Gracias Señor. Anècdotes manacorines de Jens Ipsen (segona part)

Joan Caldentey Brunet

Fa uns mesos contarem el paper transcendental que tengué el jockey danés Jens Ipsen en la victòria de Jaleo Piroska en el Gran Premi Manacor del 1986. L’article en qüestió prometia una nova entrega que aquí teniu

Ipsen, germà major de cinc, nasqué a Dinamarca l’any 1920 dins el si d’una família de cavallistes i mercaders. Debutà en competició als 13 anys però no fou fins al 1951 quan aconseguí la seva primera victòria a les regnes de Kitty Foyle. Durant els 50 i 60 fou un entrenador i menador bastant conegut al trot escandinau destacant amb cavalls com Leo Axworthy, BT i Tenderloin -important a Mallorca posteriorment-. No obstant això, mai pogué aconseguir cap victòria en una cursa important del calendari danès, fet que sempre li provocà una certa frustració. Resident a la localitat de Lykkerborg, conegué en primera persona el rei Frederic IX i inclús durant una visita oficial al país nòrdic es codejà amb Eisenhower, President dels Estats Units en aquell moment. Tengué una vida sentimental agitada amb tres matrimonis, un d’ells amb una coneguda cantant de Jazz.

Al 1971, amb qui era la seva tercera dona Úrsula, arribaren a l’illa cercant el sol i un canvi d’aires. Poc temps després, nasqué la seva filla petita Irmelin. Existeixen diverses teories sobre els motius reals de la vinguda d’Ipsen a Mallorca, que van des d’una sanció per part de la Federació danesa a d’altres d’arrel més personal.

Jens llogà unes quadres a la curva nord de l’Hipòdrom de Son Pardo i inicià la seva activitat com a entrenador professional. Els èxits arribaren aviat, dos anys després, al 1973,  s’erigí guanyador amb Rey Piroska del Gran Premi Nacional.

A la capital del Llevant acudia amb els seus productes regularment i l’afició manacorina el recorda especialment per les seves participacions amb l’egua Clissa (que acabà venent-la a Pep Galmés). Igualment, també tengué en pupil·latge alguns cavalls de propietaris manacorins com per exemple Top Hanover. Sobre Clissa contarem una peculiar anècdota. Ipsen la importà des de la seu país natal amb l’objectiu de fer-la competir i passat un temps, destinar-la a la reproducció. Les reduïdes dimensions de la pista manacorina feien, que per les seves característiques, es defensés millor que a Palma. En el seu millor moment de forma arribà a competir en la carrera estel·lar i en una d’aquestes participacions fou menada per Joan Parrona. Fidel ajudant i deixeble del mestre danès. Les instruccions que tenia Joan eren molt precises. Havia d’agafar cap i corda, aprofitant la punta de velocitat que tenia l’egua, i controlar la carrera fins als darrers 75 m. A partir d’aquí no havia de fer gran cosa per tal que Jorim Assa, fondista i rematador exemplar de la Secció Sementals s’imposés. Els aficionats al trot entendran fàcilment els motius de tot plegat!. Parrona però, instintivament fuetejà lleugerament els lloms de Clissa quan veié l’atac per l’exterior de Jorim i arribà davant d’ell a meta. Després de la carrera tot eren disculpes de Parrona cap a Ipsen. Per haver guanyat!

Una altra fet curiós té a veure amb l’edició del Campió de Campions de l’any 1985. Es tracta  d’una clàssica (organitzada per Cria Cavallar) destinada productes de 3 anys que es celebra a finals d’estiu. En ella tradicionalment els guanyadors dels Grans Premis de Primavera defensen el seu lideratge, a la vegada que cavalls més tardans tenen la seva oportunitat per reivindicar-se. Pràcticament en totes les seves edicions la final s’ha diputat a Son Pardo. L’excepció fou aquest any en el qual la final es va córrer al Municipal de Manacor.

Hudson propietat de Quadra s’Espital (flamant guanyador del Gran Premi Nacional) i Huracán Quito (que s’havia imposat al Gran Premi Manacor) partien com a principals favorits. La carrera es disputà en una reunió nocturna el dissabte 14 de Setembre. Producte del retràs acumulat eren les dues de la matinada quan es donava el tret de sortida. Finalment, per lesió, Huracán Quito fou retirat quedant Hudson com a únic rival a batre.

Ipsen corria amb Hola Piroska, una egua que ho havia guanyat tot als 2 anys però que no estigué a l’altura a les clàssiques de l’any següent. Especialment bona en curtes distàncies, fent valer els seus orígens, els 2400 m a recórrer  la descartaven pràcticament pel triomf.

La carrera fou mou tàctica evitant tots el participants un desgast innecessari. A falta de dues voltes es produí un fet que determinà el desenllaç. El danès intuïa que Helios Mora, que anava al capdavant acabaria les forces. Ell duia Hola Piroska resguarda darrera aquest i decidí obrir-se a l’exterior per no quedar encaixonada. Aquest fet provocà que Helen du Fort GS, conduïda per Tomàs Garcies, es desmuntés i desplaces a Hudson fent-li perdre tota oportunitat de triomf. Maniobra polèmica i que beneficià a l’egua d’Ipsen que acabà sent la guanyadora. El crono fou d’1,25,5. Una bona marca tenint en compte la distància i el moment.

Quan acabà la cursa, ja a la zona de quadres, Jens (qui entre les seves virtuts tenia el bons modals) es dirigí a Garcies, amb el seu peculiar castellà, amb un Gracias Señor! Era ben conscient que la victòria no havia estat per mèrits propis i que de no ser per la galopada d’Helen du Fort, Hudson hauria guanyat.

La seva darrera participació del danès a la nostra ciutat fou en motiu de les Diada de Primavera del 1989. Com ja explicarem, al 1990 tornà al seu país on morí l’any 2002. Tornà a l’illa en algunes ocasions. En aquest sentit fou vist per darrera vegada al Municipal en motiu del Gran Premi  Manacor del 1997 que guanyà Brandy Royal.  Al cap i a la fi aquella generació B, nascuda al 1994, fou la de la consolidació dels sementals americans  com Mersant Hanover, Tap Dance Kid, Field Judge… Raça l’americana, que Jens Ipsen sempre promocionà i defensà en un moment en el qual la majoria de criadors apostaven per la francesa. Fou en tots el sentits un avançat al seu temps.