Joan Caldentey Brunet
Domingo Cabrer Rafaló nasqué a Manacor en plena crisi del 1917. Darrer moliner que tengué la ciutat, paioler, productor de xampinyons, astut jugador de cartes, traginer, mercader i personatge molt popular. Feu valer, en el món de les carreres de cavalls, l’expressió que les victòries no són el millor indicador per jutjar el treball d’un preparador. Es donà a conèixer dins els ambients hípics al vell Hipòdrom des Molí durant la postguerra. A n’aquest recinte, ja desaparegut, destacà especialment com a jockey de galop i en menor mesura de trot.
Les seves bísties sempre pasturaven als seus corrals de la zona de Torreflorida de Manacor, a la sortida de Manacor en direcció al nucli turístic de Cales de Mallorca. Domingo, tengué interessos en quasi totes les disciplines hípiques. Pel que fa als trotadors, molts foren els cavalls que tengué en propietat o en preparació. Als 70 i 80 destacaren Osborne, Ondin, Espléndido, Trianera, Divina de Prins i als 90 Suen Queen i Joiell. Cavall, aquest darrer, propietat de la quadra felanitxera Can Franc des Reialenc, que gràcies a Cabrer passà de les categories intermitges a còrrer amb els millors cavalls nacionals del seu moment. Localitat (Felanitx) on Rafaló era també molt conegut i apreciat, ja que en més d’una ocasió deixà equins de la seva propietat com a montura dels alguacilillos de La Macarena. D’aquests destacà Marcelo, prou conegut al seu moment dins el món taurí illenc.Això no obstant, dels trotadors el més recordat i estimat exemplar de la seva propietat fou Konotop.
Konotop era un cavall rus. Importat,a la teòrica edat de 2 anys, pels Srs Bouchet i Ostrovsky des de la Unió Soviètica l’any 1971. Arribà juntament amb una dotzena d’animals (entre els que també figurava el crack Glasny Hanover) que foren estabulats a la finca de Son Granada. Després d’uns anys formant part de la plantilla de Son Pardo, i segurament degut al seu caràcter complicat (motiu pel qual se li arribà a prohibir temporalment la participació en carreres) fou venut a Cabrer.
Rafaló, fàcilment detectà els motius del mal comportament l’animal.. Per una banda, una doma molt tardada que congrià mals vicis i per altre el fet que antics cuidadors no havien tengut un bon tracte cap a ell fuetejant-lo de manera abusiva. Domingo aconseguí millorar sorprenentment el caràcter de Konotop fent-lo llaurar amb una antiga arada amb rodes que serví al cavall per aprendre a obeir amb la brida,sincronitzar el seu pas i llevar-li l’energia que tenia d’excés. Posteriorment encomanà a Jamil Boukarabila, un dels seus pupils, que l’ensellés ja que tenia la convicció que muntat tenia vertader potencial. Boukarabila és suís i durant dècades passà els estius a Mallorca on començà a freqüentar el molí on Domingo tenia el seus estables. Gran aficionat al món eqüestre, trobà en el trot illenc l’escenari perfecte per iniciar-se en aquest esport.
El resultat de muntat a Konotop,fou una millora encara més significativa del seu comportament pel que es sol.licità als Srs comissaris que el cavall pogués participar en curses de trot enganxat però muntat per Boukarabila. Per sorpresa de tots la proposta fou acceptada i així Jamil es convertí en el primer menador de la història de l’hípica local que participà en la modalitat de trot muntat en una cursa.. Una autèntica excentricitat en aquell moment (darrers 70), fet quotidià avui en dia! Apart de Boukarabila, el cavall fou quasi sempre menat per Joan Bassa Gavella qui arribà a tenir una especial estimació cap a ell. Konotop, després de consolidar-se en la carrera preestelar i participar en centenars de carreres fou retirat i passà a ser muntat per turistes al Ranxo Willy de Cala Bona propietat del gendre de l’amo en Domingo
Els al.lots aficionats al món del trot, que en aquell moment eren moltíssims, sempre tengueren les portes obertes a les quadres de Domingo. Molts d’aquests també admiraven a Konotop.Com també ho feren molts de fartaritxols. Quan aquest era duit els dissabtes a la pista montat per Boukarabila, pels carrers del barri, un rosari de joves i infants l’acompanyava botant i corrent darrera darrera corejant el crit de Konotop! Konotop!. Avui en dia el trot, per desgràcia, ja ha perdut aquest component popular.
I és que el mestre Rafaló creà una escola. Molt de jockeys i entrenadors manacorins orgullosos, recorden haver aprés dels seus consells. D’aquests destaquen Rafel Hernández, campió de Balears amateur del 1990, i que pot presumir de ser un dels pocs manacorins que han corregut a l’Hipòdrom parisí de Vincennes (Catedral del trot mundial). També Joan Sunyer, un dels millors domadors de cavalls de raça espanyols de l’Illa. O el mateix Boukarabila,que com a assessor de les principal eugassades d’Itàlia, s’ha codejat amb el millor professionals del Trot mundial. Un professionals com Jos Verbeeck, el mític Jean René Gougeon, Jean Pierre Dubois, Sergio Brighenti als quals Domingo no els tenia res que envejar, malgrat treballar a una illa fora dels grans circuits del continent.
Doctor en Geografia, docent i gran expert en el món del trot en general, i manacorí en especial