Així quedaran les platges de Porto Cristo i s’Illot en només 80 anys

Una exposició del Museu d’Història mostra les conseqüències locals del canvi climàtic i l’augment del nivell del mar al municipi el 2100

Fa anys que els problemes relacionats amb el canvi climàtic són damunt la taula dels diferents governs mundials. Parlar d’efecte hivernacle o del desglaç dels pols és comú dins del discurs mediambiental… però què passaria si reduíssim l’escala i ens situéssim a nivell local? Idò que comprovaríem que, si tot continua així, els efectes de la pujada del nivell de la mar a mitjan termini es mejarien les platges deixant un paisatge desolador. Això és el que ha volgut il·lustrar en imatges el departament de Medi Ambient de l’ajuntament de Manacor: la recreació virtual de com quedaran les platges més importants el 2100 si la situació no es capgira.

Fotomuntatge dissenyat per Mateu Riera de com quedaríen les platges de s’Estany den Mas, Porto Cristo i s’Illot

 

“La idea és fugir una mica de les típiques imatges d’óssos polars i inundacions en llocs llunyans per a nosaltres, i reduir l’escala cap a allò més local, per tal que la gent pugui ser conscient del problema real que suposa el canvi climàtic”, explica Antoni Pascual, un dels tècnics locals que s’ha encarregat de plantejar la situació en una exposició organitzada pel Museu d’Història de Manacor, i que durant aquests dies mostra, des del més global al més local, els perjudicis de no actuar de forma immediata en la reducció, per exemple, de plàstics o emissions de CO2.

Sense platges

El panorama pel que fa a les platges Mediterrànies en general i manacorines en particular, és ben trist. En menys de 80 els arenals de Porto Cristo, s’Illot o s’Estany den Mas quedarien anegats, cosa que podria afectar també a edificacions de primera línia. “És complicat predir quants centímetres pujarà el nivell de la mar el 2100, encara que sí que hi ha hipòtesis que plantegen una pujada mínima de 46 centímetres i una màxima d’una mica més d’un metre i tres graus centígrads aproximadament”, afegeix Pascual.

Així ho reflecteix també l’informe Costes pel Canvi, un estudi acurat de la conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius presentat ara fa un any. En concret, si no és corregit amb urgència el canvi climàtic farà que el 2050 la platja urbana perdi ja gairebé la meitat de la seva arena actual i es quedi, aproximadament, al nivell d’on fins ara es col·loquen els para-sols.

És a dir, que la línia marítima avançaria uns quatre metres. Una situació que s’agreujaria 50 anys després fins a acabar definitivament amb la platja de Porto Cristo tal com avui la coneixem. L’aigua també engoliria, per exemple, totes les roques de Cala Morlanda o tres quartes parts de la platja de s’Illot. Totes aquestes simulacions es poden consultar a través del web de l’IDEIB, sobre un projecte en equip liderat pel SOCIB, juntament amb investigadors de la UIB i de l’IMEDEA (CSIC-UIB), sobre la vulnerabilitat i el risc d’inundació del litoral associat a les platges d’arena de Balears.

Costes pel Canvi manté que cal incidir en la viabilitat de solucions de protecció natural, acomodació i/o retrocés abans de desenvolupar estructures de protecció artificial i que les mesures d’adaptació que es consensuïn siguin una oportunitat per millorar les zones costaneres de les nostres illes.

Exposició i consciència

L’exposició fa un recorregut per l’estat d’emergència climàtica de la Terra, exposant els seus motius i incidint en l’acció antròpica com el factor d’acceleració del canvi climàtic, amb exemples dels efectes que provocarà a nivell mundial però també al municipi.

“Si avui demanam a un nin de 8 o 9 anys que ens digui si coneix una falzia o un puput, molts no sabran diferenciar-los i això fa 100 anys era impensable. Aquesta pèrdua del contacte amb la naturalesa que duim enregistrada a l’ADN de la nostra espècie des de fa milions d’anys s’ha perdut”, assegura la directora del museu, Magdalena Salas. La mostra incideix en com poden afectar els efectes de l’augment de les temperatures i l’increment dels fenòmens meteorològics extrems al municipi. Tots els textos estan adaptats al format de lectura fàcil, amb l’objectiu que tant nins com gent gran o persones amb dificultats puguin entendre’ls.

“El motiu de l’exposició és clarificar per què es produeix el canvi climàtic de manera natural, com l’home ho accelera i l’agreuja”. “La vacuna contra el canvi climàtic som nosaltres”, afegeix el batle Miquel Oliver, “Però les vacunes tenen una eficàcia que s’ha d’anar recordant i per això la divulgació és tan important. Tot i així, no pot quedar aquí i necessitam accions a nivell individual i també a nivell col·lectiu”.

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad