Els artesans lamenten la cancel·lació per segon any consecutiu de les festes de Sant Antoni però entenen la decisió

“Enguany el disseny havia de tenir entre 5,5 i 6 metres d’alçada. Hauria estat espectacular… però entenem que si no és possible, no hi ha res a fer”, lamenta Toni Galmés des del seu taller del carrer Solimà de Manacor, mentre intenta no desvetllar gaire d’una composició que, si tot va bé, servirà per a l’any que ve.

I és que l’anunci de la cancel·lació de les festes de Sant Antoni per part del Patronat i l’ajuntament de Manacor, a més de la tristesa de no poder gaudir de les celebracions més populars del municipi, comporta una altra decepció: la impossibilitat de gaudir, per segon any consecutiu, de les composicions i els personatges dissenyats per desenes d’artesans que tradicionalment els col·loquen sobre els foguerons a manera de crítica o reconeixement social.

Galmés, a més de ser ja un avençat creador de foguerons pel Bar Can Roseta, també és famós a la ciutat per haver plantat una gran falla (el novembre de 2019) o per dissenyat diverses de les figures de personatges màgics per una recent campanya comercial municipal. “Ara mateixa feina no men falta, això és cert, però Sant Antoni és un objectiu que sempre hi és i que fa molta il·lusió. Feia dos anys que treballàvem en aquest projecte… només puc dir que serà l’escena oposada al darrer que vam poder fer i en el qual el dimoni era l’actor principal”.

“Està clar que és una decepció, però en certa manera tampoc ens ha sorprès”, repeteix Mateu Riera, del col·lectiu ‘Es dimonió en pel’, “Duiem diversos mesos de feina intensa, veient-nos diversos dies per setmana. Però entenc que és una decisió presa de manera responsable i consensuada entre els organitzadors… i per tant poca cosa podem fer”. Demanat sobre la possibilitat de si s’haguessin pogut mantenir les distàncies pel fet de ser una tradició a l’aire lliure, Riera recorda que “és una festa i és complicat preveure què hauria passat. La gent menja i beu. És natural que les institucions no vulguin córrer riscos”.

Quant al treball grupal de ‘Es dimonió en pel’, grup format per una desena d’artesans prestigiosos (el seu fogueró ha estat tradicionalment dels més premiats i reconeguts per la seva qualitat tècnica), “No hi haurà problema a reprendre el mateix tema que teníem pensat. Diguem que és una crítica atemporal, de la qual tampoc avançarem res, perquè si no ja perd la gràcia”.

Tornar amb més força

“Tot això ens farà més forts i que l’any que ve, si tot va bé, poguem celebrar Sant Antoni amb més força i il·lusió si és possible”, diu Nofre Galmés, propietari amb el seu germà Ramon, del conegut Bar el Porrón, una institució quan parlam d’aquestes petites falles a la manacorina. “Nosaltres vàrem començar als 90… i fins fa dos anys. Ara ens plantejam deixar-ho i contribuir a la festa des d’un altre punt de vista, fent altres coses”, explica mentre mostra fotos de l’alternativa triada després de les suspensions pandèmiques: “utilitzam la mateixa tècnica però amb un altre objectiu”.

El Porrón sempre estava marcat al pla de ruta de qualsevol santantonier que és preciàs de ser-ho. Per la festa i pel desplegament de mitjans que gràcies a un equip d’entre 10 i 12 persones podien concretar en dissenys originals, a base de figures i construccions d’una carcassa de fusta recoberta de paper encolat primer i pintat després: “Ara com deia hem fet el mateix però a menor escala i per col·locar-lo al balcó de casa. És una manera perquè els nins també gaudeixin col·laborant”.

Pel que fa al que suposarà aquesta aturada en el futur desenvolupament de la tradició fogueronera de Manacor, Galmés creu que “pot ser un revulsiu, perquè els joves que han d’agafar el relleu tenguin més ganes de treballar en els dissenys i no només gaudir de la festa. Not una falta d’implicació perquè realment això és una gran feina de mesos. Nosaltres ja solíem començar just després d’estiu”.

Els futurs artesans

Precisament parlant dels més joves, una de les pedreres més grans que ha nodrit la festa del 16 de gener durant les darreres dues dècades ha estat el Club d’Esplai Crist Rei, amb 25 monitors i fins a 120 nins i nines col·laborant al fogueró anual que planten a prop del carrer Santiago Russinyol. “El 2020 ja no vam començar el curs per dissenyar-lo i aquest ja ens esperàvem que la feina quedaria novament interrompuda. Ens sap greu sobretot per ells, però ho entenem”, respon la seva responsable, Cata Sastre, que tampoc vol desvetllar els motius d’un fohueró que adverteix “serà més petit per no causar molèsties als veïns pel foc”, però que “ podrà mantenir el tema que ja teníem pensat”.

“Pensam que és una decisió que, malgrat que ens fa mal perquè ja són dos anys consecutius, està presa des de la responsabilitat. Crec que no hagués estat possible aplicar les mesures sanitàries en un ambient de festa”, argumenta, “ara hem de pensar en l’any que ve. Estimam molt aquesta festa, així que tornarem amb més ganes si és possible!”.

Propis de Manacor

Els foguerons de Manacor són, des dels anys seixanta, el símbol que distingeix aquesta ciutat de la resta de Mallorca. Un exemple d’escenificació de la crítica, de reconeixement a les arrels del foravila que va ser i al futur social que vendrà. Les seves figures, fetes a mà (si no, no poden optar a guanyar el concurs del Patronat), són cremades juntament amb la llenya per alegria dels fidels, tal com passa amb les falles valencianes, d’on s’inspiren els seus inicis.