Aquells meravellosos anys de bus urbà a Manacor

L’any 1988 Manacor accedia a la modernitat del transport públic. Des de que va tancar el 2009 molts pocs l’enyoren

El 5 d’abril de 1988 Manacor accedia a la modernitat del transport públic. O almanco així es va vendre la iniciativa per part del pacte d’esquerres que en aquells moments governava el municipi. La delegada municipal de Transports, Maria Antònia Vadell anunciava uns dies abans que l’acte d’inauguració consistiria en una concentració de convidats a la plaça Ramon Llull a les onze del matí per, a continuació, recòrrer un circuit per la ciutat dins un dels autocars de la concessionària del servei.

Així va ser: polítics, membres de les forces vives de l’exèrcit, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, van comparèixer per colcar fins al final de recorregut, al Parc Municipal, on l’empresa encarregada de la campanya de publicitat, Delta, va explicar els anuncis mentre es servia una copa de ‘vino español’.

El servei de bus va ser de caràcter municipal, amb dos vehicles propietat de l’empresa Aumasa, llogats pel consistori per un periode de mig any i cinc milions de pessetes. El primer horari va ser de les 6,30 a les 21h de dilluns a divendres, i de 6,30 a les 13,30h els dissabtes. El preu del viatge l’any 1988 era de 25 pessetes, una quantitat que es reduïa a només 10 pessetes en el cas de ser pensionista. Mentre que els estudiants podien tenir un carnet mensual per 500. La freqüència de pas per les aturades programades havia de ser de 15 minuts.

Primera aturada, el polígon

Aquesta és una crónica que feia Catalina Perelló, de la revista Perlas y Cuevas de la segona quinzena del mes de març de 1992, quatre anys després:

Dimarts, 10 de març de 1992, 9,30 del matí a les immediacions de la Torre de Ses Puntes. La silueta ataronjada del bus municipal de servei urbà dóna la volta a la cantonada més propera a la parada de la barriada. Aquí comença el nostre viatge. El xofer, Bernat Llull, ja fa hores que condueix, concretament des de les 6,30, hora en què realitza el primer servei de transport al polígon industrial, servei que utilitzen algunes persones que a aquesta hora es desplacen a Perlas Manacor SA per iniciar la jornada laboral. A partir d’aquesta hora el bus anirà recorrent les vint-i-tres parades de la ruta, una vegada i una altra, a excepció del Polígon al qual només tornarà al voltant de les 14,50 per recollir els obrers que hauran finalitzat el seu torn diari.

Bernat Llull és un dels dos xofers amb què compta l’ajuntament per conduir un únic vehicle de transport urbà que circula pels carrers de dilluns a divendres, fins les 20,30 hores. L’altre company en les tasques de conducció es en Llorenç Servera i aquesta setmana compleix el servei d’horabaixa.

L’actual vehicle, un Ebro que va ser adquirit mitjançant subhasta pública a Menorca, circula des de fa només vint-i-set mesos. Anteriorment havien prestat aquest servei vehicles de les empreses Aumasa i Transports Amengual. Quan es van iniciar les prestacions es van crear dues línies diferents, línies que van ser reduïdes a una sola en la primera reestructuració del servei.

4.000 pessetes diàries

Diu en Bernat,que el matí és sempre una mica més cansada que la tarda, perquè es treballa uns trenta-cinc minuts més que en el torn d’horabaixa i perquè els usuaris solen ser més nombrosos abans de dinar. Sens dubte, la parada més concorreguda és la situada als voltants de l’Ambulatori, i un 80% dels que utilitzen el servei ho fan diàriament. El cost és de 40 pessetes en tiquet de tarifa normal, 25 pels pensionistes i 500 pessetes els bons mensuals per escolars.

En acabar el dia han pujat al bus una mitjana d’entre 60 i 70 persones i les recaptacions solen rondar al voltant de les 3.500 a les 4.000 pessetes. I és que a les 9,30h la totalitat dels usuaris pertanyen a la Tercera Edat i un noranta per cent es dirigeixen a l’ambulatori, molts realitzen diàriament el mateix trajecte i afirmen estar molt contents amb el servei i amb l’amabilitat de tots dos conductors. Amabilitat que arriba a extrems inusuals en certs ambients municipals.

Tant en Bernat com en Llorenç fan petites prestacions que no estan incloses en la seva feina, com per exemple preocupar-se de fer els carnets a moltes persones de la Tercera Edat o fer alguna aturada en punts on no hi ha un punt oficial.

Només es treu per pagar la benzina

El vehicle no és gaire ampli, els conductors no disposen d’un maleter, ni tan sols d’un compartiment on guardar els seus estris, però el rendiment del bus ha estat bo: no hi ha hagut gaires avaries. I això és molt important perquè disposar d’un altre vehicle es pot convertir en una odissea. El cost diari del combustible ronda les 2.500 pessetes, per la qual cosa els totals de les caixes són suficients per finançar gasoil i olis, però no pel pagament dels salaris dels xofers.

El trànsit

El trànsit suposa el principal problema, és la causa dels retards, que dilluns es converteixen en una cosa natural, a més de crear algunes situacions conflictives. Normalment els conductors de turismes són comprensius amb les possibles molèsties que el bus ocasiona, encara que alguna claxon pot sonar quan el que va darrere opina que el bus està massa a posar-se en marxa. En definitiva, el servei del Bus urbà ha aconseguit humanitzar-se i flexibilitzar-se en benefici del ciutadà, cosa que, si se’m permet, no és gaire corrent al Manacor dels nostres dies.

Després d’anys de penúries el servei de bus urbà es va tancar definitivament l’any 2009 per falta de clients. Un transport públic que es realitzava amb minibusos i que en aquells moments es va anar apagant després d’anys de poc ús i nul·la promoció consistorial. Tot el contrari que quan va néixer la iniciativa el 1988 quan es va anunciar i va posar en funcionament amb èxit de crítica i públic.