Reyes Torío: “Encara falten moltes dones instrumentistes dins el món musical actual”

Revista 07500

| Revista 07500

Reyes Torío és una de les pioneres contemporànies de la indústria musical espanyola. Primera dona responsable d’un segell discogràfic (Al·leluia Records), fundadora, compositora i cantant del mític grup ‘cowpunk’ Dinamita pa los pollos (amb qui va aconseguir un disc d’or l’any 1989) o ara discjockey i directora de l’exitós festival musical cent per cent femení Girl Power, arriba aquest dijous dia 2 a les 20 hores al conservatori (dins de la Fira de la Música de Manacor), per oferir una conferència precisament sobre la presència femenina a l’indústria musical del moment.

-Segueixen les dificultats pel simple fet de ser dona en el sector musical?

Per suposat que continuen les dificultats pel fet de ser una al·lota, cada cop menys… de fet el resultat és que continuen sortint moltíssimes bandes de només dones perquè és més senzill això a que un grup d’homes n’agafi una instrumentista. És bastant més complicat. Això no vol dir que sigui una gran notícia que ja hi hagi moltes bandes femenines de tots els estils, des de rap, punk o flamenc.

-En quins projectes està treballant avui en dia?

Actualment ja fa molts anys que treballo com a disc jockey (Dj) i a més organitzo un festival, que no s’ha pogut fer ni el 2020 ni el 2021 per la pandèmia però que ara el reprenem i que es diu Power Girls, que és tot cent per cent fet per dones. I no em refereixo a artistes femenines, sino també a tècniques de so, de llums, ‘seguratas’, la directora que som jo i la codirectora, Alicia Rodríguez, producció etc. Superexitós fins ara. Esperam que aquesta nova edició de 2022 que és pel març sigui la més potent de totes fins ara. A més d’això codirigeixo també una emisora feminista de ràdio que es diu Ciba on Air, des de Santa Coloma de Gramanet, tenc un altre programa d’humor a una altra emisora distinta, amb Mauri Palau… i vaig fent conferències, masterclass…

-Són moments complicats

Com tots els que ens dedicam al sector artístic i musical, anam a la que surti, perquè després de l’any i nou mesos que hem passat amb la pandèmia, hem d’agafar com aquell qui diu el que faci falta, i jo encantada es clar.

-Com va sorgir la possibilitat de venir a Manacor?

La possibilidad de venir a Manacor ve perquè de fet, com li deia, ho estic continuament sobre els problemes de les dones en la indústria musical i a més perquè conec al regidor Carles Grimalt, perquè era guitarrista d’un dels grups que jo vaig treure amb la meva discogràfica als anys noranta. Serà una conferència similar a la que vaig fer, per exemple fa poc, al festival internacional de músiques d’Oporto o a l’Altaveu de Barcelona.

-En què ha canviat el paper de la dona en la indústria dels darrers 30 anys?

El paper de la dona en la indústria musical durant els darrers 30 anys ha canviat però poc, menys que el que ho hauria hagut de fer, perquè de dones artistes sempre n’hi ha hagut, sobretot cantants, però segueixen faltant instrumentistes, dones bateries, dones baixistes, dones guitarres… I en la part més industrial imagini’s. Jo som la primera i que sàpiga única directora d’una companyia discogràfica que ha tengut aquest país; productores d’estudi n’hi va haver una als anys seixanta, jo mateixa als noranta y Nerea Alberdi a l’actualitat. És a dir, tres dones en 65 anys. Directores de festivals igual. Falta molta presència femenina en les zones de poder de la indústria musical, perquè per exemple que facin promoció n’hi ha moltes. Per això estam lluitant, perquè aquest paper encara canvii més.

publicitat
07500 botiga

Vols comprar el teu exemplar?

publicitat
publicitat