El dia que volaren coixins a l’hipòdrom!: Recordant Miquel Pericàs ‘es Carboner’

Joan Caldentey Brunet

 

Protagonista d’una recordada anècdota que va provocar el deliri dels aficionats manacorins que el vitorejaren i aclamaren

El 23 d’agost de 1996, engrescat per un grup d’amics, el jockey Miquel Pericàs reapareixia als hipòdroms mallorquins després d’anys retirat. Ho feia a la pista des Cavaller de Capdepera en una reunió convocada amb motiu de les festes patronals de la localitat.

El retorn fou tot un èxit ja que obtingué una contundent victòria a les regnes de Vespa TR, una egua d’un físic portentós però que fins aquell moment no havia tingut massa èxit en competició. La saviesa des Carboner, nom amb el qual era conegut Pericàs dins els cercles hípics, es feu de nou evident. Fou la darrera ocasió que rebé un trofeu i desfilà victoriós per la línia de meta. 

En Miquel s’inicià en el món del trot de ben jove, quan començà a freqüentar els estables del famós Jaume Mora, situades molt aprop del seu domicili familiar, a l’actual carrer Pedro Llull de Manacor. Entre els passejos de Na Camel·la i Baix de Cós. Als primers 70 allà mateix tengué els seus primers cavalls en propietat: Jorban (que donà nom a la seva quadra) i Lord d’Or. També en tengué d’altres en preparació d’altres propietaris com Jewel Noir.

Més endavant es traslladà temporalment a les quadres de Can Cabell, ubicades al barri des Barracar. Compaginà també la preparació dels cavalls de competició amb el Ranxo que muntà a Cala Mesquida on arribà a tenir quasi 25 cavalls destinats a passejar turistes.  

Miquel Pericàs amb un dels seus cavalls del Ranxo de Cala Mesquida al juliol del 1972 (Foto:Família Pericàs)

 

Precisament la prosperitat que li donà aquest negoci li permeté comprar una parcel·la a peus del Puig de Son Mas, on construí les que ja per sempre serien les seves quadres. 

Durant els darrers 70 i primers 80 es Carboner destacà amb cavalls com Toni RM, Vittorio II, Diogenesi, Eclat de Vorze i Eloi de Vorze. Però sobretrot Quinto Piroska, exemplar que arribà a participar en la carrera estelar i amb el qual protagonitzà un curiosa anècdota.

Anant cap i corda escoltà com en Joan Galmés (d’Infern) demanava ajuda: se li havia desfet una regna i duia el seu cavall fora de control. En Miquel no s’ho pensà i arruïnant completament les seves possibilitats d’una molt probable victòria, es returà i agafà amb una mà Bang du Padoueng (cavall de Galmés) evitant així mals majors. Aquest gest d’inmesa esportivitat provocà el deliri dels aficionats que el vitorejaren i aclamaren. Aquell dia volaren coixins a l’Hipòdrom! els que es llogaven al públic per seure més còmodament a la tribuna.

Setmanes després, se li entregà una placa en reconeixement de la seva honestitat. No fou un gest puntual ja que es Carboner solia aturar amb gran perícia els cavalls que es desboncaven dins l’Hipòdrom i corrien fora menador.

Es Carboner i un dels seus cavalls al Municipal de Manacor durant una carrera als anys 70 (Foto: Família Pericàs)

 

A l’abril del 1980 la seva vida es vegé truncada per un accident mentre dirigia el cavall franceś Gary Pile. Un trotador de difícil conducció que s’engaltà i feu impactar Pericàs contra la valla interior.  

Les lesions que es produí, per les que estigué setmanes hospitalitzat, li deixaren unes certes seqüeles les quals no impediren que mantingués el seu caràcter de per sí alegre. Ni tampoc que abandonàs el món hípic. De fet, després d’aquest infortuni, Miquel tengué les seves millors oportunitats laborals i obtingué els majors èxits esportius.

La primera fou a la veïna illa d’Eivissa, on fou requerit per preparar els exemplars del constructor Guillem Camps. Una de les millors quadres de les Pitiüses d’aquell moment, tal i com explica Mariano Torres en la seva Història del Trot Eivissenc i de la que Pericàs ja tenia en entrenament alguns cavalls prèviament a Manacor.

Establert a l’Hipodrom de Sant Jordi, no tardà en d’estacar tant pels seus mètodes de preparació com per l’especial cura que tenia tant dels trotadors com dels guarniments. Apart d’entrenador i conductor també fou un reconegut ferrador, especialista en solventar els problemes de trot de molts de cavalls gràcies a la seva habilitat amb els aploms.

A part d’això, les seves quadres lluïen impecables, passava hores massajant amb bullidures a base de productes varis els animals abans d’embenar-los. Molts d’aficionats també el recorden encara per la seva famosa maleta on sempre duia mil i un remeis secrets per solventar molts de problemes de salut dels equins.

Retornat ja a Mallorca, es Carboner tengué una segona oportunitat laboral interessant. I es que fou contractat per convertir-se en el màxim responsable d’una de les quadres emergents del trot balear en aquells mitjans 80 com era la Cala Ratjada. Durant aquesta etapa entrenà Kalin du Surt, Helios Mora, Jaque SM, Jofaina SM i a Hivern, al qual Pericàs sorprenement manejava satisfactòriament tot i el seu caràcter peculiar. 

Posteriorment es dedicà a tenir cavalls en preparació en els seves instal·lacions de Son Mas. D’aquells anys destacaren importats com Nicky Du Padoueng, Regent du Pre i Skandy du Verger, però sobretot poltres als quals ensenyava a trotar, una tasca clau i importantíssima pel seu futur esportiu. En aquest etapa Pericàs tengué d’ajudant el seu fel deixeble Xisco Riera, que sempre estigué amb ell als bons i malts moment. També del seu nebot Mateu qui aprengué d’ell l’art de ferrar bísties.

Pericàs amb un dels seus cavalls (tal vegada Jewel Noir) a la curva sud de l’Hipòdrom Municipal. (Foto Família Pericàs)

 

També col·laborà activament en la preparació dels exemplars de dues quadres artanenques (a l’avantguarda del trot balear en aquells moments) com foren Na Borrassa i es Pou d’en Rafal. Per les seves quadres desfilaren Uca TR, Sorteta, Unita Star’s (participant al Gran Premi Manacor del 1994), Patouf TF (propietat de la reconeguda quadra Torreflorida) o Casanova, el darrer trotador que passà per les seves experimentades mans. 

Miquel morí a finals de 90 i des de llavors mai s’ha fet cap memorial al seu nom, cosa que no hauria de ser així. Entre molts d’altres mèrits seus n’hi ha un de molt significatiu que pocs cavallistes deuen tenir present. Fins a tres guanyadors del Gran Premi Nacional tingué es Carboner en preparació. Parlam de Baccara, que s’imposà al 1980, Riggy el 1991 i el sorprenent triomfador de la prova del 1989 Nostro VX. Quasi res!

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad