Responsabilitat ha estat avui la paraula més emprada pels representants de l’equip de govern de Manacor (Més-Esquerra, PSOE, Podem) a l’hora de defensar el nou Pla General local, aprobat avui per la Comissió d’Urbanisme del Consell Insular de Mallorca, tal i com va avançar divendres aquesta revista. Una espera de 40 anys que ha tengut finalment un final feliç (administrativament parlant) però que no acaba de contentar tothom. En part perquè és el final d’una feina començada pel Partit Popular de Pedro Rosselló, continuada per El Pi de Catalina Riera i conclosa per l’actual pacte d’esquerres.
“Estic orgullosa d’aquest equip de govern”, deia avui capvespre la regidora d’Urbanisme, Núria Hinojosa, “a Manacor avui li ha tocat la loteria, perquè si no haguéssim fet esforços entre tots i tengut responsabilitat política, no s’hagués aprovat, perquè administrativament en una sola legislatura és impossible”, ha subratllat mentre feia memòria dels distints intents frustrats des de 1980 per transformar les ambicioses Normes Subsidiàries en un text urbanístic més lògic. Començant per l’aprovació inicial socialista del batle Jaume Llull l’any 1990, continuant per la també exposició pública prèvia de 1994 quan governava el PP o la de març de 2007.
Finalment ha estat el text redactat i adequat de 2016 el que ha aconseguit superar tots els obstacles fins que avui, 22 de desembre de 2021, s’ha donat llum verda “a una nova normativa de la que en treurà profit tot el municipi, perquè és la millor que ara mateix podem tenir”, ha explicat el batle de Manacor, Miquel Oliver, “perquè resol el problema de les zones verdes i perquè és fonamental per la contenció i la consolidació de la trama urbana que ja tenim”. “És la primera pedra d’un pla que s’ha d’anar desenvolupant durant els propers 20 anys”.
200.000 habitants
Però si parlam de coses plausibles que puguin entendre els ciutadans, el que fa bàsicament aquest Pla General és reduïr de manera definitiva el sostre de població dels 200.000 habitants de 1980 als menys de 90.000, amb la reducció de la superficie de zones verdes i els serveis sobredimensionats. També es baixen un 30% les altures màximes que poden tenir els edificis manacorins (és a dir una planta menys de mitjana), cosa que farà que molts quedin amb la qualificació d’inadequats i només es puguin acabar seguint una serie de preceptes.
Així mateix, assentarà les bases jurídiques pel desplegament de nous projectes com ara els nous Jutjats de Primera Instància de Manacor (que passaran dels set actuals a catorze), la nova depuradora, el segon ambulatori d’atenció continuada o la nova escola de Porto Cristo, entre d’altres. Amb dues gran zones verdes més acostades al centre urbà “com ara Fartàritx o l’entorn de l’antic solar de Majorica”. “Té un calendari d’aplicació a vuit anys vista per fer que l’interès general sigui allò principal en benefici de tots”, ha finiquitat Hinojosa.
