Història del CE Manacor (II): El partit contra el Nacional de Montevideo

Joan Caldentey Brunet

La primavera de l’any 1925 l’equip local s’enfrontà a un dels millors del món al camp del Cós. Poc després construiria el nou camp de Na Capellera

Com ja comentarem en una entrega anterior l’any 1925 el Nacional de Montevideo (en aquells moments un dels millors equips del món i que era de gira per Europa), s’enfrontà al FC Manacor (antecedent de l’actual CE Manacor). Cal puntualitzar que l’escala de l’equip americà a Mallorca fou casual i no prevista inicialment.

Després de jugar a la península contra diversos equips de la Primera Divisió com el Reial Madrid, el F.C Barcelona o l’Athletic Club, la plantilla patia un cert esgotament i problemes de lesions. Motius pels quals es decidí fer un parèntesi i passar unes setmanes de vacances a l’illa. Durant l’estada i per mediació de la Sra. Mariana Iturralde Forteza, uruguaiana d’origen mallorquí, s’aconseguí que el Nacional vengués a Manacor a jugar un partit amistós.

Fou el dijous 14 de maig a les 3 del capvespre. El combinat blanc i blau arribà de Palma amb un tren especial, per dirigir-se després a Porto Cristo on s’hospedà a l’Hotel Felip i visità les Coves del Drach. Malgrat ser dia feiner, la ciutat quedà paralitzada davant la magnitud de l’aconteixement i milers de manacoris (i de pobles veïns) acudiren al vell camp des Cos a presenciar el ‘match’. El preu de l’entrada fou fixat en 1,50 pessetes, una fortuna per a l’època però un detall que no impedí que la taquilla fos tot un èxit.

Amb el directiu Gaspar Morey de col.legiat, els locals presentaren el seu onze de gala integrat per Perelló, Adrover, Pocoví, Martí, Duro, Bestard, Caron, Servera, Abellanet, Serra i Darder.

El Nacional alineà d’inici a: Massali, Anasi, Arispe, Andrade, Vidal, Sierra, Urdinarián, Escarrone, Petrone, Sea i Romano. Sembla també que tal i com ens ha arribat per fonts orals, durant la segona parts alguns jugadors canviaren d’equip per tal de donar més nivell al partit. Informació que, certament, no hem pogut constatar documentalment.

El resultat fou una aplastant derrota per 2 a 13 a favor del visitants. Per aquells anys el FC Manacor, a nivell local, guanyava la majoria dels partits que disputava, però les diferències futbolístiques respecte els convidats (recordem un dels millors equips del món en aquell moment) es feren excessivament evidents. Finalitzat l’encontre es celebrà una gala al Teatre Principal per homenatjar (i pagar) els charrúas . Celebració que fou molt concorreguda i en la qual es vitorejà un Que vivan los uruguayos!.

Respecte aquest històric enfrontament cal fer dues anotacions més. Tradicionalment s’havia considerant que el rival del Manacor era la Selecció Uruguaiana que havia guanyat el la Copa Amèrica i la Medalla d’Or a les Olimpíades del 1924. En part la premsa del moment contribuí a crear aquesta incoherència ja que es confongué el Nacional amb la Selecció. D’altra banda és cert que el gruix dels jugadors del club ho eren també del combinat estatal.

En segon lloc a l’altre banda de l’Atlàntic algunes fonts apunten que el resultat fou de 1 a 13 i que el partit es celebrà el 23 d’abril i no el 14 de maig. Pel que fa al resultat i la data donam més credibilitat a la primera versió que a la segona.     

Pels manacorins fou, tal vegada, el primer enfrontament amb un equip professional. Pel combinat sud-americà un dels 38 partits d’exhibició de la gira. Encontres que jugaren a 9 països diferents del continent dels que en van guanyar 26, n’empataren 7 i van ser derrotats només en 5.

Compra i construcció de Na Capellera

També fou un dels darrers partits que es disputaren a nes Cos. La falta d’entendiment entre el club i la familia Oleza, propietària dels terrenys, provocà que la Directiva adquirís el terrenys de Na Capellera (de dues quarterades de superfície) a fi de construir-hi un camp nou en el qual el club a encara hi juga com a local.

Els terrenys costaren 3.500 pessetes de l’època i se n’invertiren 1.000 més en voltar els terrenys amb paret de marès. També es comprà un vaixell desballestat per construir la primera tribuna de l’estadi. Per dur a terme aquest inversió el club feu de nou una recaptació popular i foren molts el manacorins que hi feren significatives aportacions.

Na Capellera fou inaugurat el dilluns de Pasqua del 1925 amb benedicció del Prior del Convent Pare Roberto Redal i un partit amistós entre el FC Manacor i la Real Sociedad Alfonso XIII (actualment RCE Mallorca).

L’encontre va acabar amb victòria dels alfonsins per 1 a 2.  No obstant això l’equip local fou lloat per la premsa insular ja que, malgrat perdre, va donar molt bona imatge contra un equip força més experimentat. També contra els palmesans la temporada 1925-1926, el FC Manacor quedà finalista del Campionat de Balears (competició no oficial).

Poc temps després ja se’n disputarien d’oficials i el club inicià una nova etapa dins el futbol federat. De tot això en parlarem en una tercera entrega sobre el primers anys d’existència l’entitat. Visca el Manacor!.