“El moment més dur es quan torna a fer fosca i dus més de 24 hores corrent”

Sebastià Massanet (Manacor, 1982) va completar fa tan sols dues setmanes la que per a molts corredors és la cursa de muntanya per excel·lència: la ultra del Mont-Blanc, més de 170 quilòmetres per muntanya atravessant paisatges espectaculars, que va poder acabar en 29 hores i 12 minuts. Ja més tranquil (45-47 pulsacions per minut en repòs), ens parla de l’experiència francesa a Chamonix.

 

-Com ho va fer per poder córrer una de les curses de llarga distància més importants del món?

Has de tenir punts acumulats en distintes curses. Jo ja havia fet la Travessa de la Serra, el Camí de Cavall a Menorca. També curses fora de Balears.

-Va ser dura la preparació?

M’hagués agradat entrenar més, però no ho vaig poder fer fins un mes i mig abans.

-I això?

perquè vaig caure, em vaig fer mal a un genoll i vaig haver d’aturar durant unes quantes setmanes. El que em va servir més de preparació encara va ser fer la cursa de 85 quilòmetres per la costa sud de Menorca, a finals del mes de maig. També pel juny vam anar amb els Xendenguets, el meu club, a la Buff epic trail de la Vall de Bohí.

-Tornant al Mont-Blanc. Quants de punts deia que són necessaris exactament?

Has de tenir almenys 10 punts acumulats en dues carreres de llarga distancia distintes per poder entrar al sorteig d’un dorsal. En el meu cas eren 5 punts per la Travessa de la Serra de Tramuntana de 130 quilòmetres, i sis més per haver fet la distància llarga del Camí de Cavalls. Aquests ja eren de fa dos anys. És a dir, fan un sorteig entre més de 100.000 persones; si no te toca el primer any, el que ve després tens el doble de possibilitats; si tot i així no has tingut sort, al tercer any están obligats a agafar-te. De fet a mi ni al 2019 ni al 2020 (per la pandèmia) me triaren.

Massanet, moments abans de començar la cursa. Foto: Pedro Bonnin

-Quina és la distància?

Han estat 175 quilòmetres amb 10.500 metres de desnivell positiu.

-Ja havia estudiat per on passava o va ser una sorpresa?

Al 2017 ja havia corregut la CCC de 100 quilòmetres i al 2018 la TDS de 125, que entre les dues transiten per la zona. Per tant ja sabia una mica per on aniria la cursa.

-Quants corredors eren en començar?

Vam prendre la sortida de Chamonix unes 2.800 persones. Jo vaig estar 29 hores i 12 minuts i me vaig classificar el 85 de la general, cosa que em fa sentir molt satisfet.

-Va passar per malts moments?

Durant la cursa hi ha moments molt durs, però ja n’ets conscient abans de començar perquè saps que a una ultra això passarà a un punt o un altre. El ‘secret’ és ser fort, sobretot mentalment. Hi ha corredors que quan la cosa no va com ells volen es venen avall i abandonen. De fet la ultra del Mont Blanc sol tenir una mitjana de retirades del 60%.

-Quan es va sentir més débil?

La sortida és a les sis de l’horabaixa i en poc temps ja fa fosca. Això significa que has de córrer per la muntanya tota una nit… i un dia sencer sense aturar. Clar, quan veus que una altra vegada comença a fer fosca… mentalment és complicat. Però com que ja només me quedaven 15 quilòmetres ho vaig aguantar. Així mateix quan la fatiga física arriba, és molt important menjar, maldament no en tenguis ganes. És cert que després de vint hores corrent ja no t’entra quasi res, però t’has d’obligar a menjar per poder acabar bé. Per fer aquest tipus de cursa has de ser sufridor.

-Quin temps esperaba fer?

M’havia marcat fer-la en menys de 30 hores. Tenia uns temps de referència en distints punts de control, i com que veia que els anava cumplint vaig estar tranquil. L’organització posa un màxim de 48 hores per completar la cursa. Hi ha corredors que fins i tot s’aturen a descansar als punts habilitats, però no et pots passar de temps…

-És la més llarga que ha fet mai?

No. La cursa llarga del Camí de Cavalls, que eren 185 quilòmetres, però el desnivell era de 3.000 metres positius. Per tant la vaig poder fer en molt menys temps: 23 hores i 40 minuts.

-Tota la vida ha corregut per muntanya?

Realment vaig començar entre l’any 2013 i 2014. Abans com aquell qui diu, feia la volta a Manacor i no solia passar dels 10 quilòmetres seguits. Però ja la primera trail que vaig fer em va agradar molt i em vaig enganxar. El 2015 vaig fer la primera ultra de 112 quilòmetres. Des de llavors faig entre dues i tres curses llargues a l’any.

-Quan és que una cursa ja es considera ‘ultra’? Quantes en duu ja… les compta?

En realitat quan passa la distancia d’una marató (42 quilòmetres) ja s’hi pot considerar. Jo crec que en duc corregudes una vintena.

-Com ho va fer per entrenar l’any passat?, va ser complicat supòs…

El 2020 va ser molt estrany per les circumstància que tots ja sabem. Així que pel desembre amb un amic vam fer-la sencera pel nostre compte. 140 quilòmetres des del far de Formentor a Sant Elm.

-Té entrenador?

Fa dos anys que tenc una persona-entrenador, en Rafel Maimó, que m’assessora i amb qui planificam una mica la temporada.

-Quin és el proper objectiu?

Per mitjan mes d’octubre ens anam amb alguns Xendenguets al campionat d’Espanya per a clubs, a la cursa de Los Tajos (Málaga), de 32 quilòmetres. Som 7 i puntuam els 4 millors.

Print Friendly, PDF & Email