Les festes fan augmentar l’afluència i l’acumulació de grans electrodomèstics. Només és una part del problema d’un punt que ja passa de verd a negre
Arribar fins el punt verd (perdó, Ecoparc) de Manacor té un toc salvatge difícil d’igualar. Sortint del poble, primer has de girar cap una camada tot travessant el carril contrari d’una carretera comarcal. No passa res, hi estam acostumats. Quan hi ets, però, el camí resulta ser tant estret que qualsevol coincidència amb un cotxe en sentit oposat (si és camió ni en parlem) esdevé un joc d’estratègia i una qüestió de centímetres. Un obstacle més salvat. O això penses, fins que la maniobra et costa deixar una roda i mitja suspensió dins un clot de vint centímetres de profunditat. No ve d’aquí; tot sigui per cumplir amb el reciclatge.
A davant la porta, maldament un rètol digui expressament que no s’hi poden deixar residus, a més de contenidors d’orgànic arribats d’altres punts de Manacor on es va instal·lar el porta per porta, hi ha petites muntanyes de geleres i microones abandonats per ciutadans incívics que no han volgut fer quadrar els seus horaris amb els del servei municipal. Tampoc passa gran cosa… això és Manacor, no?. Fa anys, tants com té el punt verd (perdó, Ecoparc) que els veïnats de la zona reclamen que, tal i com estava estipulat al projecte inicial, l’entrada sigui per darrere i no per una camada no preparada, cosa que els obliga ‘menjar-se’ un tragí constant de furgonetes i camions sense remei.
Un altre rètol, aquest molt més gran, explica una de les normes bàsiques: hi poden dur els seus residus a reciclar tots aquells particulars i petits comerços manacorins (amb un nombre d’aportacions limitades). Però els dos treballadors encarregats no tenen ni forma ni els recursos per controlar si, efectivament, la persona que hi entra ve de la ciutat, de Son Negre, de Felanitx o de Campos. El control va per matrícules. Així és normal que el volum de xifres sigui inassumible per un municipi com Manacor, que a més fa poc va haver de tancar el punt d’aportació de Porto Cristo per problemes legals (encara no resolts perquè no s’ha trobar cap solar alternatiu).
Entram. Avui (deu ser pel fred) les compostadores d’orgànic no fan la mala olor que desprenen normalment. Ens indiquen el contenidor adequat pel que anam a tirar. Ben prest, sense necessitat de ser massa observadors, ja veim que entre dues persones (tocarien ser tres) no donen a l’abast. El ritme d’entrada és d’aproximadament 20 vehicles per hora, el que multiplicat dóna una xifra d’entre 180 i 190 per dia. Els dies de vacances són els pitjors. Si acabam fent un càlcul per les 42 hores setmanals que està obert, tenim que hi entren més de mil vehicles cada sis dies (els diumenges està tancat).
Un perill laboral
Aquest augment, sumat a les xifres ja de per sí altes, fan que (sobretot) els grans electrodomèstics entrin en un raig i roi preocupant. No hi ha lloc on posar-los. Els dos contenidors de ferro habilitats, ni són suficients ni l’espai on estan es troba en condicions de passar cap examen mínim de riscos laborals. Tenen la ‘boca’ mirant cap a darrere, cap un petit solar ple de fang i obstacles en forma de voreres sense rampa i mals d’esquena assegurats. El resultat és que els treballadors del punt verd (perdó, Ecoparc) de Manacor han de transportar a pes congeladors, termos o rentadores que moltes vegades superen els cent quilos.
La imatge global acaba per ser tan decebedora com real, i el punt de recollida selectiva per donar una visió de col·lapse i perillositat que demanda qualque tipus de solució responsable, bé per part de Limpiezas Urbanas de Mallorca (Lumsa, concessionària del servei) o bé per part del vigilant, o sigui el propi ajuntament de Manacor. Enfilam el camí de tornada per on hem vengut, per on els megaclots posen a prova la ITV. Bona entrada d’any a tothom.