Les habitacions amagades damunt les capelles de la parròquia de Manacor

Feim un recorregut pel laberint de voltes i taulons, part damunt del que es pot veure a l’església dels Dolors

L’església parroquial de Nostra Senyora dels Dolors és un edifici neogòtic, un estil arquitectònic que va estar de moda a Mallorca entre finals del segle XIX i principis del segle XX pel que fa a la construcció o reforma d’edificis eclesiàstics. Així, l’esbucament de l’anterior temple, començat el 1300 i acabat al finals del segle XVI, va comportar una ambiciosa construcció de dècades, que va començar l’any 1890 i que es va aturar per motius socials i polítics l’any 1932, sense acabar.

Per això, encara hi ha vitralls cecs, zones sense acabar, escultures sense col·locar i passadissos ‘secrets’ que duen a salas del que queda de l’antiga església de Santa Maria, o part damunt les voltes de les capelles laterals. Un recorregut inhòspit de taulons i marès ple de màgia. Un laberint de portes i ‘habitacions’ a mig acabar que protegeixen les voltes del clima exterior i composen unes imatges fins ara desconegudes per a la majoria de manacorins.

Tal i com explica Jaume Cabrer, a una comunicació de les Jornades d’Estudis Locals de Manacor titulada Obres a l’església parroquial de Manacor, segles XVIII i XIX:

“L’església parroquial antiga de Manacor era coneguda amb el títol de Santa Maria de Manacor, fou començada vers el 1300 pel rei de Mallorca Jaume II, que posseia un palau a la vila; l’església era d’estil gòtic i acabada al final del segle XVI, com testifiquen les dues torres gòtiques que encara es conserven devora el nou campanar i les dues capelles gòtiques que es conserven de l’anterior església: la de sant Antoni i la de sant Francesc d’Assís. El portal major fou edificat al segle XVIII a ponent. Tenia quatre capelles fondes, la més antiga de les quals dedicada al Sant Crist de Manacor, de 1640. La distribució de les capelles fondes, parelles a cada costat i el perímetre ocupat per l’església i pels edificis del seu voltant, podien donar tots junts cabuda a un projecte nou més ambiciós i modern, si era necessari”.

A mitjan  segle XVIII estava eixamplada amb tres capelles fondes, dues de les quals tenien problemes estructurals i per això el Bisbat de Mallorca recomanà unes reparacions. La decisió definitiva es prendria uns deu anys després (1890), quan era rector Rafel Ignasi Rubí, natural de Montuïri.