Miquel Àngel Riera Nadal (Manacor, 1930 – Palma, 1996), ha estat declarat oficialment fill predilecte de Mallorca 25 anys després de la seva mort. L’escriptor (que va arribar a estar proposat pel premi Nobel de Literatura al 1987) ja era fill il·lustre de Manacor (2009), guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988) i tenia el Premi Ramon Llull pòstum de 2008.
El Consell de Mallorca vol reconèixer així la tasca d’uns dels poetes i novel·listes més destacats de la història de les lletres manacorines. Si es fa un repàs de la seva obra en català, trobam que el 1957 comença el poemari Poemes a Nai, que no surt fins el 1965. Segueixen uns anys de silenci fins el 1969, dedicats sobretot a les feines professionals com a gestor administratiu.
Entre 1969 i 1970 escriu el poemari Biografia, que no es publica fins el 1974. El segueixen dos llibres escrits pràcticamenta continuació de Biografia: La bellesa de l’home i Paràbola i clam de la cosa humana. També edita Poemes de l’enyorament (1972), unes versions en català de poemes de Rafael Alberti.
Sota el patrocini dela Caixa de Balears «Sa Nostra», crea la col·lecció de poesia El Turó i el 1979 promou la col·lecció Tià de Sa Real, llibres que dirigeix fins a la mort. Paral·lelament als dos últims poemaris esmentats, Miquel Àngel Riera comença a conrear la novel·lística. El 1971 redacta Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), la seva primera novella, i dos anys més tard acaba Morir quan cal (1974). Els inicis dels anys 70 representen el seu rellançament com a escriptor més enllà de l’àmbit estrictament mallorquí. Després d’aquestes novel·les apareixen L’endemà de mai (1978) i Panorama amb dona (1983).
Els anys 80 i 90 suposen la consolidació de la seva feina com a escriptor. Publica els poemaris Llibre de benaventurances (1980), El pis de la badia (1992), les novel·les Els déus inaccessibles (1987), llla Flaubert (1990) i el recull de contes Crònica lasciva d’una decadència (1995). La majoria dels seus llibres de relats són traduits al castellà i alguns al txec, a l’alemany, al rus i a l’anglès.
