Can Fernando: història de Manacor feta de teles

Can Fernando és tot un emblema comercial a Manacor. Fundada oficialment el 1880 com a botiga de teles i confecció (encara que se’n tenen notícies ja del 1841), segueix on va començar, situada a la part alta del que fou el gran carrer comercial de la ciutat fins als anys 70. Ara, catalogat com a establiment emblemàtic pel Govern, perviu amb un estil inconfusible entre rotllos de tul, setí o tela de ‘llengües’, gairebé inalterat des de la darrera reforma del local, el 1959.

Una clienta demana consell, una altra entra amb les idees clares i demana la tela negra que ha triat pel seu vestit. Es parla sobre el barri, sobre la vida. La vara de mesurar i les tisores completen la jugada. Al costat, un comercial català de nous teixits espera pacient mentre treu algunes mostres de la bossa d’esport… Entren dues senyores més demanant per “teles de còmic”. Maria Antònia Fuster Cabrer els atén a tots per igual.

-Quan es va fundar el negoci?

Els papers oficials són del 1880, però sé que hi ha informació en arxius sobre el local, que situa la seva obertura una mica abans fins i tot. Un dels primers propietaris va ser Joaquín Fuster ‘Manxa’, que malgrat la coincidència de cognom no sé si exactament era família o no… En tot cas sempre ha estat un negoci familiar des que jo ho recordo. El padrí del meu pare també es deia Joaquín Fuster però no tenia el mateix malnom. Quan va morir, la seva dona va agafar el negoci. Després el meu avi.

-I ara vostè

Sí, ara ho duc jo tota sola. Tengui en compte que les teles ja no són el negoci que podien ser abans, i només arriba per un sou… i sent estalviador. Abans, fins els anys setanta o vuitanta, també teníem servei de confecció. Recordo que la meva mare, al migdia, feia patrons i els duiem a cosir a modistes per fer vestits. També teníem paraigües, camises, llençols fets etc. Ara venem allò que són purament teles, ampliant materials i estils.

-Perquè volen els seus clients aquestes teles avui dia?

Sobretot, per a cortines, per a elements pagesos, roba per a casa, per fer manualitats, teles econòmiques, per a disfresses o festes. O també per a gent del teatre, hotels o ajuntaments que volen crear espais o decorats específics.

-El final és a prop, o a Can Fernando li queda corda per estona?

Diguem que veig futur a mitjan termini, el que no sé és si n’hi haurà a llarg. Com li deia, ha arribat un punt on cal mirar molt per la vidriola del negoci i tenir una gran implicació. Si no, no funcionaria. Tengui en compte que si he de sortir, he de tancar el negoci el temps que estigui fora.

-Com conviu amb les noves tecnologies?

Vaig obrir un Instagram, però la veritat és que ho utilitzo poc per falta de temps, i perquè en el meu cas és més còmoda i efectiva la comunicació per whatsapp.

-Quina és la tela més distingida o peculiar que té en catàleg?

Doncs no s’ho creurà, però una de les darreres que he incorporat i que està tenint més èxit és l’anomenada tela de fogasser, blanca i amb foradets, que jo creia que només es venia a les farmàcies…

-Per què serveix?

Serveix per colar el saïm de la sobrassada o el sèrum quan s’elabora, per exemple, formatge tendre. Bàsicament serveix per separar el líquid, la part greixosa dels aliments.

-Un dels elements més peculiars segueix sent el nom, el rètol

El rètol amb el nom actual el va posar el meu padrí i ho va patentar, per dir-ho així, un germà que ja va morir. Les lletres de marbre són molt vistoses, tot un senyal d’identitat de la botiga. Fa uns anys vaig sol·licitar una subvenció per reformar la façana i em van arribar a insinuar de canviar les lletres per unes altres de més modernes, però no hi vaig estar d’acord.

-Què opina de la degradació del carrer del Pou Fondo? Veu qualque solució?

Fa anys o fins i tot diria dècades que aquest carrer està en una clara decadència. Pensar que al Pou Fondo pràcticament cada planta baixa era una botiga darrere l’altra, i avui veure que tot està tancat, fa moltíssima pena. Crec que l’administració ha tengut prou temps per corregir-ho però no s’ha fet. Fa vint anys també vam perdre el Goya, el cinema de barri que quedava al mig de la ciutat a només uns metres d’aquí. Quan es fa fosc, a més, hi ha molta falta de llum, gairebé ni es veu. Així que quasi per por, quan veig que les botigues que queden a prop tanquen, jo també procuro anar-me’n. I això que estam a prop del centre…

-El fet de ser nomenat establiment emblemàtic comporta un ‘premi’ econòmic?

No, en principi no hi ha cap compensació econòmica, encara que sí que veig que aquest estiu, quan ja se n’estava parlant, hem tengut més activitat que altres anys. Sobretot d’alemanys cercant les tradicionals teles mallorquines de llengües.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad