Porto Cristo: cent anys com a plató cinematogràfic

Coincidint amb el centenari del naixement de José Luis García Berlanga i la projecció a les Coves del Drach de la seva pel·lícula ‘El Verdugo’, rodada en part al port l’any 1963, repassam altres títols amb el poble de protagonista

 

“Se ruega al señor don José Luis Rodríguez, si se encuentra entre los presentes, baje al embarcadero”, repetia un guàrdia civil mentre cerca a Nino Manfredi davant el llac de les Coves del Drach de Porto Cristo, ara fa 58 anys. El benemèrit era l’arianyer Joan Ferrer i la pel·lícula ‘El Verdugo’ (1963) de José Luis García Berlanga; una de les millors cintes de la història del cinema espanyol. Però aquesta obra mestra no era el primer ni seria el darrer rodatge dut a terme a Porto Cristo. En els seus més de 130 anys d’història (només set més que l’invent que van popularitzar els germans Lumière), compta amb una desena de pel·lícules estrenades almenys a nivell nacional. En contrast amb Manacor, la capital del municipi, on no se n’hi ha rodat ni una amb caràcter comercial.

Escena de ‘El Verdugo’ dins les coves

La resposta es troba en les possibilitats que ofereixen les seves dues grans grutes naturals (on s’han filmat la majoria de les escenes) i en la seva mescla de platja i penya-segat. “La filmografia del lloc és irregular encara que molt interessant”, explica Toni Ferrer Vallespir, director de la revista Perlas y Cuevas, en un estudi sobre Porto Cristo com a plató cinematogràfic. “La ciutat no és gens cinematogràfica. En canvi un poble de costa com aquest sí. Als seixanta i setanta era molt senzill venir a treballar aquí. L’administració era permissiva i els directors demanaven molt poques coses a canvi, tallar el trànsit d’un carrer com a molt …”.

A Porto Cristo es van rodar parts dels dos primers llargmetratges amb guió realitzats a les illes: Flor de Espino (Jaume Ferrer, 1925) i El Secreto de la Pedriza (Francisco Aguiló, 1926), films muts sobre l’amor preturístic i les diferències de classes a la Mallorca del contraban. En el segon és on es retraten millor i més nítidament llocs com la Costa d’en Blau, les Coves dels Hams, els penya-segats o la platja.

També va ser un dels llocs escollits pel director José María Blay per localitzar Alegres Vacaciones (1948), la segona pel·lícula de dibuixos animats realitzada i comercialitzada a Espanya. En ella Patufet (el protagonista de la pionera titulada precisament ‘Garbancito de la Mancha’ (1945)) convenç a una sèrie d’amics per embarcar-se en un viatge de 30 dies per tota la geografia peninsular i mallorquina.

De l’any següent és la tercera de les pel·lícules, ‘Tempestad en el alma’, feta pel director més prolífic i famós de l’etapa franquista, Juan de Orduña, autor entre d’altres de ‘Nobleza Baturra’ (1935), ‘Locura de Amor’ (1948), o ‘Agustina de Aragón (1950). A la cinta ‘porteña’, el famós actor José Bódalo es veu embolicat en un joc de morts i persecucions on, entre altres mallorquins, apareix darrera d’una màscara Xesc Forteza, en un moment oníric de la pel·lícula, exercint de músic en la barca que transporta al protagonista pel llac Martel.

Fotograma de ‘La caja Kovak’ també rodada a Porto Cristo

La mateixa estrella nacional seria dirigida el 1952 pel nord-americà Edward Dein a ‘Manchas de sangre en la luna’, coproducció hispano-britànica i la primera pel·lícula de la què en seria col·laborador entre d’altres de Jaques Tourneau. Un thriller sobre un home cercat per la policia que en arribar a Tànger, troba un cadàver del qui roba els doblers i documentació i s’escapa a Mallorca. Allà creurà estar fora de perill, fins que aviat descobrirà que una dona li segueix perillosament las passes…

I d’aquí a ‘El Verdugo’, on de nou es prova, com ja van fer en moltes altres produccions de moment, la fórmula de situar una parella de lluna de mel a Mallorca, tot i que aquesta vegada el viatge no té molt de plaer pel gendre protagonista, que es veu obligat a heretar el tètric ofici del seu sogre.

Una addicció anomenada Helen

“Si hi ha una pel·lícula que mostri el Porto Cristo lluminós aquesta és ‘Una droga llamada Helen’, recorda Ferrer. Coproducció hispano-italo-francesa i dirigida per l’autor de gènere italià Umberto Lenzi, explica la tràgica història d’un triangle amorós amb múltiples sorpreses, interpretat per l’estrella de Hollywood Carroll Baker, protagonista anys enrere de, per exemple, ‘Gigante’ (George Stevens, 1956, al costat de James Dean, Rock Hudson i Elizabeth Taylor), ‘Baby Doll’ (Elia Kazan, 1956, amb Karl Malden) o ‘La conquista del oeste’ (John Ford, Henry Hathaway, George Marshall i Richard Thorpe, 1962).

Gaspar Fuster també va sortir a ‘Una droga llamada Helen’

La trama, en la qual apareixen nombrosos veïns de la zona, es va rodar entre Cala Rajada i Porto Cristo, on es va utilitzar la Torre dels Falcons (del segle XVI i ara protegida com a bé cultural) com a habitatge del protagonista, Jean Sorel. Avui seria impensable, però llavors se li va afegir un postís amb una entrada i un petit balcó, dels quals encara en queden restes.

Després d’un desert de més de tres dècades sense càmeres, el director mallorquí Daniel Monzón aprofitava el mateix llac de les Coves del Drach com a protagonista secundari de les darreres escenes del seu tercer film, ‘La caja Kovak’ (2006). Protagonitzada per Timothy Hutton, se serveix dels efectes d’una música suïcida per crear una atmosfera de tensió. En aquest cas el ‘paper’ de Porto Cristo és gairebé testimonial, ja que els exteriors són de l’escalinata que duu a les Coves d’Artà, encara que de dins sí que hi ha enquadraments tant de l’estany Martel com altres plans aquàtics rodats en estudi.

I d’aquí a la darrera, la conegudíssima ja ‘Jostissi de Carreró’, que durant aquesta setmana es tornarà a projectar als Multicines Manacor a la sessió de les 17 hores. Un film totalment irreverent i autofinançat, ple de referències a la cultura pop i inspirat en les pel·lícules de vídeo domèstic. L’argument és senzill: Golam és un home solitari que torna a Porto Cristo per descobrir, consternat, que un grup criminal conegut com ‘La Banda de Lobo’, controla els carrers mentre les autoritats i les forces de l’ordre semblen indolents.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits    Configurar y més informació
Privacidad