Entendre la música com un viatge, sempre

Bàrbara Duran Bordoy

Comiat al mestre Xavier Carbonell i Castells (1952-2022)

En pocs mesos, no ens hem aturat de perdre referents culturals. Se n’han anat Maria Antònia Oliver, Sebastià Sansó, Joan Barceló… i ara li ha tocat al compositor Xavier Carbonell. Ell va venir, gairebé durant una desena d’anys, a donar classes a Manacor; on va arribar a tenir un floret d’alumnes d’Harmonia, Contrapunt, Acompanyament i Baix Continu. La seva tasca va permetre estudiar, a aquests alumnes, unes assignatures de les quals llavors no hi havia professors a Manacor. I facilità, així, que molts d’ells poguessin acabar els graus professionals i superiors dels ensenyaments musicals.

Fa uns anys vam publicar “La transmissió dels coneixements musicals”; una aportació a les Jornades d’Estudis Locals que s’apropa a un col·lectiu que era difícil dataren el passat : els mestres de música manacorins que treballaren donant classes particulars o en institucions no massa estudiades. Pensam que la música de tradició oral és la que és transmesa sense documents, de boca a boca i en un procés viu; cosa que és certa. Però també és cert que el mateix es pot aplicar a l’ensenyament de la que anomenem música culta, aquella  denominada també (de manera inexacta) música clàssica. La interpretació de cada instrument és transmesa per un mestre que es converteix en un tutor personal, i aquesta manera d’ensenyar música és aplicable als camps de la composició i el contrapunt. I els coneixements que transmet aquest mestre no estan escrits en un llibre, l’aprenentatge musical és sobretot pràctic; és aquí on música culta i música tradicional comparteixen maneres i vies de transmissió. Xavier Carbonell fou un d’aquests mestres, que permeté l’aprenentatge de les regles de l’harmonia i del contrapunt a un grup nombrós d’estudiants manacorins-

Ja en la dècada dels anys setanta també un altre professor extraordinari visitava Manacor els dissabtes, al col·legi de la Puresa, per tal de donar classes d’assignatures a un floret d’atl·lotells que, de no fer-ho ell així, haurien hagut d’anar a Palma: mossèn Antoni Matheu. El primer compositor illenc que es va decantar per una música rabiosament moderna i difícil, el dodecafonisme; un home d’una bonhomia llegendària que morí massa prest. Xavier Carbonell, d’alguna manera, el va substituir. I el seu mestratge ha estat i és important en un col·lectiu d’alumnes manacorins que el recorden per la seva gran erudició, extraordinària formació en diversos camps, però sobretot en el del contrapunt i la composició.

Carbonell, nascut al barri d’Hostafrancs a Barcelona, va venir a viure a Mallorca cap el 1982, i va entrar a formar part del Conservatori Superior el 1996; gairebé  quinze anys després ho va haver de deixar per problemes de salut importants. Membre d’ACA, amb el músic Antoni Caimari (mort també fa poc) van renovar tot el panorama musical de les Illes. Les seves propostes, rabiosament modernes, constitueixen una declaració de principis vers l’art sonor que ampliaren les perspectives sempre classicistes dels músics locals.

Xavier Carbonell, des del seu activisme compositiu, va protagonitzar molts tallers, moltes mogudes i moltes iniciatives des de l’esmentada ACA (Àrea de Creació Acústica) a més de ser un dels fundadors de l’Institut de Musicologia Pau Villalonga. Per exemple, fer pujar a un grapat d’alumnes seus al campanar de la Seu, per tocar un concert per a campanes de Llorenç Barber que va costar més d’un esglai al personal. Però l’experiència fou magnífica, com ho eren i són moltes de les seves composicions que ell pensava i creava des de l’òptica de la meditació, la contemplació de la vida i una conceptualització arrelada en les tradicions musicals més subtils i elaborades, properes a l’estètica oriental. Podeu resseguir bona part de la seva trajectòria vital i del seu pensament a “L’esmalt clivellat”, un meravellós documental del professor resident a Manacor Doménec Boronat i que ilustra el seu pensament i obra.

El bisbe Sebastià Taltavull volgué oficiar el seu funeral a Sant Felip Neri, en un reconeixement molt personal a la seva trajectòria. El músic Francesc Crespí, present, va dir “és un dels moments històrics de la música a Mallorca”. Ho va dir somrient però també solemne,  com li hagués agradat a Carbonell. Tenia raó: entre els assistents s’hi trobaven bona part dels protagonistes del moviment musical a les Illes. Neus Estarelles va interpretar al piano una de les seves obres, la Capella Oratoriana una de les composicions que Carbonell va rescatar de l’arxiu de Sant Felip (on va treballar de valent), i l’organista Miquel Bennàsser acompanyà el condol. Meditació, senzillesa i profunditat són les paraules que defineixen aquest comiat que ens deixa, altre cop, el gust de la fusta a la boca.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits    Configurar y més informació
Privacidad