“El percentatge d’universitaris manacorins continua estant per davall de la mitjana”

Jaume Rigo Matheu (Manacor, 1972) fa més de 20 anys que és el responsable del Centre Universitari de Manacor (CUM). Amb ell feim una mirada enrere dels inicis i parlam sobre les particularitats socials per triar una carrera.

-Recorda quan i com es va crear el Centre Universitari de Manacor?

Va ser l’any 1998. Jo estava al departament d’Educació, Cultura i Normalització amb Joan Barceló. Detectàrem que a Manacor hi havia tots els serveis educatius des de l’etapa infantil fins a batxiller i Formació Professional, però que faltava tancar el cercle per ajudar a les persones que volguessin anar a la universitat.

-Qui és el nivell manacorí pel que fa a nombre d’universitaris?

Les estadístiques deien que estava, i de fet continua estant, per davall de la mitjana. Hem millorat, però els demés també. El darrer rànking per municipis diu que el percentatge de titulats i també d’estudiants està per davall de la mitjana de Balears, d’Espanya… i per tant també d’Europa.

L’any 1998 detectàrem que calia tancar el cercle educatiu local

-Per què?

Els motius principals són laborals. Tradicionalment els joves manacorins han tengut bastantes sortides per fer feina a la costa o a indústries, cosa que a municipis veïnats com Felanitx o Son Servera ha estat més complicat. Per un jove de 18 anys és molt atractiu poder comprar-se un cotxe guapo, mentre els seus amics que continuen estudiant no en tenen o en tenen un de segona mà i han de viure de la ‘llimosna’ dels seus pares. És una temptació que encara hi és.

-És una qüestió que ve d’enrere entenc

Miri, un exemple del que dic va ser la Formació Professional en Fusteria que hi havia a Manacor, i que no va tenir èxit. No fou per manca de joves, sino perquè molts de tallers ‘robaven’ els alumnes quan duien un parell d’anys i ja tenien quatre nocions. Ho feien perquè els necessitaven, necessitaven la mà d’obra encara que no hagués acabat. És a dir que durant molts anys hi ha hagut una mica de tot.

-Encara seria viable avui en dia una FP de fusteria a Manacor?

Podria tornar a arrencar perfectament. Tornar a reobrir un taller dels que encara tenen la maquinària intacta com si fos la continuació d’un institut. Però crec que manca voluntat política per dur-ho endavant.

Pens que reprendre la FP de fusteria és possible, però manca voluntat política

-La Formació Professional ja no és un impediment per pegar el bot a la universitat?

Avui els estudiants de FP competeixen sense necessitat de selectivitat per entrar a la estudis universitaris, només per nota. Amb això vull dir que les coses estan canviant i que fer una especialitat de Formació Professional ja no és un impediment per anar a la universitat com ho era, per exemple, abans de 2008, quan es limitava l’accés al 15% en llicenciatures i el 30% en diplomatures. Avui en dia un cicle formatiu de grau superior té bastantes combinacions.

-Quina funció té, a dia d’avui, el CUM?

Una de les funcions del Centre Universitari de Manacor (CUM) és ajudar els estudiants a sol·licitar beques. M’interessa insistir molt en això perquè pens que les beques són un efecte democratitzador. Tenim alumnes que no es podrien pagar els estudis universitaris. S’arriben a donar entre 1.600 euros i 3000 anuals lligats a les notes. Però és necessari que les sol·licituds es facin durant el darrer curs d’institut, perquè les ajudes no s’accepten fins el desembre… i podria ser massa tard si s’espera a començar. La majoria d’alumnes que les demanen se les mereix sobradament.

-Poca cosa a veure amb aquells primers anys…

Inicialment el centre universitari (que primer estava al carrer den Muntaner) tenia dos objectius principals: ajudar els estudiants en actiu que no tenien ordinador perquè poguessin fer els treballs, i després per fer els tràmits de matrícula. Avui feim més feina amb els preuniversitaris, els ajudam a solventar problemes, sobretot burocràtics i administratius.

-Hi ha un creixement d’universitaris nouvinguts o fills de nouvinguts?

El percentatge de manacorins universitaris entre la població nouvinguda encara és molt baix. S’ha de treballar en aquesta direcció com si fos un fet integrador més, i per això és necessari augmentar el nivell de vida del col·lectiu. És necessari combinar vàries accions. El primer és començar a tenir exemples familiars que serveixin d’estimul, perquè està clar que no existeixen diferències intel·lectuals, però sí culturals o de tradició i escala de valors que cal ‘rompre’, encara que procurant que no sigui de forma traumàtica.

Encara s’ha de treballar molt perquè la població nouvinguda arribi més a la universitat

-Les dones estudiants universitàries predominen a Manacor?

Actualment hi ha més dones universitàries que homes, però a tota Espanya… i Manacor no és una excepció, cada cop més en ciències, enginyeries i arquitectura… i després és evident que en carreres com Educació Infantil o Infermeria seguiexen essent majoria.

-Què és el que més el satisfà de la seva feina?

El més emocionant per mi és quan has conegut a un estudiant des del batxillerat i veus com decideix cursar uns determinats estudis… li perds la pista, i un dia es torna a presentar per veure’t, donar-te les gràcies i simplement informar-te que ha acabat la carrera.

-Estudiar massa, tenir un excés de titulacions… pot ser també perjudicial?

Que hi ha una sobreformació?… al nostre entorn tampoc ho he detectat massa. Però sí que crec que de vegades certs empresaris encara sospiten i dubten en agafar una persona molt formada, perque dubten o sospiten que en un futur proper fugirà per muntar el seu propi negoci. Pens que fa falta un pla estratègic d’estudis. Els estudis són un camí cap a l’ocupació laboral, no un objectiu en sí mateix.