El Govern no renova la moratòria i Telefònica les eliminarà el segon semestre de 2022
Ja no hi haurà més indults. Les cabines telefòniques de Manacor (i de tota Espanya) tenen els dies comptats. Literalment. El Govern de l’estat ha decidit per fi excloure les cabines i les guies telefòniques del servei universal de telecomunicacions que obliga ara l’Estat a mantenir aquesta prestació a tot el territori nacional. Així consta al projecte de Llei General de Telecomunicacions (LGT) aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres. Per tant quan entri en vigor (previsiblement el segon semestre del 2022), anirant sent eliminades per sempre.
I és que la seva pervivència des de fa vint anys ja no s’entenia si no era per motius nostàlgics. Avui en dia menys del 20% de la població ha fet servir una cabina alguna vegada a la seva vida. La proliferació del telèfons mòbils a finals del anys noranta i la consolidacio d’internet i les xarxes, les han acabat d’assassinar, víctimes de l’abandó i del vandalisme.
Pel que fa a Manacor, actualmente només en queden cinc de les quinze que n’hi va arribar a haver, mentre que al municipi en total són una dotzena, repartides també entre Porto Cristo, Cala Mendia i s’Illot. Algunes d’emblemàtiques com la del Serralt, la de la plaça Rector Rubí, la de davant els Jutjats o la mateixa de darrera l’església gran ja van passar a millor vida quan uns quants anys, bé perquè s’han espenyat i Telefònica ja no les va arreglar, o bé perquè ja no eren productives econòmicament parlant.
La majoria facturen menys d’una cridada al dia
De les que encara estan operatives, la de la Plaça de sa Mora és la que fa més ganàncies, mentre que la de Ramon Llull, Passeig d’Antoni Maura, Plaça Gabriel Galmés (devora el que era el bar Sa Volta) i la de la Plaça de Na Camel·la (just davant el bar Cent-cinc), ‘malviuen’. Si ens anam a la costa, en queda una altra a la zona de Punta Reina, dues al llarg del carrer Burdils i carrer Mestral de Portocristo o una altra a s’Illot. Lluny queda la imatge d’aquella central amb una desena de telèfons situada a la plaça de l’Aljub del port o la solitària que funcionava davant la Guàrdia Civil.
A la ciutat, com dèiem, només n’hi ha tres que vertaderament donin benefici, la de sa Mora, de ben segur per la seva proximitat a l’estació de trens i al centre comercial, la del Mercat (possiblement per estar devora un conegut supermercat i el conservatori de música) i la de la Plaça Gabriel Galmés, a l’entrada de Manacor venint de Felanitx. Les demés comptabilitzen menys d’una cridada per dia (la mitjana estatal per cabina és d’1,15 diàries), el que fa que Telefònica vulgui retirar-les a la mínima incidència.
Al territori espanyol encara queden prop de 15.000 cabines útils (que costen 2 milions d’euros de manteniment a l’any). La normativa diu que Telefónica, que és l’operador designat per aquesta prestació, té l’obligació de garantir l’existència d’una oferta suficient de telèfons públics de pagament: Almanco un a tots el pobles que superin els 1.000 habitants i almenys una cabina per cada 3.000 habitants de demés. Manacor, per tant, si dividim els 42.000 habitants actuals per tres en sortirien quinze. Però la proporció ja no es cumpleix, de fet a 5.000 municipis no n’hi ha cap.
També desapareix, amb tot això, l’obligació d’editar any a any una guia telefònica que ja ningú no consultava i que ni tan sols estava actualitzada amb els números mòbils.
