Les pedreres abandonades de Son Jaume Andreu constitueixen un vertader espectacle visual. El seu marès va servir per construir el centre de Manacor

Situades a uns dos quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de Manacor, molt a prop del polígon industrial, les pedreres de Son Jaume Andreu, s’estenen per unes set quarterades de terreny rústic, una de les quals queda completament davall terra.

La temperatura baixa al mateix temps que les pupil·les es dilaten per contemplar, mig en penombra, la magnificiència d’espais que arriben fins els 30 metres d’alçada. Espectaculars galeries de pilars immensos i claraboies per on sortia la feina de desenes d’homes. Un veritable espectacle visual que sorprèn el visitant ja des de fora. Una entrada sinuosa condueix a les galeries, un món de temperatures baixes i llum halògena amb talls a totes les seves parets, politges i respiradors que donen a la superfície.

Hi ha espais tan grans i majestuosos, sustentats sobre pilars irregulars, que bé podrien reconvertir-se en patis de butaques i escenaris d’acústica perfecta sota metres de roca.

Zones on des del segle XVII, quan segons la toponímia el camí veí ja es deia de ses Pedreres, es va venint treballant en la extracció de blocs de marès. De fet, el centre antic de Manacor està alçat a partir de Son Jaume Andreu. “L’església dels Dolors és edificada amb pedra d’aquestes galeries”, comentava fa unas anys Miquel Truyols ‘Solleta’, un dels nou propietaris.

L’explotació primer a mà i després amb maquinària de les pedreres, va quedar aturada a mitjan segle passat per iniciar-se, tot seguit, un singular viver de xampinyons que van créixer desaforadament entre el fred i la foscor. Milers de sacs de plàstic dispersos pel terra de la gruta testifiquen un projecte que es va abandonar acceleradament fa uns trenta anys.