Oscar Ferre (Palma, 1978) va presentar aquest dijous a Manacor ‘Rojo atardecer en Kabul’ (Purpurina Editorial) una novel·la històrica que transcorre durant els preparatius de la invasió soviètica de l’Afganistan el 1979. Basada en arxius desclassificats de la KGB i que demostra els sorprenents paral·lelismes que té amb l’entrada de les tropes de Putin a Ucraïna.
-Com va començar el seu interès per la invasió de l’Afganistan?
Sempre he tengut inquietuds històriques. Me qüestionava perquè l’Afganistan és el caos que és avui dia, si les imatges dels anys 60 i 70 mostraven un país completament diferent. Si vostè mira fotos d’abans veurà que estava ple de hippies com passava a Eivissa per aquells anys.
-Perquè vostè no és historiador de carrera
No. Jo em dedico al turisme i a l’aviació, organitzant xàrters i jets privats per a determinats clients, amb una vocació més internacional. El nom seria broker aeri. Treballo més amb aerolínies estrangeres d’un perfil diferent per aconseguir vols directes o més especials, que a través de les companyies habituals podrien significar diverses escales. Per exemple des de Palma fins a Algèria, que queda a prop, amb una companyia normal primer hauria d’anar a Barcelona o Madrid per després fer escala a París i tornar enrere. De vegades també algunes aerolínies no donen abast i han de subcontractar-ne d’altres, i aquí és on puc intervenir jo, per exemple.
Si vostè mira fotos d’abans veurà que Afganistan estava ple de hippies com passava a Eivissa
-Tornem a l’Afganistan. Com podia mantenir l’equilibri amb la Unió Soviètica tan a prop?
Muhammad Dawud Khan era el primer ministre i va ser el primer president de la República Democràtica d’Afganistan. Ell va dir la frase: “Em sento molt feliç quan puc encendre els meus cigarrets nord-americans amb mistos soviètics”, cosa que explica molt bé com volia que fos el país, que tant rebia ajuda de la Unió Soviètica com dels Estats Units, depenent necessitats. Podia construir embassaments i preses amb l’ajuda dels uns i després comprar avions americans, per exemple. Fins que la Unió Soviètica va intervenir.
-Utilitzant tribus locals com els taliban?
Afganistan no era un país sense problemes. Sobretot perquè estaven efectivament els paixtus, dels quals ja l’escriptor Kipling en deia que eren “l’ésser de tota Àsia més salvatge, brut i ignorant”. Són una tribu originària de l’Afganistan molt endarrerits, masclistes i fanàtics, i no és una opinió personal. A finals dels 70 hi va haver tres cops d’estat en només un any i mig. Disturbis que van col·lapsar la vida social i econòmica del país. Curiosament de tots aquests esdeveniments i fins que el 1979 comença la invasió soviètica, amb prou feines hi ha bibliografia. Per això la desclassificació de documents de la KGB i l’anomenat Arxiu Mitrokhin han estat tan importants.
-Qui era Mitrokhin i per què és important en tota aquesta història?
És un fitxer històric que detalla diverses operacions d’intel·ligència a nivell mundial dutes a terme pel Comitè de Seguretat de l’Estat (KGB) de l’antiga URSS durant la Guerra Freda. Vasili Mitrokhin era un agent de la KGB a l’estil James Bond amb missions internacionals… però com que no donava la talla el van retirar dels treballs de camp i el van reubicar com a arxivista de l’agència a Moscou. Molt decebut amb la repressió soviètica contra la seva pròpia gent, va tornar un antisistema.
-Continui…
De mica en mica i per la manca d’ordinadors com els que disposam avui en dia, l’arxiu que gestionava aviat va quedar petit. Així que ell va ser l’encarregat del trasllat dels papers a un de nou. Durant dotze anys i aprofitant aquesta circumstància es va dedicar a treure arxius comprometedors, copiar-los a mà i anar-los guardant davall el trispol de la seva ‘datxa’ o casa de camp en rus.
Durant dotze anys Mitohkin es va dedicar a treure arxius comprometedors i copiar-los a mà
…Fins que va revelar els seus secrets
El 1992, ja caigut el règim soviètic, va anar a l’ambaixada americana a Lituània per veure si els interessaven els papers que havia anat copiant. Però no li van fer cas. Aleshores va fer el mateix a l’ambaixada britànica, on sí que el van creure i aviat el van exfiltrar al costat de la seva família a un lloc segur al Regne Unit. Paral·lelament van enviar agents MI6 fins a casa seva a Rússia, on van trobar 25.000 pàgines de documentació. Imagini’s la quantitat de tot allò que van omplir sis cotxes.
-I què van descobrir?
A través d’ells es va poder comprovar com els soviètics, per exemple, tenien punxat el telèfon d’Henry Kissinger o com havien copiat durant anys dissenys americans d’armament o infiltrat jutges, policies i polítics a tota Europa occidental. L’arxiu Mitrokhin també va servir per localitzar zulos plens d’armes russes a moltes ciutats europees. Ara la CIA i el servei britànic han desclassificat parts, cosa que m’ha suposat una gran ajuda per entendre moltes coses i poder escriure la meva novel·la històrica.
-Va valdre la pena per a l’URSS entrar a l’Afganistan?
Al meu entendre va ser una guerra innecessària i gratuïta. A finals dels 70 el president Brezhnev ja estava malalt, per la qual cosa la lluita de poder entre els tres candidats amb més possibilitats es va convertir en un combat per agradar al líder i al partit, del qual en va sortir victoriós Yuri Andropov, que és el que s’anomena un ‘falcó’. Amb això vull dir que la invasió va ser una jugada del Kremlin per demostrar el seu poder. Com li deia l’Afganistan era un país amb problemes però estable. La invasió soviètica ho va desestabilitzar tot.
-Quina era l’objectiu soviètic?
Volia annexionar-se el país, però sobretot tenir un accés als mars càlids de l’Aràbia a través de l’Afganistan i el Pakistan, per controlar el trànsit de petroli a la zona. No era una idea nova, els tsars ja ho havien pensat. Però la guerra va ser el principi de la fi de la Unió Soviètica, el seu propi Vietnam.
La guerra de l’Afganistan va ser el principi de la fi de la Unió Soviètica, el seu propi Vietnam
-Es pot comparar amb la invasió russa d’Ucraïna?
Hi ha tants paral·lelismes que estic assustat. Putin era tinent coronel de la KGB, adoctrinat en el totalitarisme i l’extorsió. Brezhnev va estar 18 anys al poder i Putin ja en duu 22… alguna cosa té el Kremlin que trastoca la ment. Ets el president del país més gran del món, potència nuclear, amb àmplies reserves de petroli, or, pal·ladi etc. Crec que tot això porta a un estat de megalomania difícil de controlar.
-Pot desembocar a una altra Guerra Mundial o és exagerat pensar-ho?
Ja som a la Tercera Guerra Mundial, però no ens donam compte. Tampoc van creure que s’arribaria a la primera quan van assassinar l’emperador de l’Imperi Austrohongarès o que l’entrada de Hitler a Txecoslovàquia causaria la segona. Fa un any que Putin desplega tancs a la frontera amb Ucraïna. Ell no s’aturarà. Una altra cosa és que els generals, oligarques i les elits russes, pressionades per la situació que està causant, siguin conscients que la seva actitud els pot dur a l’abisme. De fet crec que Putin ja està acorralat militar, econòmica i socialment… i precisament per això és més perillós.
Putin ja està acorralat militar, econòmica i socialment… i precisament per això és més perillós
-Quin seria el següent pas?
El llançament de míssils tàctics nuclears d’entre 0,5 i 50 quilotons. Tengui en compte que la bomba d’Hiroshima va ser de 15. Pens que intenta escalar per desescalar i aconsegueixen acords beneficiosos per a Rússia amb Brussel·les i l’OTAN.
-Per aconseguir què?
Obtenir part d’Ucraïna, zones de Moldàvia o un corredor d’accés a Kaliningrad, que és la taca russa envoltada de territori europeu.
Cercador d’històries. Redactor durant més d’una dècada a la delegació de Manacor de Diario de Mallorca