Revista 07500
Joan Caldentey Brunet
Malgrat que existeixen divergències sobre l’origen del futbol, aquest va associat a les transformacions socials i econòmiques que va dur implícites la Revolució Industrial. Considerant el Calcio Storico italià com un antecedent, de manera oficial l’esport s’institucionalitzà al 1863 a Anglaterra, moment en el qual es disputà el primer partit amb unes regles ja definides.
La industrialització de les societats provocà a tota Europa un creixement urbà molt important. L’abandonament del model de societat agrària i el naixement de la classe obrera, desencadenà la popularització de noves formes d’oci. Manacor, que amb l’arribada del Ferrocarril al 1875 experimentà tot aquest procés, no en fou una excepció. Dins aquest context al 1908, Rafel Ferrer Massanet i Albert Carvajal documenten la formació del primer equip a la ciutat. Es tracta del Foot-Ballista Club Manacor, que disputà el seu primer partit el 6 de desembre del 1908 contra el C.F España Club de Palma. Segons Carvajal, l’any següent es formà un altre equip el Foot-Ballista Club Alfonso XII. Amb tot arribà a existir una certa rivalitat entre un i altre equip en aquell moment.
El primer equip de la ciutat fou el Foot-Ballista Club Manacor, de 1908
Temps després nasqué un tercer equip, el Club Manacor de Foot-Ball, format a partir d’una escissió del FB Club Manacor. Dins aquest context es té constància de l’existència de tres camps, un a l’actual Barri de sa Torre (anomenat Ses Eres), un altre la zona de na Camel·la a un terrenys cedits per Joan Servera i Camps, i un darrer aprop de l’actual carrer Olesa.
Malgrat la similitud entre el nom d’aquests equips i l’actual CE Manacor no va existir una continuïtat entre aquestes entitats i l’actual, ja que acabaren per dissoldre’s.
D’altra banda, cal destacar que durant els primer decennis del segle XX, apart d’aquests tres clubs ja citats, dins el panorama futbolístic local en sorgiren d’altres que igualment acabaren desapareixent. Parlam del Futbol Club Mallorca de Manacor, l’Olímpic, l’Unió Carrilense, el La Salle, el Júpiter, la Juventus, el Comercio i el Molinar, entre d’altres. En paral·lel a aquest clubs s’anaren creant un conjunt de penyes futbolístiques a nivell de barri. Tradició que es mantindrà viva fins els anys 50.
El naixement de l’actual club
Això no obstant, el vertader origen de l’actual CE Manacor es situa el 1923, l’any del cop d’estat del General Miguel Primo de Rivera i de l’inici del Directori Militar. L’interès creixement per l’esport rei donarem embranzida a un grup d’aficionats manacorins a formar un nou equip. Fou arrel d’una trobada celebrada el mes de maig al desaparegut Teatre Principal de Manacor. Un més després, el 23 de juny, nasqué oficialment el Futbol Club Manacor la directiva del qual estava inicialment formada per:
Inicialment l’equipació del club fou una camiseta blaugrana amb calçons negres. Conta la llegenda que aquesta fou escollida degut al fet que la majoria dels membres de la junta directiva eren seguidors del FC Barcelona. En el moment de la seva constitució com a entitat esportiva, l’equip hagué de resoldre dos aspectes importants. En primer terme havia d’obtenir un reconeixement legal. En aquest sentit les Illes no tenien Federació pròpia, però sí un Comité Provincial vinculat a la Federació Catalana. Comité en el qual el FC Manacor fou inscrit.
En segona instància es necessitaven jugadors. La fórmula inicial fou recórrer a les penyes locals anteriorment citades, de les que es feu una selecció dels jugadors més talentosos, els quals formaren la que fou la primera plantilla.
Així mateix durant els dos primers anys d’existència de l’entitat l’equip jugà a un rectangle de joc improvisat a la zona de Baix de Cós. Aquest primer recinte no tenia ni tribunes, ni tampoc vestidors, mentre que el terreny de joc sempre va estar en molt males condicions. La seva superfície pedregosa de graveta combinada amb terra feia el joc dificultós. A tot i això s’afegia el pes de les pilotes d’aquell temps i les incòmodes sabates de tiretes de cuiro, fabricades moltes elles per artesans locals.
Inicialment, en absència d’una competició oficial, es disputaren únicament partits amistosos. Encontres en el quals el rival rebia una compensació econòmica per acudir i que obligaven a realitzar actes com vetllades musicals o recaptes populars per poden sufragar aquestes despeses.
D’aquests primers anys d’existència del club n’han quedat documentats enfrontaments contra d’altres conjunts insulars com l’Inquense, el Constància FC, el San Fernando FC (equip de Ciutat integrat per enginyers) i la SD Gimnàstica de Felanitx. Teòricament el partit contra el San Fernando fou el primer disputat pel club, el 14 d’octubre del 1923 i que acabà amb victòria per 1 a 0.
L’equip també tengué rivals forans com un equip format per mariners anglesos del vaixell militar Queen Elizabeth, que aprofità l’escala a l’illa per disputar un partit a Manacor. Amb l’arbitratge d’un oficial anglès aquell dia, per circumstàncies no aclarides, l’equip local tengué problemes per configurar un onze titular, alineant finalment a: Perelló, Aguiló, Fullana, Nadal, Martí I, Bestard, Martí II, Rosselló, Serra, Pocoví i Darder.
També tengué rivals forans com el format per mariners anglesos del vaixell militar Queen Elizabeth
El FC Manacor disputà alguns partits amistosos a fora poble. Un d’aquest es celebrà el 14 de setembre del 1924 a la localitat de Montuïri contra el FC Regional de Palma, que acabà amb victòria manacorina per 3 a 1. L’onze titular d’aquel dia fou Perelló, Aguiló, Pocoví, Martí I, Bestard, Juan, Martí II, Muñoz, Servera (autor dels 3 gols), Serra i Darder.
El plat fort però, fou el partit contra el Nacional de Montevideo uruguaià. Conjunt que durant la primavera del 1925 realitzava una gira per Europa. D’aquest partit i de més aspectes relacionats amb els primers d’anys d’existència de l’entitat en parlarem en una nova entrega.
Informació
