L’Ajuntament podria haver de fer-se càrrec de pagar les plataformes per la demolició de les rampes originals
La demolició de dues plantes i mitja de l’aparcament des Principal del carrer des Bous de Manacor encara no ha acabat del tot. O almanco les seves conseqüències. I és que encara està per resoldre un dels conflictes entre l’Ajuntament i el conjunt de propietaris, que reclamen que la corporació municipal es faci càrrec del cost i la instal·lació de dues plataformes per pujar i baixar cotxes fins a les zones ara inaccessibles del pàrquing.
Dos ascensors necessaris per poder arribar a places ‘condemnades’ després de la demolició de les rampes que hi donaven accés. Aquests perjudicis, derivats de l’eliminació del cubicatge exigit per ordre judicial fa uns anys, són els que els propietaris reclamen al consistori manacorí. Una solució que en doblers costaria entre 70.000 i 100.000 euros, depenent del model de plataforma.
Els muntacotxes són un tipus de muntacàrregues que se solen instal·lar a tallers mecànics, concessionaris, aparcaments, però també a edificis particulars on no és possible construir una rampa a causa de limitacions d’espai o quan el pendent resultant no compliria amb les normatives urbanístiques. Solen estar concebuts per a càrregues de 1.800 a 10.000 kg, podent adaptar-se a diferents superfícies i recorreguts.
La història
“El projecte de demolició està acabat al 99%” expliquen des de l’Ajuntament. Aquest 1% restant i que ho complica tot, són les denúncies presentades per la promotora dels aparcaments i pels propietaris de les places afectades per la demolició.
Després de gairebé vint anys de litigi, la Sala del Contenciós Administratiu de l’TSJB va condemnar l’any 2014 a l’ajuntament de Manacor a demolir dues plantes dels aparcaments per una llicència mal concedida el 1969.
El problema, idò, arrenca el 1969 quan, demolit l’antic Teatre Principal, els propietaris van sol·licitar al consistori una llicència d’obres per construir tres plantes d’aparcaments subterranis i quatre en superfície.
Diversos problemes econòmics van obligar a auturar les obres a mig camí. Mentrestant, el 1980, la Sala aprovava unes noves normes urbanístiques que limitaven a dues les altures el creixement de finques del carrer Amistat, on precisament se situa el pàrquing.
El 1990, el grup d’inversors va demanar al consistori permís per finalitzar el projecte redactat vint anys enrere. Curiosament no hi va haver impediments i els aparcaments van concloure segons el pla inicial. Però mentrestant, una veïna afectada pels sorolls i la falta de llum pel creixement de l’immoble, va denunciar a l’Ajuntament per la concessió il·legal de la nova llicència. I aquí va començar tot.
Demandes posteriors
A principis de 2020 es van interposar tres demandes als jutjats contra l’Ajuntament, una a càrrec de la promotora de el pàrquing (NACORMA) perquè l’Ajuntament assumeixi les despeses de la pèrdua de part de l’immoble i dels estacionaments, en no haver-hi ja rampes i montacàrregues d’accés a determinats espais.
Una altra demanda la interposen qui van perdre l’estacionament, i una tercera la Junta de Propietaris dels 250 estacionaments restants, perquè amb la demolició hauran de fer un nou projecte per rehabilitar l’estacionament i l’edifici resultant, amb els perjudicis afegits que comportin les obres.