Les habitacions amagades damunt les capelles de la parròquia de Manacor

Feim un recorregut pel laberint de voltes i taulons, part damunt del que es pot veure a l’església dels Dolors

 

L’església parroquial de Nostra Senyora dels Dolors és un edifici neogòtic, un estil arquitectònic que va estar de moda a Mallorca entre finals del segle XIX i principis del segle XX pel que fa a la construcció o reforma d’edificis eclesiàstics. Així, l’esbucament de l’anterior temple, començat el 1300 i acabat al finals del segle XVI, va comportar una ambiciosa construcció de dècades, que va començar l’any 1890 i que es va aturar per motius socials i polítics l’any 1932, sense acabar.

Per això, encara hi ha vitralls cecs, zones sense acabar, escultures sense col·locar i passadissos ‘secrets’ que duen a salas del que queda de l’antiga església de Santa Maria, o part damunt les voltes de les capelles laterals. Un recorregut inhòspit de taulons i marès ple de màgia. Un laberint de portes i ‘habitacions’ a mig acabar que protegeixen les voltes del clima exterior i composen unes imatges fins ara desconegudes per a la majoria de manacorins.

 

Tal i com explica Jaume Cabrer, a una comunicació de les Jornades d’Estudis Locals de Manacor titulada Obres a l’església parroquial de Manacor, segles XVIII i XIX:

“L’església parroquial antiga de Manacor era coneguda amb el títol de Santa Maria de Manacor, fou començada vers el 1300 pel rei de Mallorca Jaume II, que posseia un palau a la vila; l’església era d’estil gòtic i acabada al final del segle XVI, com testifiquen les dues torres gòtiques que encara es conserven devora el nou campanar i les dues capelles gòtiques que es conserven de l’anterior església: la de sant Antoni i la de sant Francesc d’Assís. El portal major fou edificat al segle XVIII a ponent. Tenia quatre capelles fondes, la més antiga de les quals dedicada al Sant Crist de Manacor, de 1640. La distribució de les capelles fondes, parelles a cada costat i el perímetre ocupat per l’església i pels edificis del seu voltant, podien donar tots junts cabuda a un projecte nou més ambiciós i modern, si era necessari”.

A mitjan  segle XVIII estava eixamplada amb tres capelles fondes, dues de les quals tenien problemes estructurals i per això el Bisbat de Mallorca recomanà unes reparacions. La decisió definitiva es prendria uns deu anys després (1890), quan era rector Rafel Ignasi Rubí, natural de Montuïri.

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad