352 persones en llista d’espera (6.813 esperaven més de 60 dies) i la demora mitja era de 39 dies. Actualment, hi ha 59.905 pacients en llista d’espera de consultes externes (dels quals 19.352 esperen més de 60 dies) i la demora mitja per a una consulta és de 56 dies.