Els familiars que sospitin que poden tenir algun familiar enterrat a Son Coletes i encara no se’ls ha pres cap mostra es poden posar en contacte amb la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern
La Vicepresidència del Govern, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, fa una crida perquè els familiars de víctimes de la repressió franquista que puguin estar enterrats al cementiri de Son Coletes, a Manacor, participin en una nova recollida de mostres d’ADN per anar ampliant la recollida de mostres que es va iniciar l’any 2016 arran les primeres exhumacions a Porreres. Una iniciativa que compta amb la col·laboració de l’Associació Memòria de Mallorca, el Comitè de Son Coletes, el Consell de Mallorca, el Museu d’Història de Manacor i dels ajuntaments de Manacor, Porreres, Vilafranca de Bonany, Algaida, Artà, Felanitx, Sant Llorenç des Cardassar, Son Servera i Petra.
Els familiars interessats es poden posar en contacte amb la Direcció General de Memòria Democràtica a través del correu electrònic memoria@dgmemoria.caib.es, o del telèfon 971 17 78 60, de dilluns a divendres, de 9 h a 13 hores.
L’objectiu és recopilar la major informació possible sobre familiars de represaliats i represaliades a Son Coletes, una informació que pot resultar cabdal en el procés d’identificació de les víctimes que s’han localitzat fins al dia d’avui en les dues fases d’intervenció que s’han dut a terme al cementeri de Manacor dins el segon i tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.
Cal recordar que durant la segona fase d’intervenció duta a terme a Son Coletes per un equip format per tècnics d’Aranzadi i ATICS entre els mesos d’octubre i desembre del 2021 s’han excavat set fosses i s’han exhumat les restes d’un mínim de 54 víctimes. Una xifra que podria augmentar amb l’estudi antropològic, que s’està duent a terme aquests dies en les mateixes instal·lacions del cementeri de Manacor. A aquest balanç se sumen els resultats de la primera intervenció duta a terme l’any 2020, en la qual es varen localitzar restes de fins a 25 víctimes, cinc de les quals s’han pogut identificar i retornar a les seves famílies.
El protocol d’ADN
El protocol d’ADN de les restes i dels possibles familiars vius inclou l’elaboració d’arbres genealògics i la recollida de les dades físiques de cada víctima, com ara antecedents mèdics i clínics.
En les pròximes setmanes, l’equip tècnic d’Aranzadi donarà una cita individualitzada a cada família per tal de poder recollir el màxim de dades i d’informació de les persones desaparegudes abans de la seva mort. Ja hi ha una primera data per atendre als familiars: el dissabte 5 de febrer, al Museu d’Història de Manacor. Se’ls convida a que expliquin tot el que recorden sobre la vida i la mort de les víctimes, i se’ls demana si poden aportar fotografies i objectes personals.
A la vegada, s’inicia el protocol d’anàlisi genètica. Primer s’informa als familiars del procediment que s’utilitzarà per a la identificació genètica i de les limitacions que té aquesta anàlisi. Posteriorment, es duu a terme la recollida de mostres biològiques de familiars adients per a la identificació.
Aquest material genètic serà analitzat en el laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz).
