“Més comerços haurien de tenir un espai per a productes de comerç just”

Sebastiana Munar és la presidenta de l’Associació Casal de la Pau – s’Altra Senalla Manacor. Present en distintes etapes del projecte, ens explica com es va gestar el projecte que va dur a obrir la primera tenda de comerç just a la ciutat ara fa 25 anys.

-Fa vint-i-cinc anys ja… d’on neix la idea?

Es pot dir que va nèixer dins una parròquia, com un dels projectes del Casal de la Pau que, per aquells temps a mitjan dels anys noranta, pertanyia al que ara seria Sant Pau (abans de Sant Josep), en defensa de la justícia social. Però no entesa des d’una perspectiva infantil sino molt més profunda. De lluita mitjançant el treball en grup, en vistes a un compromís social. Cada grup, format per joves d’entre 16 i 20 anys, tenia encarregat un projecte.

-I un d’ells va ser el de comerç just?

Efectivament, era l’any 1996 i un d’ells va proposar un estudi sobre les desigualtats mundials entre el nord i el sud, amb totes unes estratègies a desenvolupar per intentar aportar alguna cosa per canviar la situació. A partir d’aquí va sorgir la idea del comerç just, de la cooperació internacional per intentar fer-ne alguna cosa efectiva al respecte. Però no sabíem molt bé com partir, així que vàrem començar a investigar sobre què o quines entitats hi havia a l’illa que ja tenguessin projectes similars.

Va sorgir l’any 1996 a partit d’un estudi sobre les desigualtats mundials entre el nord i el sud

-En vareu trobar moltes?

Pel setembre de 1997 ens vam posar en contacte amb s’Altra Senalla de Palma i també amb Intermon, que eren les dues entitats més similars al que volíem dur a terme. Després de meditar-ho vam creure que la filosofia de s’Altra Senalla s’adaptava millor, així que vàrem tirar endavant i signàrem un acord de col·laboració. Ens van assesorar durant tot el procés i ens anaren suministrant productes en dipòsit.

-Per on començareu?

Primer vàrem posar una paradeta al mercat que cada dissabte es feia a Sa Bassa… fins que una mica més endavant l’ajuntament de Manacor ens va cedir un local allà on era el repès, a la plaça de ses Verdures, que va ser el nostre primer punt de venda.

-La tenda ha tengut vàries localitzacions, com les del Pou Fondo

Així és. Poc després ens traslladàrem a l’antiga perfumeria l’Orient, des del 1998 fins l’any 2005, quan passàrem just davant, al que ara és la botiga de sa Mesura, les dues al Pou Fondo. Fins que set anys més tard, el 2012, la vam posar aquí on és ara, devora la torre del Palau al carrer den Bosch.

-Tot a partir del voluntariat?

En un principi tots érem voluntaris i no cobràvem res, fins que el 2008 vegèrem que era necessari contractar qualcú a mitja jornada per atendre la tenda.

-On van a parar els possibles beneficis?

Els beneficis del punt de venda serveixen únicament per mantenir l’estoc, pagar el lloguer, l’electricitat i la connexió a internet… o per fer tasques de manteniment com la duita a terme fa poc per canviar a il·luminació led. La resta va al banc per si hi ha qualque de nou.

Tenim clients molt fidels, sobretot entre el professorat

-O sigui que és un projecte econòmicament ja assentat?

A mitges. Sense la subvenció de la direcció general de Cooperació del Govern no podríem fer res més. La subvenció ens dóna per anar més tranquils, pagar el sou de les 20 hores setmanals de la persona que atén i dos mesos de lloguer, aproximadament. Un petit estalvi per poder emprendre campanyes de sensibilització cap a la població i a les escoles i instituts de la comarca. Sense aquestes accions complementàries ara no ens coneixerien tant.

-En tot cas, sí que socialment estau consolidats a Manacor

Sí, és un projecte assentat pels anys, però sempre hem d’estar atents i en moviment. Tenim clients molt fidels, sobretot entre el professorat.

-Quines són aquestes altres àrees d’acció de s’Altra Senalla?

De les xerrades i projectes amb les escoles i instituts se n’encarreguen n’Elisabet Vaquer i na Catalina Brotad, mentre que per la sensibilització amb la població de la comarca tenim també a n’Elisabet, que és la coordinadora, i na Mary Oliva.

Totes les entitats que ens dedicam al comerç just ens hem unit en una coordinadora comú

-La unió fa la força?

Sí, ara totes les entitats que ens dedicam d’una o altra manera al comerç just ens hem unit en una coordinadora comú, per unificar demandes i tenir un sol interlocutor amb les institucions, i per dur a terme les campanyes de Nadal i del Dia Internacional del Comerç Just, el segon dissabte del mes de maig. La coordinadora es diu Equitables.

-Per què els comerços de comerç just segeuixen essent tant pocs?

Precisament amb la campanya que presentam ara: ‘Comerç just, 25 anys i més’, una de les coses que volem és que això s’estengui i es normalitzi dins el món comercial convencional, que més botigues i establiments tenguin un espai per productes de comerç just, que és el que assegura que no s’ha abusat de cap persona ni ecosistema en la seva elaboració.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad