El 1982 va ser l’any d’inauguració del depòsit i la xarxa d’aigua a la ciutat. Recordau com era abans?

Minuts abans de les cinc del capvespre del 29 de maig de 1982, entre una puja fina i un gran desplegament policial, davall de depòsit elevat des Serralt tot està ja preparat. Jacinto Ballesté, Governador Civil i el batle de Manacor, Jaume Llull (PSOE) parlen mentre esperen que acabin d’arribar la resta de convidats il·lustres: els anteriors batles Servera, Galmés, Muntaner, Mas i Serrà, així com representants de la directiva d’Aguas Manacor SA, la nova concessionària del servei d’aigua corrent. De cop i volta, un gran glop d’aigua comença a brollar dins un estanc de rajoles blanques. Després de dècades d’espera l’aigua ja és aquí!!.

Fa una setmana, però quasi 40 anys més tard, l’escena va ser similiar però per inaugurar la primera font d’aigua potable del municipi. Unes esperes massa llargues quan es parla d’un element de primera necessitat i que hauria de ser comú a una societat avançada com suposadament és la nostra. Però tornem enrere: Fires i Festes de 1982, els motors que fan sortir l’aigua del pou municipal de Sa Moladora ja s’han posat en marxa i poc a poc el líquid va arribant a les 120 cases que ja tenen instal·lat un comptador.

Quan es va estrenar la xarxa poc més de 120 cases tenien comptador

I això que feia 10 anys que el poble estava en obres, amb els carrers aixecats per posar-hi les tuberies i tot el sistema de conducció cap a cada casa manacorina. Això vol dir que la conducció d’aigua ja va començar amb problemes de manteniment i Dragados (responsable de l’obra) i Aguas Manacor (responsable del manteniment), a pocs dies d’haver començat el servei, ja havien de resoldre les primeres fugues i desperfectes en les peces d’escomeses de la xarxa, motivades pels anys d’inactivitat sense càrregues de pressió.

Aquell dia de primavera de l’any 82, a la plaça Ramon Llull, uns bombers van efectuar una serie de demostracions amb mangueres, és a dir, van donar pressió a les totes per demostrar que les conduccions funcionaven i que l’aigua corrent havia arribat a la societat contemporània manacorina. Primer enxufades directament a una boca de reg de l’entrada del carrer Fàbrica, i després a través d’un camió cisterna adquirit per l’Ajuntament.

Instal·lar un comptador, l’any 1982, costava 3.440 pessetes i totes les tuberies havien de ser interiors (no vistes). A més l’Ajuntament preveia multes per a tot aquells que intentés connectar-se de manera irregular i ja preparava un nou impost pel sistema de clavegueram, en paral·lel a la inauguaració també de la nova depuradora prop de la carretera de Palma.

El servei ‘oficial’ de distribució d’aigua va anar arraconant a totes aquelles empreses particulars que es dedicaven a suministrar aigua a les cases mitjançant camions cisterna, que buidaven el líquid a cisternes o depòsits privats que anaven suministrant després l’aigua per les aixetes de vivendes o finques senceres. Aquesta pràctica es va prohibir primer a la zona centre on els camions provocaven uns grans embossos de trànsit.